Pressió als mitjans, pressió per part de partits, dels anomenats “Barones”, d’antics Presidents i ex – dirigents socialistes i, com no, pressió a les xarxes donant la responsabilitat al PSOE de la formació d’un nou Govern sorgit de les darreres eleccions del juny.
Jordi Solé és militant del PSC a Torredembarra
Sembla que tot gira al voltant dels socialistes, amb la mal dita “responsabilidad de Estado”, com si aquests no haguessin fet cap esforç per reconduir una situació política que ens ofega amb corrupció, lleis que retallen les llibertats individuals i col·lectives d’un PP cada cop més girat a la dreta, aconseguint que la seva inacció política, en aquells temes més rellevants, passin com el vent d’una nit d’estiu.
Molt es parla de pactes i abstencions però poc o res de programes i accions de Govern que siguin capaços de donar un tomb significatiu a la situació de pobresa i precarietat que ens han portat fins on som ara.
Què ens ofereix el PP ? Res. Al menys no res de nou. No se sap. De fet no se sap res de res. Fan vacances.
Ara, sembla que C’s s’apunta al carro, segurament fomentat per les darreres enquestes gens favorables als seus interessos.
C’s, un partit nascut a Catalunya que ha conquerit el cor d’una banca que ha cercat una alternativa a un PP desconnectat a l’hora d’oferir pactes estables a dreta i a esquerra, s’enfonsa en la seva pròpia dinàmica plena de contradiccions i amb poc sentit de fidelitat cap als seus votants, negant, en un principi, el suport a un Rajoy acusat d’abanderar la corrupció per part d’en Rivera, un Rivera que ha oblidat la paraula donada a la ciutadania oferint la seva ànima política a canvi d’un suposat rigor contra la corrupció, tot i coneixent que les mesures plantejades al PP són inviables sense la concurrència del Congrés dels Diputats. Per tant, unes propostes que no depenen directament del PP sinó de la majoria de la cambra. Ha estat una jugada que, vestida de blau cel, li ha tret sentit a allò que ells tant pregonaven: la nova política, la regeneració i el canvi.
C’s ha volgut donar un pas sense tenir en compte les dificultats de les famílies, sense tenir en compte als joves obligats a fugir d’un Estat que els té oblidats i apartats, sense reconèixer la precarietat laboral i sense mencionar en cap moment la situació de pobresa que patim la majoria d’aquest país.
Això sí, en Rivera s’ha recordat de posar entre les seves condicions el tema de Catalunya i això de “romper España” que tant els agrada.
En Rajoy, que sempre ha passat de puntetes en el tema català, deu estar pensant què fer, o no fer. Naturalment, és un tema recorrent i fàcil per atreure els vots d’una Espanya nacionalista i mal informada dels anhels de la població catalana, sempre a l’aixopluc d’uns mitjans de comunicació preparats i disposats a conduir la situació cap a un enfrontament directe amb tot el que significa identitat catalana.
Diuen, i hi estic d’acord, que el PP es una “màquina de generar independentistes”, i que cada cop són més, fins i tot els més llunyans a aquesta opció, que fan ara costat als nacionalistes perquè veuen en ells l’única solució possible per sortit d’un embut que els “altres nacionalistes” ens han col·locat. No ho comparteixo, però no és pas incomprensible, car el contrari.
Deia fa pocs dies el Sr. Homs que estava en mans dels socialistes poder canviar aquesta situació, però ni els seus companys de viatge (ERC), i segurament ni ell mateix, se’n refien que una possible modificació de la Constitució els pugui portar cap els seus objectius polítics: el referèndum per la independència. Per tant, no sembla que siguin només els socialistes, partidaris d’una reforma federal de la Constitució, els que puguin desencallar una situació cada cop més enrevesada, i si no es creu possible que amb les reformes plantejades pels socialistes es pot avançar en l’autogovern i impulsar un model diferent d’Estat i per tant les relacions entre els diferents pobles de l’Estat espanyol, tot plegat és de difícil solució.
Als socialistes es demana “responsabilitat d’Estat”, es demana una abstenció per donar el poder a uns partits agenollats a la imposició i a la irresponsabilitat, incapaços de fer front als problemes que més preocupen a Catalunya i a Espanya.
Una abstenció per part dels socialistes seria la seva mort política durant molts anys (i ho saben i per això ho fan), al marge que aquesta suposaria dir “amén” a un partit corrupte i molt allunyat de la classe treballadora del nostre país. Perquè, agradi o no, encara hi ha esquerra i dreta.
Jordi Solé és militant del PSC a Torredembarra
Equip de redacció
