.

Josep Maria Buqueras,

Recentment el Centre d’Investigacions Sociològiques/CIS ha publicat un sondeig sobre la valoració democràtica espanyola. Resultat, un cinc raspat. Entre els anys 2011 i 2016, la nota va ser pitjor, un suspens. Abans del 2021, era quelcom millor del que és ara. Winston Churchill va sentenciar que “la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics”. Hi ha molt per millorar. Tenim superestructures de poder ocultes, no fiscalitzades però molt influents. Hi ha corrupció. Tenim pendent, ja fa molts anys, reformes estructurals en diversos àmbits, des de la Constitució fins la funció pública, passant per la judicatura, Ja he escrit que cada vegada més que la política està judicialitzada al màxim i la justícia és polititza. Quan sortirem d’aquest garbuix?

Està clar que el Poder Judicial redobla la pressió als polítics per a renovar els seus òrgans. La falta de renovació en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que és l’òrgan que regula als jutges i determina el nomenament en places tan sensibles com el Tribunal Suprem, tribunals superiors de justícia, Audiència Nacional o les provincials. Ja fa més de mil dies en pròrroga. Aquest òrgan té un mandat de cinc anys, que va finar fa gairebé tres anys. Està compost per vint vocals i per a la seva designació deuen de ser votats al Congrés de diputats, amb una majoria de dos terços, per tant prèviament obliga a un consens entre els PSOE i el PP. Ara l’arc parlamentari s’ha ampliat i la tensió existent és evident. Ente les associacions jurídiques també hi ha divergències i exigeixen/consideren que és improrrogable una reforma de la llei orgànica del PJ per a modificar el sistema d’elecció dels vocals. La situació actual és insostenible i escandalosa. La Comissió Europea està al cas de tot i també vol que siguin els jutges que designin els vocals, al menys un 50% de les designacions d’alts càrrecs, sobre la base dels seus mèrits professionals.

Hi ha opinions que manifesten que la justícia espanyola és l’únic dels tres poders constitucionals que no està a l’altura que correspon a una democràcia madura. Hi ha manca de garanties d’independència, ja que el nomenament de molts dels seus càrrecs institucionals depèn del poder legislatiu, i li falten mitjans econòmics, tecnològics i humans per a poder exercir la seva feina amb eficàcia, dins el termini i en la forma escaient. A més l’agitada política que estem vivint, d’una manera o altra està en mans dels jutges. Jutges i fiscals, amb càrrecs caducats o no, tenen la paella pel mànec d’assumptes molt importants: el futur del rei emèrit, els avals dels líder independentistes catalans per pagat al Tribunal de Comptes, els casos corruptes del PP, les denuncies de Vox davant el Constitucional per l’estat d’alarma o la llei Celaá d’educació, entre altres temes.

Molts estem perplexos amb el discurs del president del CGPJ en l’obertura de l’any judicial, davant el rei Felipe VI, per donar un cop damunt de la taula i llançar un missatge molt dur contra el Govern, al seu president, Pedro Sánchez i al PP per que deixen d’interferir en els assumptes judicials i els va urgir a que desbloquegin la seva renovació. Va lamentar que des del govern és parlés de “venjança” al referir-se a la sentència de sedició i justificar les mesures de gràcia com l’únic camí per abastar una convivència a Catalunya. El president Carlos Lemes manifesta que a cadascú el seu: ”nuestra labor es ajena a esa idea de revancha o con este sentimiento de rancor, pues juzgar es dar acuerdo con unes leyes que han sido democràticament aprobadas”. Està clar que la justícia espanyola ha actuat de part. Excés de patriotisme. Van aplicar el Codi penal com rebel·lió i sedició, per uns suposats delictes i fets que després el major Trapero va ser absolt. La rebel·lió havia dee ser portada a Madrid i per això així la van instruir. Demostrar que el poder real està a la capital del regne. M. Rajoy va dir per activa i per passiva que no hi hauria ni urnes, ni referèndum. Va haver de tot i després ve la venjança de don Mendo, de M. Rajoy, dels poders fàctics, entre ells els tribunals,

Senyor Lesmes (sou de 140.000 €/any) que ja porta queixant-se durant tres anys, si està fins la castanya, crec que ho té molt fàcil. Plegui vostè i els magistrats adients. Quedin tranquils. Però, per què no ho fa o fan? Per seguir manant, tenir poder, “moure les cireres”. Ell/s i tots el que tenen darrera. Aquesta és la raó, per la qual no se’n va?

 

/* JS para menú plegable móvil Divi */