.

Joan Maria Sardà és l'alcalde de la Pobla de Mafumet.

Joan Maria Sardà és l’alcalde de la Pobla de Mafumet.

Avui es reuneix la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona. Ho fa a La Pobla, el municipi amb una major extensió d’activitat industrial petroquímica i, per tant, un poble amb un clar interès en tot el que afecti a la qualitat de l’activitat industrial, a la seguretat i al medi ambient.

Precisament per aquesta proximitat i per aquesta vinculació amb la gran indústria, crec que una de les decisions més encertades que s’ha pres al nostre territori en els darrers temps és la creació de la Taula. Dic que la trobo encertada, i ho dic com a alcalde de La Pobla, però també ho faig com a resident en la zona d’afectació de la Taula i de la gran indústria petroquímica.

Perquè com he repetit en més d’una ocasió, sóc favorable a la indústria del nostre entorn, perquè genera riquesa, ocupació i qualitat de vida per als nostres ciutadans. Però aquesta qualitat de vida requereix també que la salut sigui una prioritat. En això estarem tots d’acord. Les persones de la pròpia indústria en són les primeres interessades, perquè són les que més a prop estan i més temps respiren el seu ambient.

Ho dic i ho mantinc perquè aquesta Taula no fa volar coloms, ni es mira el melic. És un grup de treball heterogeni, que reuneix a tothom qui té alguna aportació a fer en l’àmbit de la qualitat de l’aire que respirem. Per això, crec que és positiu que s’estigui fent coresponsables de la Taula i de les seves decisions no només a l’administració que la lidera, la Generalitat, sinó també a altres administracions d’àmbit divers, així com a la pròpia indústria, a la universitat i també a la societat.

Per tot plegat aposto, defenso i animo a una Taula heterogènia, formada per integrants que hi acudeixen amb una actitud oberta, disposats a escoltar, a absorbir idees i punts de vista aliens i que estiguin en condicions i amb predisposició per treballar conjuntament per l’objectiu de conèixer la veritat i de posar solucions als problemes que poden existir en relació a la qualitat de l’aire.

Ara bé, és fonamental i imprescindible que els membres de la Taula hi acudeixen sense idees preconcebudes. Que hi vagin disposats a escoltar les dades reals, els resultats de les medicions i del treball de camp que han de fer els tècnics. Voldria, en aquest punt, fer un incís. Sens dubte, cal que la Taula tingui un component polític perquè, en definitiva, les decisions són polítiques. Però cal que aquestes decisions estiguin basades i fonamentades en el treball previ dels tècnics. Cal que aquests puguin fer els seus estudis sense pressions, i cal que tots els integrants de la Taula estiguin disposats a escoltar, acceptar i assumir la veritat dels resultats. D’igual manera que quan algú creu tenir febre i vol saber-ho del cert, es posa el termòmetre i ha d’esperar la seva lectura per conèixer el resultat. El que seria absurd és que, després de saber si es té o no es té febre, es fes trampa per tal que la medició fos negativa o positiva.

Igual com en l’exemple del termòmetre, tampoc no podem escandalitzar-nos ni crear alarma social davant d’una suposada insuficient qualitat de l’aire. Deixem treballar els tècnics, analitzem les dades i actuem en conseqüència i de manera consensuada.

Dit això, vagi per endavant que mai no he estat amic de crear bàndols ni fronts. La indústria, la gran indústria que ens envolta, no és el dimoni ni tampoc no cal beatificar-la. Les posicions extremes o radicals mai no són bones, perquè ens allunyen del que és fonamental: la veritat i l’anàlisi. Només si encertem en l’anàlisi podrem encertar en la diagnosi i, en conseqüència, en trobar les solucions.

Evidentment, cada membre de la Taula té una responsabilitat diferent, però crec que tots hem de ser capaços d’aportar el nostre gra de sorra i de fer realitat una Taula potent, eficient i vàlida en termes resolutius. Per descomptat, amb el lideratge de la Generalitat, que té la competència i els mitjans per assumir la responsabilitat que li pertoca. Aquesta engloba la generació de normativa si és de la seva competència i, si no ho és, pot fer-ho a través dels grups parlamentaris que donen suport al govern, iniciar les reformes legislatives necessàries i també fer el seguiment i control d’aquesta normativa.

Paral·lelament a això, ha de generar normes clares per a la indústria, i al mateix temps ha de facilitar, amb transparència, la informació necessària a la població per a que aquesta resti assabentada de les condicions ambientals en què viu, perquè tan irresponsable com ocultar-li la realitat seria, tot aprofitant l’absència de dades, generar un alarmisme injustificat entre la població.

Dit això, he de felicitar a la Generalitat perquè crec que liderar i convocar la Taula és un exercici d’assumir i exercir la seva responsabilitat. És el que sempre hem defensat en aquest Ajuntament, i d’aquí la nostra satisfacció.

Ara cal que ens centrem en estar oberts a trencar les nostres idees prefixades, en conèixer la veritat dels resultats que ens aportin els tècnics i en trobar solucions efectives i consensuades que parteixin, sempre, de l’anàlisi prèvia. Es tracta, en definitiva, d’aportar en positiu, perquè el treball que farem entre tots redundarà en benefici de la ciutadania.

I d’això es tracta.