TARRAGONA 21

La furgoneta de la policia amb Jordi Sànchez gira cap al carrer del Tribunal Suprem. Foto: Javier Barbancho

Jordi Sànchez ha obert aquest dijous les declaracions previstes per aquest dijous davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Posteriorment, serà el torn de Jordi Cuixart i de Joaquim Forn, tot i que de moment no ha transcendit en quin ordre.

Tots tres han estat traslladats per la Guàrdia Civil des de les presons d’Estremera (Forn) i Soto del Real (Sànchez i Cuixart) als calabossos de l’Audiència Nacional, des d’on van sent traslladats al Suprem d’un en un. Forn, Sànchez i Cuixart han demanat declarar davant Llarena sobre el fons de la causa i, previsiblement, les seves defenses en demanaran l’alliberament, tràmit que es pot fer durant la vista però també l’endemà. Els ‘Jordis’ estan a la presó des del 16 d’octubre i Forn des del 2 de novembre.

A les declaracions hi són presents, per part de la Fiscalia, Fidel Cadena i Javier Moreno, mentre que els advocats dels tres investigats són Jordi Pina, que representa Jordi Sànchez, Marina Roig, que defensa Jordi Cuixart, i Daniel Pérez-Esque, que és l’advocat defensor de Joaquim Forn.

Per donar suport als tres investigats, s’han desplaçat fins a les portes del Suprem dirigents del PDeCAT, ERC, representants de Junts per Catalunya (JxCat) i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. Per part del PDeCAT, hi són presents la coordinadora general, Marta Pascal, diputats al Congrés com Carles Campuzano, Jordi Xuclà o Ferran Bel. Per part d’ERC, hi ha els diputats al Congrés Joan Tardà, Ester Capella o Teresa Jordà, i també representants del Senat. i entre els representants de JxCat hi ha Eduard Pujol.

En base a l’article 400 de la Llei d’enjudiciament criminal, les defenses de tots tres han demanat que els investigats declarin sobre el fons de la qüestió ja que poden fer-ho tantes vegades com vulguin. El passat 4 de desembre, el jutge va decidir mantenir-los en presó argumentant que tots tres, juntament amb Junqueras, s’havien de mantenir entre reixes perquè existia la possibilitat que, si sortien lliures, es poguessin reproduir-se “actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat”.

En el cas de Sànchez i Cuixart, l’Audiència Nacional ja havia tombat el passat 3 de novembre els recursos presentats pels seus advocats. Dies més tard, la causa va passar a mans del Suprem.

En la interlocutòria del 4 de desembre, Llarena considerava que el “perill” de reiteració no desapareixia amb una “afirmació formal de la seva estratègia d’actuació” i recollia que calia constatar que la possibilitat de nous atacs havia “desaparegut efectivament o que paulatinament es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real”.

En aquesta ocasió, Forn, Sànchez i Cuixart declararan sobre el fons de la causa i, per tant, no es tracta només d’argumentar a l’entorn de la mesura cautelar de presó preventiva.

En aquell moment, el jutge també expressava que el risc de reiteració delictiva anava “expressament unit” a les responsabilitats públiques dels investigats. Llavors encara no s’havien celebrat les eleccions i ara Sànchez i Forn tornen a declarar davant de Llarena com a diputats electes al Parlament per Junts per Catalunya. Cuixart, en canvi, no formava part de cap candidatura del 21-D.

Un dels elements que tindrà en compte la fiscalia per decidir si manté la petició de presó és si tots tres fan un acatament clar de la Constitució i si renuncien explícitament a la via unilateral. Si no hi ha un canvi de voluntat molt clar, tot apunta que mantindrà la petició de presó preventiva.

En cas que Llarena no els deixi lliures, els seus lletrats podrien sol·licitar que puguin sortir de la presó per recollir l’acta de diputats i també per assistir a plens com el d’investidura. Un pas que ha fet aquest dimecres l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, que ha sol·licitat a Llarena el trasllat urgent de Junqueras a Brians 1 o a una presó que depengui de la Generalitat i també ha sol·licitat que se’l deixi assistir al ple de constitució del Parlament del proper 17 de gener i al posterior d’investidura.

Oposició a l’alliberament de Junqueras

El Suprem es va oposar divendres passat a la sortida en llibertat de Junqueras. En aquest cas, la seva defensa havia presentat un recurs d’apel·lació davant la sala del Suprem i van ser tres magistrats els que van prendre la decisió. Novament, van apel·lar al risc de reiteració delictiva per deixar-lo entre reixes.

En la interlocutòria, però, ja apuntaven la possibilitat que, en cas de sol·licitar-ho, el jutge instructor podria deixar sortir de la presó Junqueras per participar d’algunes sessions del Parlament. Concretament, els tres magistrats apuntaven que la “proporcionalitat de la mesura podrà ser tinguda en compte per l’instructor en el moment d’adoptar les decisions que resultin pertinents, en moments puntuals i en funció de les circumstàncies que es presenten en cada un d’ells”.

De fet, ja hi ha jurisprudència anterior que fixa que un investigat en presó preventiva pot sortir de la presó i presentar-se com a candidat a president. Els fets es remunten al 1987, quan HB va presentar com a candidat a lehendakari Juan Karlos Ioldi, en presó preventiva per col·laborar amb ETA. Posteriorment, va ser condemnat però en el moment de la constitució del Parlament Basc la Guàrdia Civil el va acompanyar i custodiar fins al ple.

En cas que les defenses ho sol·licitin, ho tindrà difícil per evitar-ho perquè hi ha una col·lisió de drets i s’estaria vulnerant el dret de participació política. Fonts properes al ministeri públic apunten que quan es produeixin peticions en aquest sentit caldrà estudiar-les “depenent de la forma com es sol·liciti i de les mesures que es demanin”. La darrera paraula, però, serà del jutge instructor.

Xavier Alsinet

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies