.

Josep Maria Vallès. Portaveu del grup municipal del PSC a Cambrils

Des del PSC defensem i hem defensat inequívocament que cal ser valents, enderrocar l’estació i canviar la fesomia del barri i també de la ciutat.

A Cambrils hi ha moltes barreres arquitectòniques, i l’antiga via del ferrocarril és un dels principals eixos que tallen en dues meitats la ciutat d’una manera radical. Dit això, voldria apuntar que com a portaveu del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Cambrils defenso fermament la llibertat d’expressió, i com no podria ser d’una altra manera el nostre partit aplaudeix que qualsevol persona, entitat, associació tingui veu pròpia. El que no podem compartim de cap de les maneres és que per fer-se sentir utilitzin la demagògia. I això és precisament el que està fent el moviment Defensem l’Estació de Cambrils. Per aquí no passem.

Com a polítics podem equivocar-nos, o no, el temps ens ho dirà. Però no tolerem que ens diguin que canviem de parè en un tema tant seriós com el de l’antic edifici de l’estació i en el que la nostra postura des de fa més de 35 anys ha estat la mateixa. L’hemeroteca està plena de referències a la nostra posició única.

Des del PSC apostem pel desmantellament de les vies i per la recuperació de l’espai -que ningú hi vegi interessos ocults ni especulatius-. Tenim una visió de futur i això passa per una bona mobilitat, sostenible i eficaç; comunicació entre barris i centres, tenir en compte les noves centralitats que s’han de crear. Si volem una ciutat on les persones siguin l’eix principal de les nostres polítiques cal donar un nou impuls a nous eixos urbanístics en els que haurem de treballar quan desaparegui la via del tren que ens ajudaran a millorar la cohesió i la mobilitat dels nostres barris i revitalitzar econòmicament zones com l’eixample de l’estació o l’avinguda Diputació on hi ha la majoria d’hotels de la ciutat.

Insistim: sempre hem estat partidaris d’eliminar la barrera que representa la vía. Una barrera social que ha marcat la comunitat cambrilenca entre ‘dalt’ i ‘baix’; una barrera física que manté tallats carrers, barrera en cas de pluja que talla i embassa l’aigua, quedant aïllada la part de mar. També, genera una barrera psicològica que impedeix l’accés tranquil a col·legis, instituts, residències d’avis, centres cívics.

I no s’hi val en treure’s de la màniga com a prova irrefutable que el PSC vol mantenir l’estació aportant com a fet que l’ex cap de llista, la companya Ana López, va assistir un dia a una jornada de treball dels instituts de Cambrils on es posaven damunt la taula idees sobre el futur de l’equipament de l’estació. I bé? On està el problema en que es generi un debat? Precisament perquè els debats enriqueixen trobem que és molt edificant; però nosaltres, com a grup seguim pensant el mateix. Mal aniríem si només poguéssim assistir com a polítics a actes on se’ns regalen les orelles d’allò que volem sentir.

Així que insistim en que, a Cambrils, necessitem recuperar la permeabilitat, la tranquil·litat. El lliure flux de persones es un objectiu immediat per a la ciutat. Els objectius de la ciutat en la que creiem i per la qual estem treballant passen per pacificar el trànsit i ordenar l’espai al voltant de la via. Només cal veure l’exemple del què ha succeït a l’avinguda Baix Camp després d’eliminar el talús de l’antiga N-340. Jutgeu vosaltres mateixos com era aquell espai i en què s’ha convertit.

Amb la desaparició de la via, el barri s’eixampla cap al mar i muntanya i incorpora nous àmbits on segur que es podran allotjar necessitats de futur. Trenquem barreres, obrim espais, d’això es tracta….no?