.

Rússia envaeix Ucraïna i els mercats tremolen
En moments d’elevada incertesa política, institucional o militar els preus es comporten amb una elevada volatilitat (sovint a l’alça) i les borses s’enfonsen, tal i com ha passat a les darreres hores amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna

Quan parlem dels factors que determinen l’evolució dels preus dels béns i serveis en qualsevol economia cal dir que aquests són extremadament sensibles a l’estabilitat institucional imperant a cada moment. Això vol dir que en moments d’elevada incertesa política, institucional o militar els preus es comporten amb una elevada volatilitat (sovint a l’alça) i les borses s’enfonsen, tal i com ha passat a les darreres hores.

Josep Maria Arauzo-Carod, catedràtic del Departament d’Economia i director del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat de la URV (ECO-SOS)

Ara mateix som en un d’aquests moments. La invasió d’Ucraïna per part de tropes russes ha desfermat tot un conjunt d’efectes als mercats internacionals, no només a Europa sinó arreu del món. Així, només arribar les primeres notícies de l’entrada de tropes russes en territori ucraïnès el preu del gas a Europa s’enfilava vora un 40%, situant-se prop dels màxims històrics de finals d’any, amb el conseqüent efecte sobre el preu de la llum al mercat majorista, que notarem tots des d’ara mateix.

En aquest sentit, cal recordar que prop del 40% del gas que consumim a la UE prové de Rússia a través del gasoducte d’Ucraïna, una infraestructura que no és inversemblant pensar que pugui ser tancada, sabotejada o, simplement, bombardejada. És cert que som a finals de l’hivern i que tots els països tenen reserves, però aquestes no són eternes i s’acaben. Pel que fa al petroli, el preu va assolir 103 dòlars el barril de Brent tot just després de la invasió (a tall d’exemple, al desembre tot just estava sobre els 70 dòlars) una xifra que no es veia des del 2014, i les previsions apunten cap als 125 dòlars. Per tant, de manera ràpida la pujada de preus del gas, l’electricitat i el petroli arribarà a les butxaques dels consumidors i les empreses, arrossegant bona part dels sectors i empenyent a l’alça els preus de manera generalitzada.

Així, els efectes van més enllà dels preus de l’energia i abasten tot un conjunt de sectors, com ara els cereals (cal no oblidar que Rússia i Ucraïna en són grans productors i exportadors i que a la darrera se la coneix com el graner d’Europa), la pujada del preus dels quals afectarà multitud de productes bàsics com ara el pa o la pasta, fonamentals a la cistella de la compra de moltes famílies. A tall d’exemple, en un parell de dies el preu del blat s’ha disparat prop d’un 6%, i les previsions indiquen que l’escalada serà molt més important.

Tot plegat no ha fet més que començar, ja que al marge del que passi a Ucraïna, les futures sancions a Rússia provocaran de ben segur la seva sortida del sistema de pagaments internacionals (Swift) i, per extensió, el bloqueig comercial amb la UE, els Estats Units i les principals potències mundials tret de la Xina. Aquestes mesures, per tant, suposaran tancar el mercat rus a les empreses catalanes, amb la necessitat de trobar mercats alternatius on col·locar els seus productes i, de manera simètrica, la necessitat d’oblidar-se del mercat turístic rus cara a la temporada turística d’aquest estiu.

En resum, la inestabilitat que provoca un conflicte com aquest genera uns efectes perversos que van molt més enllà dels dos països directament implicats, malgrat que siguin aquests els que pateixin de forma més intensa en forma de pèrdues humanes i materials. A escala global, les conseqüències que s’albiren en forma de trencament de les cadenes de subministrament, alça de preus i restricció d’inversions no només no han fet més que començar, sinó que són d’un final incert. Venen temps difícils per a Europa.

Josep Maria Arauzo-Carod, catedràtic del Departament d’Economia i director del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat de la URV (ECO-SOS)