.

Un riu és un accident geogràfic que sempre divideix un territori. Per molts ponts que posem ens trobem a banda i banda d’un riu amb uns espais diferenciats, amb característiques, amb noms i identitats diferents. El Guadalquivir separa Sevilla i Triana; l’Ebre separa el Montsià i el Baix Ebre. No és una excepció el riu Francolí. Sobretot al seu pas per Tarragona camí directe al mar. El Francolí a Tarragona, separa ponent del centre de la ciutat.

La connexió sempre desitjada de la ciutat amb els barris de ponent, passa per tenir solució de continuïtat en el Francolí. L’impacte separador del riu es veu agreujat, a més, per factors urbanístics i alhora factors que anomenaria psicològics.

“Viure sota el pont” és una expressió que havíem sentit fa molt de temps, en el meu cas quan era petit. Per a mi tenia una significació no figurada, sinó literal. Viure sota el pont significava viure sota els ponts del Francolí en una munió de barraques que hi havia els anys 60 del segle passat. El 1964 es comptabilitzaven 172 barraques i 870 persones vivint literalment sota el pont. Representava el 50% de tot el barraquisme existent a Tarragona.

Jordi Fortuny i Guinart és Conseller d’ERC-MES-MDC a Tarragona.

Jordi Fortuny i Guinart
és Conseller d’ERC-MES-MDC a Tarragona.

Fins fa pocs anys, el Francolí no s’ha identificat com un indret de lleure, d’esbarjo, i de valor ecològic. Més aviat s’havia identificat com un indret de misèria, abocador de tot tipus de deixalles.

Superada una etapa fosca del segle XX, ¿què esperem pel Francolí durant el segle XXI? Doncs que sigui el veritable nexe d’unió amb la Tarragona de ponent. I això passa per donar-li ús a la Tabacalera. Inaugurada el 1931, és un edifici que mira a ponent, que mira al riu, la seva façana principal i el conjunt arquitectònic dóna opulència i majestuositat de metròpoli a la zona. També cal traslladar la CLH (La Campsa), i arranjar l’espai tot deixant testimoni dels incendis causats pels bombardejos de la Guerra Civil. Ens cal que el Parc Central transformi la façana del riu, de rerabotiga en façana principal. Ens cal fer el pont des de Torres Jordi fins el polígon Francolí.

Són moltes les actuacions a fer, totes elles condicionades pel fet que és un riu. Un riu capaç de donar ensurts com el del capvespre del 9 i la matinada del 10 d’octubre de 1994, quan es van produir pluges torrencials a les capçaleres del Francolí i als seus afluents. Les pluges varen causar una avinguda coneguda com l’Avinguda de Sant Tomàs que va provocar moltes destrosses i a la vegada els desbordament del riu a Tarragona. La riuada va tenir un caràcter excepcional, amb un cabal al seu pas per la ciutat de l’ordre de 1600 m3/s. S’ha arribat a considerar fins i tot que en alguns trams del riu, la riuada superava el període de retorns de 1000 anys. Aquestes riuades suposen que la zona del polígons, de l’Horta Gran i el parc del Francolí, queden negades amb més d’un metre d’aigua.

La solució de continuïtat passa per donar valor al que tenim i dissenyar un gran parc, que de tant en tant quedarà negat. A Tarragona ens cal conjurar-nos per transformar i dignificar aquest espai que ha d’unir i fer un continu de ciutat, un veritable eix de cohesió per als tarragonins i tarragonines d’una i altra banda del riu.