Josep Maria Buqueras: ‘El Tsunami del procés: 15-22/10’

El monotema del procés ha agafat una velocitat de fórmula 1. Cada dia, cada hora tenim la pantalla canviada. Ara i aquí vull descriure un reflex de la premsa escrita durant la setmana del 15 al 22 de novembre. Només em quedo amb els titulars i frases de la setmana referenciada, que m’han cridat l’atenció. El meu article és un mosaic, és la suma de paraules d’editorialistes, articulistes d’opinió, cròniques periodístiques, notícies. Estan escrits indiferentment amb català o castellà i d’una manera expressa no especifico l’autoria d’aquestes.

Josep Maria Buqueras

DIA 15, diumenge.

La inseguretat jurídica ha portat a que 500 empreses hagin canviat de seu en tres dies; Barcelona, amb el procés, sota la tempesta perfecta; El nacionalisme no és el problema, és el populisme; Cataluña bajo una autocracia; No hay pasión 155 en el Gobierno, però Rajoy recibe mucha presión de su derecha; Un “assumpte intern” molt europeu; Al president li preocupa que l’aplicació 155 o que el líder de l’ANC vagi a la presó provoqui protestes violentes.

Dia 16, dilluns.

“Los tanques en la Diagonal se han sustituído por una reforma de la Ley de Sociedades que posibilita el cambio de domicilio socials/Si yo no fuera jurista ya no sabria lo que existe y lo que es y lo que no lo es”; Me aterra que el odio llegue a la cultura; Tenen que sortir tots: no és bo que el PP o els independentistes quedin fora; Albiol diu que s’educa als nens per odiar Espanya i Ponsatí li retreu les “mentires sense escrúpols”; Pedro Sánchez pregunta si estem davant una nova transició.

DIA 17, dimarts.

Sánchez i Cuixart ingressen a la presó acusats de sedició; Cercle sense sortida: La Generalitat ha caigut en el seu propi embolic; En democràcia no haurien d’existir enemics a batre, sino adversaris als que se’ls reconeix legitimitat; És important la percepció que cada banda tingui de la seva feblesa, perquè ningú no guanya per golejada; L’abat de Montserrat defensa una sortida on ningú acabi humiliat.

DIA 18, dimecres.

Rajoy i Puigdemont estan a temps per evitar un daltabaix; El Govern emplaza a Rajoy a elegir entre “dialogo y represión”; De veritat algú creu que poden resoldre el conflicte català a cop de patacada, presó i 155?; Siendo antagónicos, el irredentismo español y catalán coinciden en un punto: “Cuanto peor, mejor”; L’activitat turística a Catalunya es edueix un 15% des de l’1–O; Economia alerta de l’empobriment de Catalunya amb la independència; Colau i els empresaris s’uneixen contra la caiguda de la l’economia; Crònica d’un èxode anunciat: l’equidistància és sempre fugir cap a la dreta; Catalunya ha de cortar la sangría empresarial y, después, revertir sus efectos en la medida de lo possible.

DIA 19, dijous.

PP i PSOE aperceben que solament unes eleccions autonòmiques evitaran el 155; Presos polítics, clar/ L’escàndol es que Sánchez i Cuixart ho són d’una democràcia de la Unió Europea; La inestabilitat amenaça amb restar al PIB del 2018 fins a 13.400 milions; Les 260.000 empreses que ni s’han mogut ni pensen fer-lo són una gran majoria silenciosa; Els conflictes irlandès i basc es van resoldre amb diàleg: Mediadors “in nomine patris”.

DIA 20, divendres.

El Gobierno segueix davant el 155 amb el suport de PSOE i Cs; Iglesias insta a derrotar amb vots i no per la força al independentisme; Urkullu rebutja que s’intervingui la Generalitat; La crisi d’Estat castiga a l’IBEX front a les grans borses europees: l’espanyola cau gairebé un 2% des del referèndum per la incertesa; La crisi d’Estat castiga al IBEX front a les grans borses europees: l’espanyola cau gairebé un 2% des del referèndum per la incertesa; La crisis catalana es un ejemplo de la tensión que afecta a muchos Estados-nación occidentales.

DIA 21, dissabte.

Colau exige al PSC que es desmarqui de l’article 155; Quant més s’intervinguin les institucions, més protagonisme tindrà la societat civil i més diverses seran les formes de resistència; Basta ja! Hem d’anar al diàleg pensant en un futur en el qual Catalunya no avanci cap a la pobresa i la irrellevància; La Fiscalia acusarà a Puigdemont de rebel•lió i declara la independència; El Rei: “Catalunya es y serà una parte esencial de España”, davant un “inacceptable intento de secesión”; La banca assegura que el boicot de l’ANC i Òmniu m ha tingut poca incidència; Frenada a la inversió internacional a Catalunya;

DIA 22, diumenge.

Rajoy anuncia el cesse del Govern i Puigdemont convoca al Parlament; “No sé la solución, però en Cataluña lo que ha fallado es la política”; Para arreglar todo esto hay que leer a Maquiavelo: Sus consejos sirven de inspiración para hacer frente a las actuales amenazas a nuestra democràcia/El maquiavelismo también està detrás de líderes como Merkel, Trump y Macron; El PSOE apoya la medida “en defensa de la Constitución”; El 155 és Història i és un esvoranc; El futur d’Espanya i de la UE està en joc, lluny de tota retòrica; Podemos diu que el “procés” és una oportunitat per a desacreditar el Règim del 1978; El Gobierno prepara el cese del cap dels Mossos; ¿Aguantarà l’estrebada el PSOE? Sánchez ha optat per una política d’Estado; “Intervinguda, no suspesa, l’autonomia”; Barcelona és aquests dies una ciutat deprimida, políticament desnonada i amb brots d’odi; El Gobierno restaura el orden constitucional en Cataluña; El procés secessionista ha causat un terratrèmol de proporcions que ni els seus dirigents van preveure; El TC assumeix l’aplicació del 155 provocarà una pluja de recursos; Podemos acusa a Rajoy de suspendre “la democràcia i els pactes de 1978”; El més sever 155: El Gobierno cessarà a tot el Consell Executiu i vol deixar al Parlament sota mínims; El president denuncia que és el “peor golpe al autogobierno desde Franco; Unes 450.000 persones reclamen la llibertat dels “Jordis”; “Què volen aquesta gent”; El 155 és un atemptat d’incalculables conseqüències per dècades; El coneixement de llengua castellana dels alumnes catalans és superior al de moltes comunitats monolingües espanyoles. Tot plegat fruit de la deixadesa i ceguera del Gobierno del PP durant els darrers sis anys davant el que deien “soufflé” independentista i que té la seva solidesa, passi el que passi el 21 D.

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *