.

L’escriptor Joan Bosch, autor de ‘Codi Gaudí: Desencriptant l’home rere el mite’. Foto: David Cobo

L’escriptor Joan Bosch relata a ‘Codi Gaudí: Desencriptant l’home rere el mite’ (Ara Llibres) la vida de l’arquitecte català des de “l’admiració crítica”. “Gaudí és un personatge únic sense cap mena de dubte, però molt poques vegades el mirem amb sentit crític”, assegura l’escriptor en una entrevista amb l’ACN. Lluny del Gaudí “sacralitzat” i popularitzat per les guies turístiques, el llibre s’endinsa en un personatge “profundament humà”. Així, Bosch traça la vida de l’arquitecte que va arribar a Barcelona “en una situació econòmica precària” i que, anys més tardes movia entre la burgesia catalana. “Tot això obeeix a una estratègia. Gaudí no era un ésser angelical al que tot li va caure perquè sí”, apunta Bosch.
L’escriptor reconeix que el llibre sorgeix arran d’un cert “enuig” personal amb la visió que habitualment es dona de l’arquitecte català. “Venem una visió de postal als turistes”, considera Bosch. En aquest sentit, creu que és “un llibre que faltava”. “Hi ha el típic llibre de fotos fet per a turistes, el d’especialista enfocat a un públic especialitzat i el de la seva biografia que el retrata amb una vida de sant”, valora. Així, l’escriptor reconeix que el seu objectiu era fer un relat “diferent”. “Visió crítica, desgraciadament, n’hi ha poca i el que intentat fer és això”, explica Bosch.
Per tal d’arribar al “petit detall” de la vida de Gaudí, Bosch ha recorregut a la gent que va conèixer “directament” a l’arquitecte català i s’ha fixat en anècdotes concretes, que queden recollides al llibre. Així mateix, una altra de les fonts del relat és la documentació de l’arquitecte Josep Lluís Sert, “qui millor ha analitzat” Gaudí, segons Bosch. “He agafat la vessant més anecdòtica per entendre la persona de debò i la vessant més professional dels que l’han estudiat a fons”, resumeix l’escriptor. Tot plegat li ha portat uns quatre anys de documentació.
Canvi de percepció sobre la figura de Gaudí
Malgrat que Gaudí va morir “incomprès i criticat per amplis sectors de la societat”, en l’actualitat és un arquitecte reconegut a escala mundial. “A la seva època no tenia en absolut la fascinació amb què està vist ara”, explica Bosch. L’escriptor detalla que Gaudí va tenir “un moment de glòria” quan triomfa el modernisme, però, malgrat tot, “era polèmic”. “Va haver-hi uns anys en què va ser molt criticat, excepte tres o quatre especialistes com Josep Lluís Sert o Dalí”, explica Bosch. “Després passen els anys i el temps i les coses es posen al seu lloc”, afegeix.
Per Bosch el canvi de percepció que hi ha hagut amb els anys en la figura de Gaudí es deu al fet que era algú que, “més enllà” de ser criticat, era capaç “d’arribar a la gent”. “Gaudí és absolutament únic. Hi ha japonesos que instintivament saben que una obra és de Gaudí i això no passa amb cap altre arquitecte”, explica l’escriptor. “Fins i tot la gent a qui no li agrada Gaudí reconeix que és únic i brillant”, afegeix.
Indiferència dels seus contemporanis
El llibre també relata la relació que Gaudí tenia amb els seus contemporanis. En el cas de Domènech i Montaner, Bosch explica que “pràcticament no hi ha cap rastre” de la relació entre els dos, malgrat que van coincidir a la universitat i, fins i tot, Domènech i Muntaner va arribar a examinar l’arquitecte de Reus – o Riudoms-. “Per alguns rastres sabem que es coneixien l’obra mútua, però en cavi, mai hi va haver un diàleg entre ells”, assenyala l’escriptor. “És una relació bastant peculiar”, valora.
Després de tot, el llibre exposa com l’arquitecte de Reus “va ser el primer a repensar l’arquitectura des de les dimensions de l’espai”. “Gaudí és diferent”, sentencia Bosch.
Maria Asmarat