Joan Romeu, president del Gremi de la Construcció del Tarragonès. Foto: Cedida
El Gremi de la Construcció del Tarragonès vol ‘ser actor en la planificació que es fa de la ciutat de Tarragona’, ha afirmat en una entrevista a Tots21 el seu president, Joan Romeu. L’entitat ha obert una nova etapa en la que vol ser ‘actor del debat ciutadà i professional’ al voltant del futur de la ciutat i de la seva planificació ‘ja que som professionals del sector i tenim molt a aportar en positiu, sobretot en positiu’, destaca.
‘Considerem que són necessaris consensos, que es tingui en compte el parer dels professionals del sector i disposar d’una certa planificació de la ciutat, a part de saber què és el que volem ser’, sosté Romeu, que afirma que aquestes mancances ‘no són de l’Ajuntament d’ara, sinó que són històriques de Tarragona. Ens trobem en una situació d’una certa paràlisi en infraestructures, per moltes circumstàncies, com el fet d’haver-nos quedat sense POUM, per la falta de majories i de consensos al consistori, i això ens preocupa. Com a Gremi podem posar damunt la taula oferir solucions, esdevenint un element constructiu i no crític que intenti aportar les nostres opinions’, afirma Romeu.
Un dels problemes que detecta el Gremi és que ‘no hem aconseguit assolir consensos de temes que no s’haurien d’estar discutint cada quatre anys, que necessiten una durabilitat, una planificació de què volem ser i on volem estar com a ciutat, com esdevenir ciutat que protegeixi el patrimoni. Si volem ser una ciutat amb turisme de qualitat o amb desenvolupament cultural, caldria definir-ho’. ‘Nosaltres podem tenir opinions diferents, però no som enemics de ningú, sinó que volem aportar en positiu. El cert és que de manera històrica no se’ns ha tingut en compte. Hi ha hagut la tendència a pensar, sense cap raó que ho avali, que som els dolents de la pel.lícula, que només volem construir. La qualitat no vol dir quantitat, no volem quantitat d’edificació, sinó fer les coses bé. El que està mal fet t’acaba perjudicant. I, a més, estimem la ciutat, perquè som d’aquí’, conclou.
El Gremi ha estat convidat per l’Ajuntament a formar part d’una comissió del pla de l’habitatge, i esperen que ‘sigui efectiva. Sempre que ens convoquin, hi anirem’.
Les licitacions d’obres que queden desertes
Sobre les licitacions d’obres que queden desertes per l’increment del preu dels materials, el Gremi destaca que es tracta d’un tema molt recent: ‘En sortir de la pandèmia vam començar a notar un increment del preu de les matèries primeres i es va agreujar amb la guerra d’Ucraïna i també per certa especulació. Això ha passat de manera molt intensa en un curt espai de temps i ha provocat que a les licitacions públiques, que tenen uns terminis llargs, de sis o set mesos, els preus quedin desfassats i els constructors no puguin concórrer-hi. L’administració té les mans lligades en aquest tema. Nosaltes intentem recomanar que quan facin la valoració de les licitacions tendeixin una mica a l’alça en els preus. El mercat ja ho corregirà després. Es permetria no haver de repetir la licitació’. El Gremi no nota que el sector estigui paralitzat per aquest cas, tot i que qui ho pateix més són les obres petites, on hi ha menys marge.
Amb la fi de la pandèmia, les administracions han tornat a licitar obres i més en acabar els mandats municipals i existir els fons de reactivació, quan els processos de licitacions ja han arribat al final i poden començar les obres. ‘El problema serà que com es liciti molt potser no es podrà executar tot perquè tenim un problema de personal’. Altrament, acabada la crisi, el mercat privat ‘ha mantingut el seu ritme’, amb els treballs de rehabilitació, però no el residencial. ‘Abans s’executava en qualsevol lloc, i ara no, el que s’executa és el que es ven. A la nostra zona tenim un nivelll adequat’.
La manca de personal
Sobre personal, el sector té un problema seriós. ‘Estem treballant per donar una visibilitat real del que és el sector per ser atractiu per a la gent jove que vulgui incorporar-se al nostre sector, i també per als no joves. Aquesta és una feina on es treballa a l’aire lliure, es fa molt d’exercici i està relativament ben pagada, amb un conveni adequat. Tot i això, amb la crisi financera de 2007, es van retirar de cop els diners del mercat i molt personal va haver de plegar, com les empreses. Fins al 2015, el sector no ha incorporat gent i el personal que tenia s’ha anat envellint. I amb un increment de la construcció, no en tenim prou amb el que hi ha. A banda, cal ajustar la nostra formació a la situació actual. Ens falta talent que no vulgui anar al sector públic, que no sigui ocasional i que sigui professional a tots els nivells. No tenim problemes de peonatge, sinó a partir de perfils més amunt. Cada cop apliquem més materials i cal més coneixement’.
En aquest sentit, el Gremi està arribant a un acord amb la Universitat Rovira i Virgili per tal de generar talent adreçat al sector de la construcció. ‘És la transferència de coneixement, és a dir, l’empresa privada i la Universitat han de tenir una relació win-win. Al final, si som capaços com a Gremi de traslladar quins són els perfils que realment necessitem i quines característiques i quins coneixements ha de tenir aquest perfil, podrem adequar-los a una realitat palpable de manera que quan surtin de la Universitat els puguin aplicar automàticament’.
Aquesta és la línia que busca el Gremi, com també fer evident l’aposta per la sostenibilitat del sector. ‘Volem anar a una amb la URV, de manera que estem en comunicació perquè certs criteris globals siguin aplicables al nostre sector i ser més àgils en els canvis que es produeixen’. Al respecte, el Gremi vol millorar la relació Universitat-empresa, ‘que un arquitecte sàpìga plasmar al lloc on es fa l’obra el que ha dibuixat’.
Quant a investigació, cada cop més la construcció reclama saber de l’ecosistema, dels materials i de la innovació. ‘Volem ser impulsors de més projectes d’investigació, de la mà de la URV. Tenim la sort que justament la Universitat està investigant en la part de materials. Hem de ser capaços de traslladar-ho a l’empresa. Si ara s’investiga un líquid iònic que amalgama amb el betum l’asfalt de les carreteres, això es podria aplicar a les nostres empreses. Això crea un ‘hub’ de la construcció i del talent’. I finalment, ‘que es contracti demanant aquests productes com a criteris de licitació’, i calculant la petjada de carboni: ‘Potser et convé not usar determinats materials ecològics perquè els has de traslladar des del sud d’Espanya i gastes molt carboni en els desplaçaments’.
El Gremi demana també més col.laboració entre els sectors públic i privat com en el cas de les vivendes socials o vivendes assequibles, com les coneix el sector, a partir de cessions d’espais municipals a llarg termini mitjançant concursos públics.
Jaume Garcia
Equip de redacció
