.

El candidat d'ECP a l'alcaldia de Tarragona, Jordi Collado. Foto: Cedida

El candidat d’ECP a l’alcaldia de Tarragona, Jordi Collado. Foto: Cedida

Després de superar unes primàries en el si del seu partit, Jordi Collado és l’alcaldable d’En Comú Podem a l’alcaldia de Tarragona. Animador sociocultural de formació i director de la cooperativa Combinats, Collado arriba després d’un mandat en què la seva formació va passar de tenir dos consellers al govern de Ricomà (Carla Aguilar i Hernán Pinedo) a estar a l’oposició amb Àngels Pérez. És conscient que aquestes eleccions poden portar un vot de càstig per als comuns tarragonins, però espera que els votants hagin vist que no tenen cap problema per arromangar-se i treballar per la ciutat també des de l’oposició.

Faci balanç del Govern Ricomà.
De manera sintètica, és una cosa que pintava bé, que es va espatllar pel camí i ha acabat malament. Els dos primers anys vam veure un govern que era capaç d’il·lusionar la gent, que presentava propostes disruptives per al funcionament de la ciutat, que van ser capaç d’encarar una pandèmia amb solucions sensates. Aquí, però, durant la pandèmia, va ser on va començar a fallar perquè el govern no va veure l’oportunitat que representava en clau urbanística. Coses tan senzilles com l’Illa Corsini, aleshores era el moment de fer-la, de tallar carrers i generar obres, encara que fos només de manera tàctica. Aquest va ser el principi del fi.

En sortir de la pandèmia, el Govern Ricomà va fer un viratge a la dreta, amb temes com les càmeres de vigilància, l’obertura de comerços en caps de setmana… Es van deixar intoxicar per postulats convergents i Tarragona és una ciutat progressista. Cada cop que el govern tira a la dreta, els ciutadans fan el vot de càstig: li va passar a Nadal, també a Ballesteros i ara a Ricomà.

Quins són els reptes de Tarragona actualment?
Un dels principals reptes és el POUM, definir quin és el creixement plausible d’aquesta ciutat, fer-ho d’una manera humana i curosa amb l’entorn. Per això és imprescindible convertir la ciutat en una ciutat habitable aprofitant les potencialitats. Mitja Europa està mirant de ser la ciutat dels 15 minuts. A Tarragona ja ho som, només cal potenciar-ho amb una perspectiva d’emergència climàtica. A Tarragona no tenim refugis climàtics per a la ciutadania. Canyellas és el gran exemple dels plantejaments que el paper tot ho suporta. Parlem d’humanització dels carrers i hem estat incapaços de posar un terra que sigui porós i posem uns arbres que no fan ombra. La ciutat viu en un oxímoron constant. Les coses es pensen però no s’acaben de fer bé.

El POUM ens ha de permetre protegir l’Anella Verda, amb una persona jurídica que la preservi de totes les temptacions que hi haurà. Necessitem un consens el més ampli possible que protegeixi el nostre entorn natural perquè és l’únic que ens salvarà.

Un segon repte és el de cohesionar la ciutat, no només en l’àmbit urbanístic, sinó també en el social i el mental. La nostra ciutat és diversa i ha de tenir una perspectiva de serveis socials que superin l’existencialisme. Necessitem ajudes per al lloguer, per a les famílies monoparentals. Nosaltres plantegem que l’Ajuntament doni 1.200 euros l’any a les famílies monoparentals i 800 euros per infant a les famílies amb nens amb capacitats especials. És cert que fomentar l’ocupació és important, però també calen aquestes ajudes. Estem parlant de mig milió d’euros. Els recursos hi són. Els Serveis Socials estan col·lapsats i només els podem descol·lapsar donant solucions concretes.

Una de les qüestions més comentades per la ciutadania és la de la neteja de la ciutat. Quines propostes fan en aquest àmbit?
La ciutat està bruta i insalubre. La gestió que s’ha fet de la neteja és deplorable, les sancions ho han acabat demostrant, i això s’ha de superar. Hi ha dues coses importants que tenen a veure amb la neteja i no s’han treballat: els coloms i els animals domèstics.

Pel que fa als coloms, calen accions concretes i no parlo de matar cap animal. Cal esterilitzar-los. S’ha de fer en els edificis vells que els serveixen de vivers. I això vol dir que cal parlar amb l’Arquebisbat pels edificis buits de la part alta que no tanquen. Si els grans propietaris no fan el que toca, l’Ajuntament haurà d’actuar i posar les multes pertinents.

