TARRAGONA 21

Hi ha la convicció, socialment molt estesa degut el bombardeig mediàtic en aquest sentit, de què els diners públics no són de ningú. No és cert: els diners públics són teus, i teus, i teus. Són nostres, del conjunt de la societat, procedeixen dels nostres impostos i serveixen per a què des del Govern es pugui combatre la pobresa, reduir les desigualtats socials i garantir que tots els ciutadans –i remarco: tots- disposin d’uns serveis públics que els assegurin una vida material digne, tal i com tots es mereixem. Aquesta almenys és la convicció dels socialistes (dels de veritat, no dels que ho són des de fa 15 dies per l’endemà de les eleccions tornar a treure la bandera amb la falç i el martell).

Deia que és la convicció dels socialistes però no de la dreta que va començar a finals dels anys 80 a sacsejar la idea que allò privat era més eficient que allò públic, que calia baixar impostos als rics, que s’havien de retallar dràsticament les inversions socials i que la limitació del dèficit públic era la nova línia vermella absolutament infranquejable sota la pena de les greus conseqüències. Els campions en aquest país d’aquesta lògica de la dreta van ser els Governs d’Aznar (amb el senyor Rajoy de ministre) al conjunt d’Espanya i els Governs de Jordi Pujol i Artur Mas a Catalunya. El mateix Rajoy va afirmar que “España es el país en el que uno puede hacerse rico más rápidamente”, tot i que es va deixar de dir que sota el seu Govern seria el país europeu on un ciutadà podria caure a la pobresa també més ràpidament. Aquesta ideologia ultraliberal de la dreta ens ha conduït a un carreró sense sortida de paradisos fiscals per als mega-rics i, al mateix temps, d’un augment sense precedents en democràcia de la pobresa i de les desigualtats, amb taxes escandaloses de pobresa infantil, possiblement, la més injusta i cruel perquè els nens quina culpa tindran de res?

Així no podem continuar. Hem de reaccionar i fer-ho a les urnes, allà on toca en democràcia. Lamentar-se de les conseqüències de les retallades de la dreta i després “passar” d’anar a votar no solucionarà res. Els socialistes volem governar per canviar aquesta lògica del màxim benefici individual en detriment del benestar públic, recuperar els valors morals que ens havien fet créixer com a societat, plantar cara als poderosos i redistribuir la riquesa de manera que arribi a tots i a totes. L’interès col·lectiu ha d’estar per damunt dels aprofitaments individuals, aquesta és la nostra convicció. I des de la humilitat, reconeixent que en el passat tots, també nosaltres, hem comès errors.

Joan Ruiz és candidat del PSC per Tarragona a les eleccions del 26-J

Joan Ruiz és candidat del PSC per Tarragona a les eleccions del 26-J

Podem fer-ho si tenim les prioritats clares i la determinació per a dur-les a terme. El primer que cal és donar resposta a la situació dramàtica que viuen 15.000 famílies de les comarques tarragonines que tenen a tots els seus membres a l’atur i que ja no cobren cap subsidi o prestació. És a dir, que viuen –més aviat malviuen- de la solidaritat familiar. Els socialistes impulsarem una renda mínima vital de 426 euros mensuals a fi i efecte que aquestes persones puguin disposar d’uns ingressos econòmics mínims que els permetin viure amb les necessitats bàsiques cobertes. Acabarem amb la pobresa, en primer terme, amb la infantil i l’energètica. Impulsarem un pla de xoc per recuperar el bon nivell assistencial de la sanitat pública que teníem abans de les retallades i reduirem a la meitat les intolerables llistes d’espera per a poder operar-se que tenim ara a Tarragona. Tornarem a invertir en educació (perquè sense educació no hi ha sortida de la crisi possible), garantirem el dret a l’habitatge i recuperarem els drets i serveis socials que hem perdut o han estat mutilats pel PP i per Convergència aquests darrers anys. I davant d’això? Que ens trobem?

Quan estic acabant d’escriure aquestes línies m’arriben d’agències les darreres declaracions de Mariano Rajoy que comencen, literalment, així: “salir del agujero no ha sido fácil. Dicho de otro modo, salir del agujero ha sido difícil.” Torno a rellegir aquestes sorprenents declaracions que tenen la virtut d’elevar a la categoria de metàfora política allò que sembla pur sentit comú i recordo la reflexió de Borges quan deia que hi ha coses que només passen a la realitat. No vull ni pensar que pot suposar per a Tarragona i pels treballadors d’aquest país quatre anys més de Rajoy a la Moncloa. Evitar-ho està a les nostres mans si aquest diumenge tots els ciutadans progressistes anem a votar i ho fem per la candidatura socialista. La que garanteix el canvi segur. La del puny i la rosa. La del socialisme autèntic. La que representa el canvi de debò.


Joan Ruiz
Candidat del PSC per Tarragona a les eleccions del 26-J

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies