TARRAGONA 21

Jose Maria Cruset, al seu despatx del Port de Tarragona. Foto: Tarragona21

Josep Maria Cruset complirà el dia 23 de setembre deu mesos al capdavant de la presidència del Port de Tarragona. Procedent de l’Alcaldia de Riudoms, el seu mandat busca consolidar el creixement del Port i obrir-lo a nous mercats. Cruset ha repassat per Tarragona21 el moment actual i el futur de la monumental infraestructura que marca la història i el present de la ciutat.

Quin balanç es pot fer dels deu mesos de presidència del Port?

Més enllà d’intentar interioritzar la singularitat de l’organització, que en té molta, les energies estan orientades a dues qüestions fonamentals; una és el fet que en el dia a dia podem optimitzar el seu funcionament i assolir els millors resultats possibles, i mirar cap endavant, planificant les actuacions perquè el Port estigui preparat per afrontar els propers vint anys i segueixi sent un àmbit molt potent en el territori i més enllà d’ell.

El Port viu completament lligat a les necessitats del territori

La vinculació amb el territori és absoluta des del punt de vista de la pròpia activitat industrial que desenvolupa i des del punt de vista social, emocional, cultural, amb el seu lligam amb la ciutat. Els vint milions de tones que movem estan vinculats al sector petroquímic de la zona del pla del Camp de Tarragona, i els 5,5 milions de tones de cereals que movem ho estan en el rerepaís, de Lleida a Aragó. I estem molt vinculats a Tarragona, amb l’obertura al mar i la reforma del passeig marítim.

Què pot caracteritzar la seva presidència? Hi haurà canvis?

El meu enfoc està molt orientat a garantir la infraestructura del Port per als pròxims vint anys. Estem en un entorn on treballem a nivell mundial i els nostres competidors són ferotges, és un entorn de mercat pur i dur, a diferència d’un ajuntament o d’una Diputació, que no tenen competidors naturals al seu territori. Nosaltres tenim l’obligació de guanyar competitivitat per guanyar capacitat de créixer i de mantenir-nos en el futur. Aquesta és una qüestió absolutament estratègica.

Per exemple, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), on en els darrers mesos hem aconseguit que es fes l’aprovació inicial i la provisional, i abans d’acabar l’any confio a tenir la definitiva. La tramitació tanca així vint anys de gestions. D’aquesta manera s’incorporaran un milió de metres quadrats de sòl logístic que permetrà tenir una visió de futur.

Quan s’ha produït l’aprovació provisional de la ZAL?

La inicial va ser abans d’acabar l’any passat, la provisional, abans de l’estiu. Estem acabant de recollir els dos darrers i últims informes, un de Puertos del Estado i l’altra de Costas, com demana la llei. Si no hi ha cap sorpresa, la Generalitat aprovarà la ZAL abans d’acabar l’any.

La ZAL porta dos plans especials associats, la pròpia ZAL i el pla d’infrastructures d’accessos i mobilitat terrestre, que ha calgut fer per evitar que l’entrada en funcionament d’aquest espai no col.lapsi la zona. Ha estat exemplar que una infraestructura es faci i a la vegada es dissenyin a quilòmetres de distància les modificacions a la xarxa viària per tal que la nova infraestructura no ho col.lapsi tot quan entri en servei.

L’any que ve començaran les obres?

Sí. Són uns 35 milions d’euros d’inversió. És important el fet que introduïm sòl d’aquestes característiques en un lloc on no n’hi ha i ho estem notant amb l’interès que està despertat entre les empreses per instal.lar-s’hi. El sector empresarial ha vist l’horitzó que s’obre i ja estem mantenint converses amb empreses que estan explorant la seva implantació.

De quins sectors es tracta?

Del sector logístic. Estem treballant perquè els que s’hi instal.lin moguin un tràfic que tingui relació amb el Port, tot i que estem oberts a qualsevol activitat logística.

La ZAL té vinculacio amb Puerto Centro, la central logística del Port de Tarragona ubicada a Guadalajara

Totalment. Forma part del disseny de les infraestructures per un període de vint anys. L’anterior president del Port, Josep Andreu, va posar en marxa l’estació intermodal de La Boella. La seva estació bessona es troba a Puerto Centro, a Guadalajara-Marchamalo, de manera que disposarem de l’oferta del Corredor del Mediterrani, en connexió amb Europa amb ample europeu i alta velocitat;  la ZAL, a peu de l’estació de La Boella, amb la possibilitat de carregar trens i vaixells, i si has d’anar al centre de la península ibèrica, ho enviaren a l’estació intermodal de Puerto Centro.

En l’horitzó d’un any o un any i mig hem de ser capaços de tenir operativa la ZAL, l’estació intermodal de Guadalajara i que ens coincideixi amb la posada en servei del Corredor del Mediterrani, de manera que aquesta oferta logística sigui gairebé inigualable en tot l’arc mediterrani.

Confien en el calendari d’execució del Corredor del Mediterrani?

Crec que es troba en línia amb el que ens han anat comunicant, l’escenari de finals de l’any 2021 és plausible i és amb el que treballem. Hem observat que hi ha una certa fermesa quan han començat les obres de Castellbisbal, un nus absolutament complex d’executar i amb molta pressió de l’àrea metropolitana perquè s’endarrerís perquè afecta al seu tràfic. Estem preparant-nos per aprofitar l’oportunitat.

Aquests dies s’ha conegut la Delimitació d’espais d’usos portuaris. Què suposa?

És una actualització d’un instrument que teníem, el PUEP, actualizant temes nous, com la reforma del Passeig Marítim o la construcció de la passera. També s’incorpora una zona annexa a l’explanada de vehicles, destinada a futura activitat portuària, i alguns petits espais que s’incorporen, disposant així de més sòl. És un instrument que ens feia falta tenir perquè a partir d’ara es pot construir, com el cas del Moll de Balears, on hi va la terminal de creuers.

En quin nivell de tramitació es troba el Pla Director?

Treballa a més anys vista, i fixa tancar encara més la bocana del Port. S’ha fet un vuitanta per cent del tràmit. Però no és un document urgent.

‘Tenim l’OK previ per fer les inversions que tenim previstes en els propers quatre anys i tenim els diners’. Foto: Tarragona21

Quines novetats hi ha sobre el Moll de Balears, la futura terminal de creuers?

La seva viabilitat econòmica està acreditada davant de Puertos del Estado. Estem acabant els estudis geotècnics sota els 20 metres de làmina d’aigua, certificant que no hi ha restes arqueològiques i que el tipus de terreny és el que coneixem de manera que no presenti problemes la construcció que ho suportarà. Som dins de calendari de manera que al primer trimestre de l’any que ve podrem iniciar les obres de construció de la terminal. El maig de 2021 ja estarà operativa. Són més de 30 milions d’euros d’inversió. El Moll, a més, serà multipropòsit, de manera que si en el futur, el sector dels creuers canvia o la terminal es desplaça de lloc, l’obra s’aprofitarà per als altres tràfics del Port perquè l’obra ho contemplarà.

Quan serà una realitat el contradic dels Prats?

Té un horitzó més llarg. Parlem d’escenaris de semestres o d’anys. Hem acabat el nostre tràmit d’avaluació estratègica ambiental, uns documents de màxima complexitat mediambiental, i està enviat des de fa unes setmanes al Ministerio de Medio Ambiente. Queda pendent la darrera fase, en la que el Ministeri notificarà als organismes afectats el document final. La previsió és que la recta final encaixi amb normalitat. Ara bé, el tràmit del Ministeri és inevitablement llarg. Un cop aprovat vindrà el projecte tècnic i després l’obra.

Implicarà gairebé tancar el Port

Sí, la bocana quedarà molt reduïda per minimitzar així l’impacte ambiental. En cas de vessament de productes, el Port pot quedar competament tancat. Els diferents molls interiors ja ho poden fer amb barreres aquàtiques. El contradic tindrà dues esplanades en funció de les necessitats, i una d’elles podrà ser usada per a vaixells amb destí a Hard Rock. Parlem d’uns quatre o cinc anys perquè estigui operatiu. L’important del calendari d’obres previst és que el finançament està garantit. I ho està sense haver d’anar a préstec. Ho farem amb les nostres reserves i amb el cash flow anual que generem, que és d’uns trenta milions d’euros.

