TARRAGONA 21

La nova sorpresa secessionista: maleir a aquells que fa quatre dies eren envoltats amb paraules meravelloses, regalimant mirades d’amor. En pocs dies, com per art de màgia, sense reflexionar i el què és encara pitjor, amb una càrrega d’odi inversemblant, líders d’ERC, lloats i estimats, passen a ser traïdors, botiflers… sí, com en Serrat, la i el Sardà…, totes i tots els socialistes, els comuns federalistes, els periodistes de mitjans fins ara adorats, ah!, i també gent de gran prestigi com en Coscubiela, Josep Mª Pou, Sabina… i la rateta que escombrava l’escaleta, que el seu llaç és rosa (com manen els cànons masclistes). En definitiva, totes i tots aquells que no veiem aparèixer a TV3 amb regularitat.

Jordi Solé F. és membre de Federalistes d’Esquerra i regidor del PSC a l’Ajuntament de Toredembarra

Mentrestant, el Procés, més que encallat, és mort. Els partits independentistes, allunyats entre sí, els polítics a les presons (s’han d’alliberar JA!), i altres lluny de casa.

Aquests darrers fent volar papallones i bombolles, internacionalitzant el procés (diuen). Ells al seu aire, com si un món desconegut i irreal, els convertís en déus dictant manaments. Com bons déus, diuen qui mereix el segell de bona o bon català. Proclamen allò què és bo i dolent per el poble – si, així, sense distingir entre unes i altres, entre qui els ha votat i qui no -, creant Consells de o per o amb la República (no em queda clar) depenent qui parla, on parla i quan parla.

Aquí ens diuen que en Llach (en Lluís), el Dante i la Talegón, faran un, atenció, pareu cervells, consell assessor del fòrum del debat constituent, amb un objectiu que no han sabut explicar amb claredat. Altisonant. Desalentador en grau “sumun”, Quin desgavell.

La CUP, bé la CUP com sempre.

I el PDeCAT, en vies d’una crisi profunda que, segurament, desembocarà en una divisió de conseqüències que, ara per ara, no podem medi. Tot a causa dels deliris d’en Puigdemont,”Qui no em segueixi, estarà fora de l’Olimp, del Paradís, i no tindrà dret a anar a Ítaca” ens ve a dir, això sí, amb un somriure pervers. No hi ha per on agafar-ho.

El Parlament no legisla, les baralles impedeixen fer camí. Les classes populars, pobres de nosaltres, esperant…esperant què?. No ho sé. Un millor Govern, potser? O senzillament un Govern què Governi?

No està renyit governar i fer camí cap a més alts objectius polítics. És més, segurament governant, fent lleis que beneficiïn als ciutadans, estant al costat de les persones més desfavorides, tot seria més senzill i obriria nous espais de diàleg i acords que ara, amb l’anomenada deriva soberanista, és impossible d’arribar.

Torno a reiterar que tan sols amb un gran acord de l’esquerra catalanista per consensuar finançament, un pla social i una estratègia política, amb la visió posada en un Referèndum pactat, ens permetrà un debat serè i sincer vers la plena avinença de Catalunya en un Estat més compromès amb l’autogovern, a la par què farà possible desencallar l’actual situació.

Tot això, naturalment, donant per bo (què ja és suposar), que en Puigdemont i en Torra no vulguin continuar amb l’espectacle de la confrontació. Vivien, potser, millor amb Rajoy?. Ells no ho sé. La gran majoria dels ciutadans de Catalunya, entre els que m’hi compto, n’estic segur què NO.

Jordi Solé F. és membre de Federalistes d’Esquerra i regidor del PSC a l’Ajuntament de Toredembarra

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies