.

.

TOTS 21

D’esquerra a dreta, Emili Correig, Jordi Tarragona i Jordi Just. Foto: Tots21

‘Si la teva empresa és petita, el problema és teu; si és mitjana, ho és del banc, i si és gran, ho és de l’Estat’. Amb aquest to entre sincer i burleta, el conseller de famílies empresàries Jordi Tarragona desgranava els drames que han de viure les empreses familiars al nostre país en la presentació del seu quart llibre, ‘Empresa familiar con humor’.

L’obra és una suma de conflictes, problemes i malsdecaps que viuen les empreses familiars relatada amb la col.laboració del conegut dibuixant José Luis Martín -editor d’El Jueves i creador de ‘Quico el progre’ i ‘Dios mío’-. I és que ‘l’humor és una cosa seriosa, ja ho vèiem amb l’Eugenio, Grouxo Marx i Woody Allen’, deia Tarragona. El volum dissecciona les cent principals qüestions sobre les que el propietari d’una empresa familiar ha de reflexionar. I és que quan l’empresa té èxit, l’èxit és absorvent, i quan fracassa, també.

No tot són drames, però, per a les petites empreses: ‘La seva agilitat i la seva adaptabilitat no les tenen les grans empreses’, subratllava l’economista. Ara bé, moltes d’elles es troben o es trobaran amb el gran dilema: Continuem?, La venem? La tanquem? ‘Diuen que a Catalunya, la primera generació crea l’empresa, la segona l’expandeix i la tercera se la poleix’, recordava Tarragona, per apostillar: ‘Conec un empresari que quan veia entrar els seus nets per la porta deia: ‘Aquí ve la comissió liquidadora’. La dita serà certa o no, però les estadístiques no menteixen i ens diuen que les empreses familiars duren més anys que les que no ho són: ‘I això vol dir que quan una empresa tanca, és molt probable que sigui familiar’.

La lletra petita dels contractes, el lideratge, la implicació dels treballadors, els valors que transmet l’empresa, el canvi climàtic, les crisis, les situacions concursals, i fins i tot la covid apareixen en el llibre, com també la gran qüestió que hauran d’afrontar: el testament. ‘Diuen que quan el príncep Carles d’Anglaterra va anar al notari, li va dir: Vinc a fer testament. Ho dono tot a la meva mare’, la incombustible Isabel II.

El públic va intervenir per saber, per exemple, com el comerç de Reus es pot defensar davant la invasió de les franquícies i d’internet: ‘No hi ha fórmules màgiques. Quan un entorn canvia de forma radical -que és el que està passant- només hi ha tres estratègies possibles: resistir, si el canvi és temporal; reinventar-se, la qual cosa és molt fàcil de dir, o retirar-se’. Ja se sap que una retirada a temps és una victòria, i plegar pot voler dir tornar a obrir, no implica un fracàs, necessàriament, com la cultura mediterrània sembla professar. Conclusió -que els nordamericans saben aplicar a la perfecció-: ‘L’important no és com caus, sinó com t’aixeques’

Jaume Garcia