.

No va ser pas un rampell. Va estar molt reflexionat i amb pèrdues d’hores de son i moltes xerrades amb amigues i amics, fins i tot amb el meu fill que malgrat tenir només catorze anys ha estat i és un bon conseller “Papa, el més important és que tu estigues tranquil amb tu”.

Jordi Solé. Regidor del PSC a Torredembarra.

Naturalment la decisió d’abstenir-me, contradient la disciplina de vot del meu partit, no ha estat un plat de bon gust, però les meves raons, polítiques i personals, em van portat a optar per un vot diferent, malgrat estar d’acord amb l’argument que el nostre portaveu, Valeriano Pino, va fer en la sessió plenària del passat dia 15.

La moció presentada pels diferents grups independentistes del Consistori versava en sol·licitar penjar una pancarta a la façana de l’Ajuntament amb la frase “Llibertat Presos Polítics”. L’opció va guanyar amb deu vots a favor, sis en contra i una abstenció, la meva.

Soc conscient de les connotacions d’aquest “slogan” i no el comparteixo en absolut, com no comparteixo que la façana de l’Ajuntament sigui un espai de reivindicacions al servei d’una sola ideologia, però com bé va dir l’Alcalde Eduard Rovira en el Ple, “no podem fer callar un cinquanta per cent de la població per acontentar a l’altre cinquanta”. Personalment preferiria que la façana pogués ser un lloc de reivindicacions on el 100 % del Consistori hi estigues d’acord. Un utopia, clar.

El socialisme és llibertat d’expressió, igualtat, respecte, lluita a favor de les classes populars. Compromís contra les injustícies i sempre al costat de les llibertats individuals i col•lectives que tant de cops en han robat. És també empatía amb totes les idees democràtiques i què no es fomentin amb la imposició ni la sumissió d’una força sobre les altres. Això se’n diu feixisme.

Tenir presos preventius, mantenir a la presó a persones sense un judici just no entra en la meva concepció de la justícia ni amb els meus postulats polítics. Com puc votar NO a una proposta que, malgrat utilitzar uns termes que no comparteixo, demanen la llibertat d’uns homes que encara no han estat jutjats?. Com puc entendre què se’ls acusi de rebel·lió i sedició quan no hi ha hagut ni un sol vessament de sang?

I desprès hi ha la meva part personal, que també vaig argumentar al Ple.

Jo, de tothom es conegut, vinc d’una família perseguida, que ha patit les injustícies de la dictadura amb l’exili i empresonaments per ser d’esquerres, republicana i catalanista i conec el patiment de familiars companys i amics en situacions com les que ens ocupa. No vull, com algun membre de Ciudadanos m’ha dit, comparar la dictadura franquista amb el règim actual, seria una barbaritat, però sí es cert que el patiment és el mateix i per tant no puc de cap manera fer orelles sordes, senzillament per no compartir el seu ideari.

Per tot això arribo a la conclusió que m’haig d’abstenir i que he de deixar la màxima representació del partit al consistori, donant pas a un altre company perquè ostenti aquest paper. Per consciència i per justícia.

Aquesta és la meva reflexió del perquè de tot plegat. Alguns ho entendran, altres m’ho criticaran, és legítim. Però ningú em traurà la satisfacció de ser fidel a mi mateix i a les ensenyances que he rebut en tant anys de lluita per la llibertat de la meva gent i la del meu poble, i que mai deixaré.

Jordi Solé és regidor del PSC a l’Ajuntament de Torredembarra