Després dels 100 dies del nou mandat dels ajuntaments, és habitual fer balanç de quina ha estat la gestió de govern i de tot el relacionat amb l’inici de l’activitat del nou ajuntament.
Una de les coses que ha caracteritzat aquest període han estat els plens. Han estat classificats com a maratonians, llargs, pesats i també, de vegades, avorrits. Per què els plens són maratonians? Per què duren més de 5 hores? I, per què segons l’alcade acabaran avorrint fins i tot a les cabres?
L’ordre del dia d’un ple es divideix en tres parts: la part pròpia de contingut del ple, en què s’aproven, si s’escau, expedients administratius, i on es dóna compte de les accions que inicia o ha fet el govern de la ciutat. Aquesta part consta de milers de fulls de documentació. En l’últim ple es van tractar 68 expedients.
En la primera part del plenari s’obvia el contingut ja que ha estat tractat en les comissions prèvies, per tant el plenari resulta prosaic i avorrit fins aquí.. No es va més enllà de llegir l’enunciat del tema, aprovar o votar i com a molt donar una mínima explicació de vot. Aquesta part hauria de tenir una dinàmica diferent. No tots els punts tenen en principi un interès general, ja que molts tracten temes de particulars, de llicències d’obres, o de qüestions que afecten a funcionaris i treballadors de l’ajuntament que tenen un caràcter funcionarial i laboral sense més transcendència. Però sí que hi ha algunes qüestions que haurien de tenir una presència a nivell de debat al ple. Això faria que aquesta primera part tingués interès i deixaria de ser avorrida.
Jordi Fortuny i Guinart és conseller Grup Municipal ERC-MES-MDC Ajuntament Tarragona. F
D’entre els temes tractats en el passat ple hi havia: l’Iniciar el tràmit per tal d’atorgar el Diploma de fill predilecte de la ciutat al Sr Joan Martí i Castell, la cessió del domini a la Generalitat per la construcció d’una escola, la renúncia de les concessions administratives de parades del Mercat de Torreforta o diverses mesures de cara a l’acolliment de refugiats sirians. Tots aquest punts haurien d’haver tingut un debat, si més no una exposició mínima del seu contingut o motivació. La junta de portaveus hauria d’escatir, per la seva rellevància, quins punts han de ser susceptibles de debat i d’exposició de motius al ple. Tot plegat seria una bona contribució a la transparència i a la necessària publicitat dels temes.
A la segona part dels plens es debaten les mocions. En l’últim ple es van presentar 24 mocions de les quals se’n van transaccionar unes 7 i se’n podia haver transaccionat alguna més. Segurament és la part més interessant dels plens, ja que podem veure el posicionament dels distints grup municipals sobre una gran diversitat de qüestions. Però el fet que es tractin una gran diversitat de temes en les mocions, porta a dispersar l’interès per algunes qüestions que potser només tenen rellevància per a alguns col·lectius.
La tercera part de l’ordre del dia és la de les preguntes al govern de la ciutat. Aquest punt ha estat cada vegada substituït per preguntes per escrit i respostes per escrit, sense ser formulades i debatudes oralment. Les preguntes són una part del ple que s’hauria de fer de forma oral i presencial i són la veritable acció de control del govern de la ciutat. I a aquest control no hi podem renunciar amb l’excusa de la durada dels plens.
Tot i així els plens no duraran menys de 5 hores. Set grups municipals, tots amb interès de dir la seva, amb necessitat de plantejar qüestions, amb un nivell de debat intens, fa que els temps sigui necessari per no passar els temes per damunt i sense aprofundiment.
És possible que sigui necessari incrementar els plens monogràfics, per poder tractar temes de transcendència evident per la ciutat. En definitiva, millorar la dinàmica dels plens per tal que no siguin avorrits, ni llargs, ni tediosos i per donar rellevància als temes importants. És una tasca imprescindible que els grups municipals tenim com a deures. Ara bé, confesso que en cap cas m’he avorrit en un ple de l’Ajuntament de Tarragona.
Equip de redacció
