Josep Anglada es fa acompanyar d’Eduard Mañas en la presentació de ‘Som identitaris’ a Tarragona

🔊 Escoltar la notícia

Josep Anglada va ser l’aglutinador d’un moviment xenòfob llavors desarticulat que prometia fer-se amb una part substancial del vot populista. Fundador d’una Plataforma per Catalunya que va aconseguir de sobte 67 regidors i quedant-se a només 3.500 vots d’entrar al Parlament, va acabar però sent expulsat de la seva pròpia casa. Ara ha de començar de zero amb un nou partit després de navegar per un mar d’incomprensions. L’aposta d’aquest migrant de la política porta per nom ‘Som identitaris’ i s’ha presentat aquest dimarts a Tarragona.

Regidor a Vic, autèntica pàtria d’aquest polític astut que parla de Catalunya com “el meu país” i d’Espanya com “la meva nació”, s’ha fet acompanyar a la roda de premsa convocada en un bar del Serrallo pel que va ser president de la unió de botiguers de la ciutat, Eduard Mañas, integrat dins del moviment com a coordinador provincial. “Sembla que tot va ben encaminat per poder presentar candidatures a les properes municipals a Reus i Tarragona, on les tenim molt avançades, i també tenim possibilitats de fer-ho a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i a Mont-roig”, afirmava Anglada. Mañas no confirmava la seva condició de cap de llista a Tarragona perquè no es descarta encara que pugui ser-ho per Reus, on té vincles familiars.

L’olfacte polític d’Anglada li diu que ara com ara “no és el moment de parlar del procès o de si s’han de treure o posar llaços grocs, aquesta confrontació que és el què sembla que ven. Jo he vingut aquí per parlar de les pròximes municipals i dels problemes de la gent, que estan tapats pel procés, per l’Onze de Setembre i el 12 d’Octubre”. Deixant clar que, en tot cas, “no sóc partidari del trencament amb Espanya”, l’argumentari del dia dictava passar de puntetes pel tema i centrar-se en deixar clar que “en aquest moment som un partit municipalista. I entenc que per això és necessària la nostra presència en ajuntament potents com els de Tarragona i Reus”. En aquesta recerca de massa crítica, imprescindible per poder plantejar-se posteriorment altres reptes com tornar a aspirar a entrar al Parlament, tant Anglada com Mañas han apuntat discurs clàssic sobre la necessitat de fer fronts als problemes del petit comerç i la manca de llars d’infants o d’infraestructures. Ara bé, en tot moment han deixat clar que el pegament que unifica al partit porta per nom el rebuig a la immigració. Un plantejament “transversal” capaç de seduir per igual independentistes i unionistes i que pot oscil·lar “entre un 7% i un 10% dels votants. Perquè crec que és el que pensa una immensa majoria de la gent d’aquest país però no s’atreveix a dir-ho”.

“Des de ‘Som identitaris’ afirmen alt, clar i català que estem farts de tanta immigració. Ja sabem -assegurava Anglada- que ens han tractat de racistes i xenòfobs només per exigir un major control de la immigració. Però  als nostres regidors els pertoca la tasca la d’acabar amb els ajuntaments que s’han convertit en la casa de beneficiència dels immigrants”. Sense considerar-se “ni de dretes ni d’esquerres”, rebutjant el qualificatiu “d’extrema dreta” i presentant-se com “el partit del seny i del sentit comú”, Anglada vol “vetllar pel ciutadà autòcton, que ha estat abandonat de la mà de Déu”. Les solucions passen per mesures com “no donar ajuts socials a persones que no estiguin empadronades un mínim de deu anys a la població” i “l’expulsió immediata dels aturats de llarga durada (tots aquells que hagin finalitzat els dos anys de dret a al prestació)”. Una interpretació molt particular de la legislació espanyola que “permet expulsions en calent”.

Tanmateix, el discurs grinyola quan el poses a prova. Perquè quan els periodistes pregunten si estaria disposat a expulsar un ciutadà suïs que reunís aquestes característiques, comencen les confusions. Fins al punt de reconèixer obertament que els “sense ser racistes ni molt menys” i “respectant totes les religions”, està parlant concretament de “magrebís i gent del Senegal”, dins de la la “lluita que tenim que emprendre contra el radicalisme islamista. Em preocupa la islamització del meu país i la fanatització dels radicals”. Ara bé, i amb un toc d’heterodòxia en el discurs radical habitual, mostrava la mateixa contundència verbal a l’hora de reclamar  “l’empresonament de tots aquells empresaris catalans o espanyols que s’han aprofitat dels immigrants. Ells són els primers culpables i se’ls hauria de sancionar per explotar aquestes persones i haver-ne abusat de forma canallesca”. L’explicació desembocava tanmateix en un apunt queencaixava en el manual: “La seva actuació ha repercutit en que molta gent d’aquest país s’hagi quedat a l’atur”.

Anglada assegura “no haver-me emmirallat mai amb ningú”, però reconeix en aquest cas l’existència de moviments “amb els que podríem coincidir a Bèlgica, Holanda, Hongria o Itàlia. Però Espanya és un país diferent, i mentre a Europa tenen un recolçament important de la societat aquí és encara un embrió Tard o d’hora arribarà”. El què? “Si per defensar això m’han de dir xenòfob, que m’ho diguin”, afirmava Mañas, elaborant una defensa del petit comerç que carregava contra Les Gavarres per restar impacte econòmic a la ciutat i contra les zones blaves”, mentre rebutjaven en principi formar coalició amb altres partits amb els que podrien coincidir en un espai que comença a semblar el camarot dels germans Marx com Vox.

J.S.