Quin és el cicle inversor del Port?

La totalitat inversora és de 160 milions d’euros en quatre anys, a raó de 25 milions enguany; 50 l’any vinent; 45 milions el 2021 i 40 el 2022. Puertos del Estado exigeix fer una planificació d’inversions a quatre anys vista. Tenim l’OK previ per fer les inversions que tenim previstes en els propers quatre anys i tenim els diners. Això ens dóna molta seguretat.

Com acabarà l’any en arribada de creueristes?

Està essent un any molt bo. Les previsions dels 90.000 creuristes que havíem fet quedaran superades.

Per què?

Durant l’any es produeixen variacions en el món dels creuers que no es poden preveure. Queda un repte, com és l’interludi de les obres. El mercat ha canviat i arriben creuers molt més grans, així es fa més necessari encara el nou Moll.

Tenim l’ull molt posat en el fet que no es generi problemes a la ciutat per un excés de presència de creueristes, com ha succeït en altres ciutats. No és un problema que estigui sobre la taula, tenim molt recorregut pel davant. Els creuers són interessants en el moment que porten un benefici a la ciutat i al Camp de Tarragona. En el moment que no s’acompleixi aquest objectiu, el projecte ha de quedar limitat. Busquem l’equilibri per dimensionar el sostre prudent de creuers per a la tranquil.litat de la ciutadania.

Port Ciutat seguirà sent un eix prioritari?

Per donar-nos compte del retorn que té, 150.000 persones van participar l’any passat  a les activitats celebrades al Moll de Costa, en l’eix que va de  l’edifici blau de la Confraria de Pescadors -obert fa un any, on ofereix un repàs àudiovisual a la història del Serrallo i l’activitat de la pesca-, seguint amb el Teatret del Serrallo, el Museu del Port, el Museu Arqueològic, els refugis i el Tinglado 1. Tot això suposa un frontal cultural molt potent que per això li dediquem molts esforços. És d’aquelles propostes que generen retorn.

‘Tenim sobredemanda d’espais per ocupar l’antic edifici, que està en obres fins al novembre de l’any vinent’. Foto: Tarragona21

Hi ha demanda per ocupar espais a l’antic edifici del Port?

Hem recuperat l’edifici. Hi ha retirats els tancaments que no es conservaven i segueix el calendari de dos anys d’obres, cosa que situarà la seva fi al novembre de 2020.

Molt gratament, tenim una sobredemanda d’espais. Ja tenim fixat el cost de concessió d’espais, sigui per empreses vinculades al Port o no. La facilitat d’accés en cotxe, també d’aparcament i el fet de ser un lloc privilegiat són els actius que busquen les empreses. Segurament sortirà a concurs ja que hi ha més demanda que oferta.

Anys enrere no hi havia mercat per ocupar l’antic edifici

Ningú no s’hi va interessar.

Tarragona entra ara en un mercat desconegut, el de la pasta de paper, amb la celebració d’un congrés mundial els propers dies. S’amplien els mercats?

L’anomenat PPI és un simposi on assistiran les principals companyies a nivell mundial del sector de la pasta de paper. Vindran al voltant de 500 persones. La pasta de paper mou actualment al Port unes 600.000 tones a l’any. Es tracta d’un tràfic que no existia fa uns anys. Euroports se n’encarrega del sector i ens hem convertit en un ‘hub’ d’aquest producte. Arriba d’arreu del món, una part es consumeix a l’interior d’Espanya i l’altra es redistribueix des de Tarragona. Vam fer una prova inicial que va funcionar bé i Euroports i el Port ens vam conjurar per posicionar aquest sector. Així vam aconseguir que se’ns concedís la celebració del simposi, que situa Tarragona en un àmbit mundial. És el primer cop que el simposi té lloc a Espanya i s’hi reunirà tot el món empresarial relacionat amb la pasta de paper. Coneixeran la realitat del Port i la ciutat de Tarragona.

Jaume Garcia

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies