Comença la campanya electoral del 20 de desembre amb el bipartidisme en caiguda lliure en totes les enquestes i amb un govern en funcions a Catalunya on les posicions de Junts pel Si i la CUP estan enfrontades. Tres dates clau: 20 de desembre eleccions generals, 27 de desembre assemblea extraordinària de la CUP i 10 de gener data límit per la investidura de la presidència de la Generalitat i la posterior conformació del nou govern, sinó automàticament el Parlament es dissol hi hauria noves eleccions a principis de març.
La rapidíssima anul.lació de la declaració del Parlament de Catalunya d’inici del procés per part del Tribunal Constitucional a petició del govern del PP, l’immovilisme en quant al candidat a la presidència i la insuficient concreció del pla de xoc de Junts pel Sí, la fermesa de la CUP en els seus postulats, el procés de refundació de Convergència i la reivindicació cada cop més majoritària d’un referèndum vinculant configuren un còctel explosiu de difícil sortida ara per ara.
A escala estatal el bipartidisme del PPSOE esta en hores baixes, dos nous actors (Ciutadans i Podem) pugnen per situar-se com a peça clau al nou Congrés dels Diputats i la qüestió nacional catalana esta al centre del debat. Amb aquesta situació les eleccions del 20D cobren una rellevància majúscula per una majoria social il.lusionada i esperança en un canvi real favorable als seus interessos, alhora que per a l’status quo del règim de 1978 són la consolidació del seu recanvi d’elits per a que res canviï de forma substancial. Justícia social, regeneració política, canvi social, ruptura democràtica, processos constituents i dret a decidir són alguns dels elements que estan a l’agenda política d’aquesta campanya electoral. Veurem si són tan sols consignes o si es concreten en un canvi real.
Jesús Gellida és politòleg.
Mentrestant a Catalunya el laberint (1) continua i no serà fins després del 20D que s’arribi o no a un acord per constituir un nou govern que tiri endavant el full de ruta del procés independentista. L’escalada de tensió entre Junts pel Sí i la CUP va en augment i els retrets són constants i a diari. Però no sols entre ambdues candidatures sinó que al seu interior les diferents veus discordants són cada cop més visibles. Després del debat intern del passat diumenge 29 de novembre a Manresa la CUP continua mantenint-se ferma en la seva posició d’exigir la concreció d’un pla de xoc, d’articular passos clars en l’inici del procés constituent i en el reclam d’un candidat de consens que trenqui amb el bagatge passat de Convergència lligat a la corrupció, les retallades i la repressió. Alhora el pressingCUP continua i anirà en augment a mesura que s’acosti la data de l’assemblea decisòria dels cupaires del 27 de desembre, on prendran una decisió definitiva sobre l’investidura. No ho tindran fàcil i pot passar qualsevol cosa, les tensions internes van en augment intencionadament potenciades per alguns mitjans de comunicació. Al respecte l’ex-diputat David Fernàndez insta a que si hi ha un pla de xoc real i concret es faciliti l’investidura (2). La CUP vol arribar a la seva assemblea extraòrdinaria amb una proposta clara i concisa de Junts pel Sí per prendre una decisió col.lectiva de forma assemblearia i no tenir un ultimàtum uns dies abans del 27D que els posi en la difícil situació de decidir entre Mas o març.
Les dues realitats polítiques, l’espanyola i la catalana, estan íntimament lligades i influenciades. Caldrà veure quina perspectiva s’obri després de les eleccions estatals i quina es la correlació de forces reals de les candidatures independentistes i de les que reivindiquen un referèndum vinculant (Podemos i Unidad Popular) com a sortida a la complexa i difícil situació catalana. Fins ara la reacció del govern espanyol ha estat el ninguneix i l’atac constant a través de recursos i impugnacions als tribunals de les diferents lleis i resolucions aprovades pel Parlament català.
Les enquestes auguren un Congrés espanyol molt fraccionat on caldran pactes per confeccionar un nou govern i on els resultats no seran suficientment amplis per a les forces estatals que defensen un referèndum vinculant en el que els catalans i catalanes puguin decidir el seu futur polític. No obstant, a Catalunya les enquestes donen moltes opcions a que En Comú Podem sigui la força més votada seguida de prop per ERC i Democràcia i Llibertat (Convergència 2.0). Aquesta candidatura d’En Comú Podem és presenta com un nou instrument electoral que al igual que Compromis Podem i En Marea Podemos, entre d’altres, volen que el canvi iniciat a les eleccions municipals del 24 de maig no s’aturi i portar des de les perifèries de l’Estat espanyol un canvi favorable a la majoria social i al dret a decidir. Veurem també si és ERC o Democràcia i Llibertat qui és la força independentista més votada i si Unió és la candidatura de les “solucions” i es salva de desaparèixer. Finalment Ciutadans continuarà els seu ascens meteòric com a força d’ordre impulsada per l’IBEX 35 com a recanvi i PSC i PP pugnaran per salvar els mobles en unes eleccions on els populars poden perdre al voltant del 40% dels seus vots.
Després del 20D tindrem una nova correlació de forces a la política estatal la qual podrà decidir entre continuar agredint Catalunya i menyspreant el dret a decidir o bé desencallar la situació fent realitat un referèndum vinculant on es conti realment si hi ha una majoria de vots favorables a la independència. Mentrestant a Catalunya continuarà la icògnita de la investidura i si tira endavant un acord pel full de ruta d’inici del procés cap a la constitució d’una República Catalana. La cita clau serà el 27D on en assemblea extraordinària les bases de la CUP decidiran.
Equip de redacció
