TARRAGONA 21

Potser sigui una de les millors notícies que podríem tenir si entre tots la fan realitat.

La moció de censura, si arriba a bon port, obre la porta a un nou període polític que hauria d’afrontar els grans reptes que té a l’actualitat l’Estat espanyol i que el PP ha deixat en un calaix senzillament per interès electoral, per incapacitat o per oblit interessat.

Jordi Solé. Regidor a l’Ajuntament de Torredembarra

Un període que, de fer-se realitat,  ha de solucionar tot el desgavell que ha portat el partit més corrupte de tota la història democràtica: falta de llibertats individuals i col•lectius, lleis que restringeixen i aniquilen els drets laborals, la llibertat d’expressió, la igualtat de gènere i un llarg etcètera propi de partits de la dreta més reaccionaria que tan sols actua en defensa dels més poderosos, negant les evidencies de corrupció i envalentint a criminalitzar idees i pensaments amb el discurs de la “sagrada unidad de la patria”.

Què s’ha de donar per què aquesta moció tingui èxit?

No crec que Ciudadanos (C’s) vulgui jugar amb les forces que acusa d’antipatriotes com ara els partits nacionalistes (ha fet bandera d’aquesta qüestió radicalitzant el seu missatge), ni amb aquells que considera anti-sistemes per sistema (perdoneu el joc de paraules). Tampoc crec que tingui l’atreviment de proposar repetir el pacte que en el seu dia van signar amb el PSOE, primer pel fracàs de l’intent,  i segon, i  menys encara, desprès d’estar sempre al costat del PP, no només al Govern Central, sinó en totes les Comunitats Autònomes que li ha estat possible. Fins i tot en aquelles que la corrupció ha estat tan evident (Múrcia i Madrid), negant una regeneració total, sense donar suport a alternatives més progressistes i regeneradores.

La única possibilitat és sumar amb forces de les que fins ara sectors del mateix partit socialista rebutjaven : ERC, PDeCAT, Podemos, PNB, Compromís… Però la situació no és pas la mateixa.

Tot el que ha anat succeint en els darrers dos anys ens ha de fer pensar que si realment es vol un canvi de Govern, si el que es vol és abolir lleis injustes, obrir diàlegs fraternals amb els nacionalistes, si el que es vol és dignificar la política o, com es diu ara “fer política per donar solucions”, hauran d’entendre que no hi ha més camí que comptar amb aquests vots. Girar-se d’esquena a aquesta realitat comportaria una moció estèril i decebedora que mantindria en  el poder als que fins ara només han vist en l’enfrontament i l’immobilisme la millor estratègia de l’Estat.

Ara bé. Pensen el mateix els partits nacionalistes ?

Veuen amb el PSOE i més concretament amb Pedro Sánchez, l’oportunitat d’obrir el diàleg que tant diuen han demanat a l’Estat ?. Veuran amb aquesta moció de censura la possibilitat de restablir les relacions perdudes amb el govern del PP, o bé preferiran continuar alimentant l’enfrontament on tan a gust es troben Mariano Rajoy i Albert Rivera ?.

Personalment, crec seria un error que, tant uns com els altres, iniciessin les relacions amb unes condicions prèvies que no siguin exclusivament les del compromís a parlar i acabar amb l’escalada de divisió que patim ara a Catalunya com a punt de partida.

Evidentment el mateix plantejament faria amb Podemos, però vist el reclam que dia a dia han fet des de la seva direcció, i vist les darreres declaracions de Pablo Iglesias, no tindria cap sentit donar un pas enrera davant d’aquesta hipòtesi de permetre que l’esquerra pugues formar un Govern sòlid.

La experiència en els diferents Ajuntaments i Comunitats on els avanços socials son una realitat, fan que difícilment vegi que no sigui factible repetir la experiència en un Govern de l’Estat.

Naturalment tot dependrà de dues coses: quina és la prioritat de cadascun dels protagonistes (continuïtat o canvi real) i fins a quin punt els socialistes tindran el suport majoritari de les seves bases per obrir aquest diàleg que tan benvingut seria entre el PSC i, crec i espero equivocar-me, tan malvist a altres comunitats encapçalades per dirigents de la vella guarda, anomenats “barones”.

Clar que, en política, no hi ha res escrit, però és cert que ara s’obre la possibilitat de fer un gir important i fer passos per portar un canvi que seria, o podria ser, excepcional en la política espanyola.

Excepcional per la ocasió de crear unes estructures favorables al conjunt de la ciutadania i de les classes més desfavorides, defensant la efectivitat de la Sanitat i la educació, fent que la salut democràtica tornes als jubilats, a les persones més desemparades per les polítiques dretanes.

I, per damunt de tot, tornar la esperança i la credibilitat en la política, en la justícia, en la solidaritat i en la fraternitat entre el conjunt dels pobles i nacions que configuren l’Estat, iniciant els passos per una reforma constitucional tan necessària i imprescindible, o bé fent una lectura oberta i positiva d’una Constitució que, en el fons, no es contrària a lleis i actituds més progressistes com alguns ens volen fer creure.

Dons sí: potser sigui una de les millors notícies que podríem tenir si entre tots la fan realitat.

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies