TOTS 21

Jordina Rovira, en l’actualitat, amb una dessuadora a benefici de migrants africans. Foto: Cedida

Va ser una de les imatges icòniques del 15-M a Reus, tot i que no va voler liderar res ni ser-ne portaveu, justament una de les característiques del moviment, la manca de lideratges. Avui fa exactament deu anys neixia ‘oficialment’ el 15-M, la que seria la famosíssima protesta dels indignats, sorgida del carrer tres anys després de la crisi econòmica més dura viscuda des de la postguerra. D’ella n’acabarien apareixent moviments-partits com Podem o els Comuns i també la revolta independentista catalana, tot i que els seus protagonistes no ho sabien en aquells moments.

Quan tot esclatà, Jordina Rovira estudiava Ciencies Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i va viure el seu bateig de foc en les protestes al carrer. ‘Vaig arribar a conducir assemblees amb 900 persones’, afirma a Tots21. El seu coneixement de com funcionen les assemblees i els sistemes polítics va ser determinant en el seu protagonisme viscut a Reus, però també a Barcelona.

Què volia tanta gent reunida cada dia durant mesos i mesos? ‘Les afectacions socials i econòmiques no entenen d’esquerra i dreta. Les crítiques cap als govern autonòmics i estatal van fer veure a la població que una evolució política era necessària i que estaven preparats’, respon. La Jordina feia de moderadora a les assemblees i també ‘intentava donar eines a la ciutadania perquè entenguessin el sistema polític i social actual’. ‘Sóc llicenciada en Ciències Polítiques de l’Administració, i aquesta carrera em permetria entendre i separar molt bé la política de les necessitats transversals’. L’experiència també li serví per realitzar un treball universitari recollint documents sorgits del 15-M, que ‘estan escanejats a la Biblioteca de la UAB. Allí han quedat emmagatzemats’.

Era present a les assemblees de Reus i de Barcelona: ‘Acampada hi vaig estar dos o tres nits. A Reus és on més vaig actuar. Moralment, necessitava fer-ho. El 15-M va ser per mi una petita revolució’. ‘El que feia era anar-hi cada dia, de matí fins al vespre i col.laborava en tasques com la realització de tallers, ajudant en l’explicació del sistema polític i gestionant les assemblees, fent de moderadora i que tots els comentaris fossin aportacions d’idees, mes enllà de les ideologies de cadascú’.

L’acampada va durar mesos. ‘Es va acabar tot amb un acte de violència dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, on van repartir garrotades a tort i a dret. La repressió policial es va carregar el 15-M’, sosté. La Jordina ja havia atrapat la conciència política als 13 anys: ‘Considero que a l’Estat espanyol hi ha presos polítics, i no només des de l’1 d’octubre. Em molesta molt que es digui això, hi ha presos polítics des d’abans del referèndum de l’1-O’.

La Jordina, megàfon en mà, al Mercadal fa deu anys. Foto: Cedida

Acampada de les indignades. Foto: Cedida

Una sentada a Reus. Foto: Cedida

Què s’ha aconseguit passats deu anys? ‘Ens hem adonat que un canvi era possible, trencar el bipartidisme. La societat estava preparada per poder fer-ho. Des d’aleshores han aparegut nous partits, tant de dreta com d’esquerra, que han superat el bipartidisme d’uns partits que han d’entendre que ja no són tan forts i que han de governar amb coalicions, que és políticament més enriquidor’.

La Jordina segueix considerant-se una activista: ‘Lluito pels meus drets i pels drets dels d’altres. He acabat un màster sobre migracions, compro productes de quilòmetre zero, n’estic molt conscienciada’.

Del 15-M en va treure també una experiència molt especial: ‘Vaig conèixer i vaig tractar l’Arcadi Oliveres, l’activista recentment mort, amb qui vam tenir una relació molt propera, jo li enviava textos i ell em responia. Sempre em va ajudar molt, ha estat un suport per a mi, i tot va sorgir arran del 15-M’.

Jaume Garcia