D’altra banda, cada cop hi ha més animals domèstics i hem de tenir la ciutat preparada. Hem de generar espais per als animals. Actualment s’ha optat per S’ha optat per coercir la ciutadania. Et diuen que et multaran si no tires aigua, si no reculls els excrements, però res més. La ciutat no té terres transpirables i això és necessari. La ciutat no s’ha de fer perquè costi poc de mantenir, sinó perquè s’hi pugui viure. A més, també calen campanyes de civisme que interpel·lin a mantenir una ciutat neta.

Un altre dels temes que sonen aquesta campanya és el de la seguretat. Quines propostes tenen?
Hem d’anar cap a una lògica en què urbanisme, policia i desenvolupament ciutadà estiguin alineats. Cal que els carrers estiguin preparats, tinguin llum i circuits concrets de vies segures. Cal un protocol d’actuació en casos de violència, com el que ha funcionat a la Sala Cotton de Barcelona amb el cas de Dani Alves.

És fonamental una lògica policial que se centri en la policia de proximitat. En aquesta legislatura, i sobretot amb l’arribada de Cristina Guzmán, la Guàrdia Urbana ha inaugurat una unitat equina, una de dron, ha reforçat la unitat d’investigació… En canvi, la policia de proximitat no ha crescut en nombre d’agents. Cal augmentar el nombre d’efectius de la Guàrdia Urbana, però cal ubicar els agents on són necessaris, al carrer.

La seguretat, igual que el comerç, té a veure amb el Pla d’usos de la ciutat i a Tarragona no en tenim. El govern Ricomà és el de “qui dies passa anys empeny”: no hi ha Pla de mobilitat urbana sostenible, no tenim Pla d’usos comercials ni d’usos de la ciutat, no tenim POUM…

I en l’àmbit comercial què proposen?
Nosaltres parlem de generar grans eixos amb un Pla d’usos comercial. A la part alta no hi caben més “xiringuitos” de turistes. Tornem a repoblar la part alta i tornem-la als veïns. Necessiten serveis bàsics de barri.

Hem de protegir el petit comerç i ho hem de fer treballant una lògica de relleu generacional. Quan els vells propietaris i els nous propietaris treballen plegats, es poden aconseguir moltes coses, fins i tot mantenir els lloguers de rendes antigues. S’ha de fer un procés d’acompanyament. I això també implica donar avals de microcrèdits per a persones emprenedores o que obrin negocis comercials. Si tu compleixes un Pla d’usos, l’administració ha d’estar al teu costat, parlar amb el banc i pactar avals.

Una tercera cosa que plantegem és baixar tots els despatxos de les primeres plantes al carrer perquè això genera interacció. Defensem que el comerç de proximitat és viable però s’ha de treballar.

I en l’àmbit del turisme i el patrimoni, s’està fent el que toca?
En patrimoni i turisme hem avançat en inversió, però no és suficient. Quan parlem de patrimoni, parlem de pedres i em preocupa qui les cuida: els treballadors dels museus són pocs i estan mal pagats. Per tant, ja no em serveix l’estratègia de patrimoni que tenim. A aquest col·lectiu se’ls hi estan vulnerant els drets laborals i els hem de cuidar perquè són la nostra primera imatge.

D’altra banda, proposem una consorci, on Port, Ajuntament, Diputació, Generalitat i Estat s’asseguin a definir les inversions de patrimoni. Això permet que totes les administracions ordenin les seves inversions tenint en compte les inversions dels altres i, per tant, multiplicant els beneficis.

En l’àmbit del turisme, Ricomà s’ha obsessionat amb els pisos turístics. Entre 2019 i 2022 l’oferta de pisos turístics a Tarragona va créixer un 50, 1.800 pisos turístics concentrats entre part alta i Serrallo. Això és una pressió brutal per a aquestes zones. I, a més, ens hem tirat als braços dels creueristes. Jo vull viure en una ciutat i no en una destinació turística. És clau que tinguem turistes, però ho hem de gestionar d’una altra manera. Per això proposem una moratòria de pisos turístics, un planejament urbà clar i definit i tornar els carrers de la part alta als veïns.

I una última cosa és reclamar a la Generalitat que Tarragona gestioni la taxa turística sencera, com fa Barcelona.

Quins resultats esperen en aquestes eleccions i quina política de pactes tenen?
Els suficients per ser claus. Evidentment, no pactaré amb ningú que representi la dreta, ni VOX ni PP ni Junts ni Valents… Amb ERC i amb PSC? No ho sé, depèn de les propostes. Aquesta ciutat, si vol avançar, necessita pactes el més amplis possibles. Amb grans pactes de ciutat, m’asseuré amb tothom que defensi els drets fonamentals perquè això és imprescindible, però per governar la ciutat, no. Això no va de sigles, va de valors i de proposes. La meva voluntat és governar però, veient el que veig, crec que em tocarà seure a l’oposició.

V.Tapias