Josep Maria Buqueras: ‘23.09 + 1-O’

Vull, tinc la necessitat d’explicar dues experiències viscudes recentment i que tinc l’oportunitat de fer-les públiques i se conscient de que tu mateix, lector desconegut o no, també podries explicar la teva història quotidiana.

Josep Maria Buqueras

SANTA TECLA. 23/09. D’ençà que sóc membre del Senat tarragoní, any 2009, tinc la possibilitat d’anar a les processons patronals de Sant Magí i Santa Tecla. Protocolariament la processó sempre té els seus protagonistes amb aquest orde: tot el seguici popular i la representació eclesial encapçalada pel bisbe Jaume Pujol, acompanyant tots plegats a Sant Magí o al Braç de Santa Tecla. Després va la pubilla/l’hereu, els Magins , les Tecles, nosaltres (els senadors), la representació de totes les forces de seguretat, el cronista oficial de la ciutat, el president del Port, els diputats/senadors que realitzen la seva feina política a Madrid, els diputats del Parlament català o provincials, els consellers comarcals i finalitza òbviament la representació municipal amb la bandera de la ciutat, tancant musicalment i com a colofó de la festa la Banda Municipal.

Doncs bé, he viscut any darrera any el fet de que quan les autoritats apareixen a la vista de la gent/veïns que estan a les escales de la catedral, la xiulada està garantida. Xiuladissa que ja els darrers anys de l’alcalde Nadal també és produïa. Però, aquest any, ha estat una passejada processal, que des de la sortida de la catedral, teníem al nostra costat dos policies de paisà a cada costat, i a l’entorn de les autoritats molts més.

Processó de festa major única, increïble, històrica, estranya, paradoxal, irrespectuosa. El 70/80 per cent en tot el recorregut el crit “votarem” va ser la frase més escoltada, també “Ballesteros dimissió”, demostrant el seu desacord amb la postura del Govern municipal davant l’1-O. Si hi havia silenci, era suficient que algú recordés que votaria, i seguidament més d’un es sumava a aquest desig.

Vam arribar al carrer Cos del Bou i gairebé en tot el recorregut regnava el silenci, però no, no podia ser. Davant el local de la Colla Jove, castellers i no, van començar a dir “aquest local, és un centre electoral”. Baixada de Peixateria, places del Rei i del Fòrum, arribada al Pla de la Seu amb la seva espectacularitat i grandiositat, moment àlgid on totes les representacions festives llueixen i venerem a Santa Tecla, però quant el Braç ja entrava a la seu catedralícia, també el “votarem” es va sentir una vegada més. Tot plegat em va recordar aquest 23.09 l’obra orteguiana/gasetiana de la rebel·lió de les masses. Molt, molt lamentable, massa dolorós.

1–O: diumenge de votació. 10.05 h.: Surto de Cala Romana com cada diumenge cap a la Vall de l’Arrabassada per disposar de la premsa dominical. L’entorn de la rotonda, davant la benzinera de La Savinosa i voravies/cunetes properes estan plenes d’automòbils. Amb els diaris a la mà em dirigeixo al meu col·legi electoral, aparco on puc. A les 10,35 h. arribo al meu centre electoral que és el CIFO, on en el que més que una filera, hi havia un tap d’unes 300 persones, que més que arrenglerades avançaven en línies de 8/10 persones, que es dirigien a la porta d’accés per poder votar.

Tres hores d’espera donen per molt. Et trobes amb coneguts que potser fa anys que no has tingut ocasió de fer una conversa. De cop i volta, unes senyores demanen pas perquè el Sr. Centelles, de més de noranta anys, vol votar. Altres persones també sol·liciten pas per entrar al centre formatiu, ja que les seves necessitats fisiològiques tenen que ser satisfetes.

11.50 h. Apareixen ampolles d’aigua, “oreos”, pastes salades, en fi l’espera és converteix quelcom més suportable, sobretot, quan una ventolina d’aire fresc ens refresca el matí de xafogor, que fa que més d’un/a es maregi.

Des de l’organització hom demana tres voluntaris per constituir una mesa electoral, que disposin d’un mòbil amb un mínim de 4 MB i la seva disponibilitat d’estar fins que s’acabi l’escrutini corresponent, silenci i en menys d’un minut problema resolt.

13.40 h., finalment entro a l’interior i vaig a la taula que gestiona el director de cine Jesús Momlleó. Voto. Baixo pel camí de la Budallera, saludo al bon amic i ex-rector de la URV, que ja feia un parell d’hores que havia votat i em manifesta que ha estat dels primers en arribar, i tant (a l’albada: 5,40 h.)

Epíleg. Escrit aquestes línies al matí del dimecres dia 4, després d’un dimarts en que la marea humana contra la violència viu la manifestació més multitudinària els carrers/avingudes de Tarragona. Preciso aquesta data, ja que dia darrera dia estan passant coses a una velocitat del so i els esdeveniments van a una velocitat difícil de digerir. Ahir va parlar el Rei, les cassolades es van avançar a sonar, amb fermesa i turpitud. Se que molts catalans no es senten representats per Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Òmnium Cultural, ACN, quan parlen. És cert. Avui també hi ha catalans que tampoc es sentim representats per aquestes paraules reials, ja que no va haver cap ullet, no va obrir cap petita finestra a l’acord. Perquè també és cert que constitucionalistes de prestigi, inclosos membres del TC, han manifestat que la nostra Llei Magna si permet fer referèndums. Rajoy va dir al respecte: “No quiero ni puedo”. Poder podia, però mai ha volgut. Aquesta és la realitat, la mateixa que l’any 2011 hi havia sols un 12% d’ independentistes, i ara a l’entorn del 50%. Tot gràcies a les polítiques del Gobierno del PP.

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *