.

.

TOTS 21

Josep Maria Buqueras

El dijous passat es va presentar el llibre ‘Demà, Tarragona’ que recull una selecció d’articles i escrits de Josep Fèlix Ballesteros, que ha estat tants anys regidor de Tarragona en diferents mandats democràtics: de l’any 1983 al 2003 com a conseller, i del 2007 al 2019 com a alcalde. Conté tres blocs principals: Llegat, Valors i Què volem, a manera de passat, present i futur. Amb un to força pedagògic Ballesteros expressa un relat de ciutat i una síntesi del seu full de serveis a Tarragona, amb la sensació i el reconeixement que també hi ha reptes que segueixen, malgrat tot, pendents.

La presentació, amb una durada de dues hores, va ser coral, dinàmica i molt emotiva. Va obrir l’acte Santi Castellà. Pep Fèlix va està acompanyat de les ex-conselleres Begoña Floria, Carme Crespo, Arga Sentís i Patrícia Anton, que va ser la entrevistadora i moderadora de tota la vesprada. Antón va anar recordant els tres mandats liderats per PSC: 2007-2011, PSC/13 i ERC/2, després de 18 anys de CiU. A les eleccions de 2011 la suma de CiU//7 i el PP/7, donava majoria absoluta al centre/dreta, però van governar els socialistes amb 13 consellers; hi havia un d’ICV. El període 2015-2019, segons va manifestar per primera vegada Sentís, s’hagués pogut constituir el primer tripartit municipal: PSC/9, ERC/4 IC/1, però ERC no va voler; la realitat va ser PSC/9, PP/4 i UD/1.

La republicana Rosa Rosell va enviar un missatge per vídeo “… sempre t’agrairé el teu suport …” El popular Alejandro Fernández va dir que “… porta la ciutat sempre al cor, és un polític vocacional que sempre serà el meu amic …” i el convergent Josep Poblet recorda que “… la vocació de servei públic va significar que ràpidament les diferències polítiques es van convertir en coincidències …”. Joan Aregio, alcaldable de CiU 2007, davant de tots els assistents, va dir … “Em va doldre que em guanyés les eleccions, però és honrat i té tot el meu reconeixement i respecte … junts vam posar en marxa Tinet i la cobertura de la Plaça de Toros”, entre altres coses.

Mentre es desenvolupava l’acte a la sala ‘El Magatzem’, plena de gom a gom, també van prendre la paraula Loli Gutiérrez, presidenta de l’A.V. de Bonavista, que va dir que Ballesteros ha estat l’alcalde més proper als barris, sobretot de Ponent. El conseller Berni Alvarez va parlar de l’Anella i el pavelló d’Esports Catalunya, que amb tot el seu complex esportiu -pista d’atletisme, piscina olímpica, velòdrom, llac, instal·lacions- és el gran llegat dels Jocs Mediterrani 2018. La joventut va estar present amb les paraules de la ex-regidora Ivanha Martínez, que va voler manifestar el suport rebut vers les activitats juvenils, creant espais com el Kesse.

El periodista Antoni Coll, prologuista del llibre, va ser el darrer invitat que va prendre la paraula dient que Ballesteros és “… un polític de llar recorregut, que no és presoner dels vicis més coneguts de la política …” A més lluitava perquè “… no hagi cap persona abandonada a la seva sort … penso que aquesta aposta vital de posar la humanitat de cada persona per davant de tot”.

També vull fer esments als epílegs de Begoña Floria, que escriu sobre la seva preocupació “… per la gent, de l’humanisme i l’empatia que el caracteritza … és el camí cap a un somni que mai acaba …”.

Santi Castellà d’entrada ja qualifica a Ballesteros com “la millor expressió del municipalisme socialista … traslladen a la ciutat com espai de polítiques socialdemòcrates que ens evoquen els valors de la igualtat, la llibertat i la fraternitat … I, sobretot, l’alcalde del diàleg, de la convivència, allunyat de l’enfrontament, sempre atent, flexible, obert i tolerant”.

El tercer epíleg és de Rubén Viñuales, que destaca el seu “… saber exercir el lideratge democràtic en contraposició amb el cabdillisme populista”. Un dia estant a l’alcaldia li va dir que “en política sempre s’ha de ser elegant”. Acaba escrivint que “… és sobretot una bona persona. Una molt bona persona. I això en política, com a la vida, és el millor que es pot dir a algú”. La darrera cloenda és del mateix alcalde que recorda “… els apologistes de la catàstrofe que auguren que ‘això no es farà’ i que tot va molt malament”. Són el que deien que no farien el nou POUM, els Jocs, la Rambla de Ponent, els nous Teatre i Mercat, … La inversió municipal en serveis socials es va disparar en un 148% degut a la crisi del 2008, no hi hauria rés de res. Sempre va respectar als seus adversaris polítics, “… sabia que la meva obligació com a alcalde era assolir punts de trobada amb ells per fer que la ciutat avancés … ha estat una convicció moral”

Vull acabar en el moment més màgic i emotiu de la trobada ciutadana. Va ser quan Arga Sentís, ex-consellera d’Iniciativa, va recordar la trista realitat que ara es viu a la ciutat d’insultar als representants polítics en actes públics, siguin processons, desfilades, passejades, per exemple. Quan les persones que estan assegudes a les escales de la catedral veuen aparèixer el consistori, que ve pel carrer Merceria, la xiulada és d’escàndol. Sentís ens va recordar aquests moments viscuts tant lamentables i volia reflectir la dignitat amb la qual l’alcalde mantenia la seva personalitat política. Tot un exemple de personalitat política.