.

Jordi Llopart, davant l’entrada de l’Ajuntament. Foto: Tots21

Quin balanç fa de les actuacions que s’han dut a terme des de l’Ajuntament per afrontar la pandèmia a Creixell?

Hem de partir de la base que dels quatre anys del mandat municipal, dos i mig han estat totalment condicionats per la pandèmia, que ens ha fet endarrerir tant les obres previstes com aplicar ajornaments, i implantar el teletreball, a més de trobar-nos en plena renovació de la plana web. La repercusió també va afectar a les activitats culturals i festives, que les vam haver de reduir notablement. Ha estat un mandat pràcticament de dos anys fins que hem tornat a una certa normalitat. Penseu que, per exemple, l’ambulatori va tancar i l’oficina de l’aigua també.

Tot el dinamisme que es podia despertar el 2019, amb la trencadissa que arribaria el mes de març de 2020 amb el confinament obligat, va suposar que tot i que alguna obra la vam poder iniciar, com és el cas de la plaça Major, el cert és que vam haver d’aturar les obres. El mandat, per tant, ha quedat eclipsat per això.

Com se li va fer front?

Entre la regidoria de Benestar Social, la Policia Local, Protecció Civil i voluntaris vam començar a actuar, desinfectant carrers, fent controls policials i també ajudant la gent gran, comprant-los els medicaments i el menjar. No ens vam oblidar de la canalla: la Policia i Protecció Civil s’encarregaren de felicitar els aniversaris de la mainada del poble, que recordem van estar dos mesos confinats.

Què van fer per als sectors econòmics més afectats?

A nivell de restauració, molt especialment ja que va patir molt, vam obrir una línia d’ajuda perquè no haguessin de pagar l’ocupació de les terrasses. Al pressupost de 2020 es van incloure aquestes ajudes, i també se’ls va aportar diners a modus d’ajuda. Crec que va ser una bona acció. També s’ha creat l’Associació de Comerciants de Creixell i hem arribat a un acord amb la patronal Pimec per dinamitzar i formar els comerciants, a més de tramitar les subvencions a les petites i mitjanes empreses del Baix Gaià, en un model de coordinació entre sector públic i privat de gran abast.

Tots vam treballar telemàticament des de casa i vam dirigir l’Ajuntament d’aquesta manera. Vam patir la mort per coronavirus d’algun veí, però el cert és que la feina feta a les dues residències va ser bona i no vam patir cap cas de contagi. Resumint: vam afrontar la pandèmia des del vesant social i econòmic, menys en la part festiva i cultural, ja que no es podien fer actes, actes que es va anar incorporant a mesura que s’anava desconfinant.

Els nens de Creixell no es van quedar sense Reis d’Orient, però

No hi hagué Cavalcada, però vam instal.lar el campament al Casal Municipal, de manera que els nens i nenes els podien veure i parlar a una certa distància.

Un cop superada la pandèmia, Creixell ha destacat per les activitats culturals al voltant de Cal Cabaler i especialment de la Bibliocreixell, que ha fet un salt en oferta cultural

Vam poder anar obrint activitats amb les restriccions i controls que tocava fer. La cartera de Cultura no s’ha aturat. S’han organitzat moltes activitats a Cal Cabaler i especialment a la Biblioteca. Crec que en aquest mandat, la Biblioteca ha arribat a un punt molt atractiu. Si sempre ha tingut vida, n’hi ha hagut encara més, sigui amb activitats pròpies, amb el Consell Comarcal o amb la Xarxa de biblioteques de la Generalitat.

En aquest sentit, en l’anterior mandat vam aconseguir un fet molt important com fou entrar al sistema de lectura pública, junt a les biblioteques de l’entorn del Baix Gaià. És un fet molt valuós perquè per exemple pots ajudar a l’escola a demanar llibres que es troben en tota la xarxa de biblioteques de Catalunya. Aquesta opció ha donat molta vida a la biblioteca i ha trencat  la idea de la biblioteca clàssica on només anaves a llegir en silenci. Les subvencions que rebem van destinades a l’adquisició de llibres actuals, fet que permet ampliar-ne el ventall. Ara és un punt cultural de primer ordre amb lectura i en l’organització d’activitats. També formem part del Punt-TIC i així disposem d’ordinadors per a ús dels joves.

També hem tingut un encert amb la celebració del festival de novel.la negra en català Creixell Crims o l’aposta que mantenim en visualitzar la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol.

Ha estat també un mandat amb moltes activitats en promoció de la igualtat de sexes

La regidoria de Benestar i Igualtat ha participat en tots les activitats del ‘No és no’, amb un punt lila instal.lat a les festes i altres activitats de concienciació. També és destacable que des de la regidoria s’ha impulsat el Pla d’Igualtat de l’Ajuntament. Era necessari tenir-lo. Ara tenim una persona destinada durant sis mesos que dedica part del seu horari al Pla d’Igualtat, com també al servei que consisteix a trucar als avis per comprobar que es troben bé.

El cas recent de l’home gran que va caure a casa seva i no es podia aixecar ha visualitzat quant d’important és aquest servei, que en el seu cas incloïa que la Policia Local disposés d’un còpia de les seves claus per actuar en situacions d’emergència. El servei no és nou d’aquest mandat, però hem pogut veure la necessitat de comptar amb ell. En aquest mandat, l’hem mantingut, l’hem ampliat i hem vist la seva utilitat arrel de la pandèmia.

Parlem d’obres: la reforma de la plaça Major ha estat la més destacada del mandat?

Com a inversions parlem de la plaça, del carrer de l’avinguda del ferrocarril -l’accés en zona Pein per anar als edifici de Constelació i al càmping Gavina- i com a PUOiS, s’han fet actuacions en l’arranjament de carrers, en aplicar l’asfalt. A la zona de la Plana s’hi ha actuat més. Intentarem poder licitar millores en parcs i jardins i està per executar la segona anella del municipi de cara a fer-ne un ús peatonal. Estem parlant del carrer sant Jaume, carrer Raval i carrer Major, un tema que va associat al nou aparcament municipal a sota del Mirador.

És cert que en totes les obres hem tingut problemes: la pandèmia va afectar les obres de la plaça Major, cal fer millores a l’avinguda del ferrocarril i a l’empresa que ha fet el nou aparcament, del qual no hem pagat res de moment, se li ha demanat aixecar l’obra. No havia quedat gens bé. Això suposa un endarreriment i també haver demanat l’endarreriment de les subvencions que hi van associades.

Altres obres han estat el pintat del Centre Mèdic o la instal.lació del control de matrícules en una de les entrades del municipi, que enguany intentarem continuar. Necessitem anar a poc a poc perquè no pots córrer més. Aquestes obres, les hem hagut d’afrontar sense subvencions ja que hi havia la necessitat de tenir-les.

De l’anterior mandat també venia la millora de l’entorn de l’ermita de la Mare de Déu de Fàtima i una connexió des de la Coma fins al Centre Mèdic per no haver de passar per la carretera, amb la implantació de reductors de velocitat en alguns punts. Aquest cas també l’hem abordat sense subvencions.

En turisme, que destacaria?

La regidoria s’ha abocat en la promoció del municipi. S’ha fet implicant la iniciativa privada, com és el cas dels càmpings, i sabent que no podíem comptar gairebé amb subvencions. El problema que tenim és el de les administracions superiors, com són Costes, Medi Ambient i la conselleria d’Acció Climàtica, pels impediments que ens posen quan volem fer accions municipals, com la neteja de les platges o com instal.lar passos de fusta i corda per preservar les dunes a la platja natural que tenim. Hem presentat el projecte, ho hem pagat però ningú pren cap decisió. A més tenim una platja protegida i una altra urbana. Hi ha massa departaments implicats en les platges. Les propostes, a més, es perden en el temps i et trobes bloquejat. Tampoc ens permeten usar un espai com a aparcament.

Altrament, hem posat en marxa el trenet turístic, amb la contribució dels càmpings del municipi.

Han creat la marca Costa Baix Gaià a banda de la Diputació. Per què s’ha fet?

No ens reportava res anar a fires com Fitur, no ens visualitza. Estem creant l’Agrupació de Municipis del Baix Gaià, que substitueix l’òrgan que abans funcionava a nivell del Consell Comarcal del Tarragonès, el Consorci Turístic. Davant els problemes que teníem vam decidir crear l’Agrupació, que cada ple municipal aprova. Nosaltres ho farem en el proper ple.

La idea és la d’assistir a les fires turístiques sota la marca Costa Baix Gaià perquè se’ns vegi i podem presentar els nostres productes. El problema és comú a la zona així que vaig reunir els ajuntaments de Roda de Berà, Altafulla i Torredembarra i vista l’experiència que havíem tingut en l’assistència a les fires estatals sota la marca Costa Daurada, vam decidir actuar nosaltres. Volem seleccionar les fires on anar, és a dir, parlem d’Andorra, Bilbao i Pamplona perquè molts estiuejants de la nostra zona vénen d’aquests llocs i fins i tot hi tenen residència. Tenim les platges naturals, rutes de senderisme a peu i en bicicleta, amb diferents graus de dificultat. I en aquestes fires podem posar cartells publicitaris nostres. La primera experiència va ser Pamplona i a partir d’allí es va afegir Tarragona, però amb la condició que no ho abarqui tot sinó en les mateixes condicions que la resta de municipis del Baix Gaià.

No és només un tema de costa. Vaig cridar La Nou de Gaià perquè es pugui fer tast del seu oli. Nosaltres donem a conèixer els pobles d’interior del Baix Gaià, i s’acabaran integrant-se a l’Agrupació. L’any passat vam fer un tempteix al respecte. Des de la Diputació, ara se’ns pren en serio, han entrat en aquestes fires i ens respecten tenir la marca pròpia del Baix Gaià. Hem d’entendre que a  nosaltres no ens interessa anar a Fitur, no ens aporta res, no ens visualitza; Fitur està pensat per un altre tipus de municipis turístics i altre tipus de turisme. Aquí volem turisme familiar, cultural i esportiu. Tot això, mantenint la nostra taula com a municipi propi en aquestes fires. Ha estat un encert aquesta aposta.

En què han apostat en matèria d’esports?

Hem fet una aposta decidida per l’esport i la salut. Hem potenciat les activitats esportives, i la més novedosa i pròpia de Creixell ha estat la de caminar dins el mar, una activitat pionera a Catalunya, que està tenint una acceptació important i és vàlida per a qualsevol edat. Altrament, hem seguit fent la cursa de la Festa Major, el Canicròs i el Canibeach. També apostem per pagar el manteniment dels servis en el futbol, l’arbitratge, el material i la il.luminació -que ens costa 7.000 euros a l’any-. Si els joves fan esport, no es dediquen a fer altres coses que no són saludables. També paguem un professor per fer gimnàs i la instal.lació del gimnàs per a la gent gran. I els caps de setmana s’organitzen rutes a peu també per a la gent gran.

Com està financerament l’Ajuntament i com s’ha actuat en aquest mandat?

Seguim tenint un únic deute amb l’Estat, però a sobre de la precarietat de la pandèmia i la pèrdua dels ingressos de l’IBI de l’autopista, teníem el milió d’euros de quota del crèdit. Era un esforç molt important per a nosaltres. Vaig començar al novembre de 2021 a moure’m, demanant l’ajut de senadors i algun diputat ja que de cara a 2022 la situació hauria empitjorat.

Vam seguir amb les converses i el senador Josep Maria Cleries m’anava informant de com anava la situació fins que em va avisar que em trucaria el secretari d’Estat de l’Administració Local perquè jo li expliqués la situació. Així va ser i li vaig dir que només demanàvem una ampliació del termini del crèdit, no que ens perdonés el deute. Finalment, Dilluns de Pasqua de l’any passat em van trucar i em van anunciar que tinc autoritzada l’ampliació a deu anys més, de 2027 fins a 2037. Així, la quota baixa d’un milió a 400.000 euros a l’any. Les condicions són les mateixes que ens aplicaven, el tipus d’interès no arribava a l’1 per cent i sense càstig per cancel.lació anticipada. La tramitació va durar gairebé cinc mesos i vam decidir prorrogar els pressupostos de 2021 al 2022 perquè aleshores no sabíem quina quantitat acabaríem pagant.

Com està el deute?

En els 12 anys que porto a l’Alcaldia, per primera vegada enguany el deute serà inferior al pressupost. El deute és de 5,5 milions euros i el pressupost, de 6,5 milions. La crítica que faria és que l’Administració és lenta i en  una legislatura tan curta com aquesta, això xoca. Un altre problema afegit és que les empreses no es presenten a licitació donat l’increment constant dels costos dels materials.

L’Ajuntament de Creixell podrà tirar endavant a base de mantenir controls -si es decideix fer una obra cal tenir els diners per pagar-la-, acollint-se a subvencions i seguint pagant el deute.

Han incrementat el nombre de contenidors de la brossa

Hem passat de 295 contenidors a 405, però és necessari que la ciutadania es conscienciï per fer molt millor la selecció domèstica de la brossa. Al final arribaran les sancions si no es fa bé la separació. Perquè algú llenci les coses fora de lloc els que ho fan bé no tenen per què pagar la sanció que al seu moment vindrà de la Unió Europea.

Redacció