.

Jesús Gellida és politòleg.

Jesús Gellida és politòleg.

En una situació d’emergència social que es cronifica i en un context on desenes de casos de corrupció assetgen al Partit Popular, on la divisió de poders està en entredit i la recentralització territorial és una evidencia, era necessària una iniciativa com la moció de censura per començar a construir els ponts d’una futura alternativa; sent el digne discurs de presentació d’Irene Montero un bany de realitat per al PP.

La moció de censura de Podemos no ha prosperat. Els d’Iglesias han obtingut el suport de la seva formació i les confluències, a més d’ERC i Bildu, 82 vots a favor, 97 abstencions i 170 vots en contra, quedant-se lluny de la necessària majoria absoluta, 176 vots favorables. No obstant, la moció ha servit per posar en entredit a Mariano Rajoy, fent explícit que l’executiu només compta amb el suport minoritari de la seva crossa taronja (Ciutadans) i de Coalició Canària, sent efímera la majoria absoluta articulada, a través de la geometria variable parlamentaria, per aprovar els pressupostos.

El president, Mariano Rajoy, ha baixat a l’arena, en el primer dia, per defensar el seu govern i menysprear la iniciativa dels podemites. No ho ha fet així en un segon dia on només ha aparegut per escoltar la intervenció masclista de Rafael Hernando, portaveu del PP, i per a la posterior votació. No obstant, la dialèctica més bel·ligerant s’ha donat amb Ciutadans, amb un dur enfrontament entre Rivera i Iglesias. Podemos i Ciutadans mantenen els vetos creuats, i el partit taronja no pensa moure un dit per canviar el govern espanyol, al qual salva una vegada i un altra.

La moció ha tingut el suport de Bildu i d’ERC. “Ens fem nostra la vostra moció de censura”, afirmava el portaveu d’ERC, Joan Tardà, fent una defensa aferrissada i amb “orgull” de la iniciativa d’Iglesias. No així el PDECat, que s’ha abstingut, argumentant que no es “fien” de Podemos, que es neguen a firmar-li un “contracte d’adhesió” i que “la moció no servirà ni per fer el referèndum ni per fer fora Rajoy”. Una mala opció dels hereus de Convergència si volen apropar a Podemos i als Comuns a la convocatòria de referèndum unilateral de l’1 d’octubre. Per la seva banda, i a l’espera de la concreció programàtica i de constituir una nova executiva en el Congrés socialista del 17 i 18 de juny, el PSOE del “No” és “No” s’ha volgut mantenir equidistant de la moció, argumentant que a curt termini no és possible fer fora Rajoy. Els socialistes han agraït el “to” d’Iglesias, recollint la invitació d’entesa amb Podemos per canviar les polítiques, no obstant, els han acusat de generar “més frustració”, justificant l’abstenció per tenir “dubtes seriosos” de la intencionalitat de la moció. Un instrument parlamentari, que el PSOE  no ha descartat presentar durant aquesta legislatura, això si, no a mig termini.

El discurs de Montero i Iglesias s’ha centrat en la corrupció del PP, en la defensa d’una alternativa de govern basada en la justícia social i la dignitat dels de baix, i en la necessària articulació d’un país plurinacional, amb especial èmfasi en la qüestió catalana. Per primera vegada en la història, un candidat a la presidència de l’Estat ha portat el referèndum d’autodeterminació de Catalunya al Congrés dels diputats. Esgrimint la necessitat de fórmules federals o confederals per resoldre la qüestió territorial, Iglesias ha defensat fins a les últimes conseqüències el dret a decidir, a través d’un referèndum amb garanties, però, deixant entreveure que la formació lila pot acabar avalant la convocatòria de l’1 d’octubre, entenent-la com una forma de mobilització democràtica i legítima, tal i com defensa la direcció de Podem Catalunya. En aquest sentit, Iglesias ha dit que “si tenen la temptació [el govern del PP] d’utilitzar Catalunya per tapar casos de corrupció a costa de drets civils, llibertats i institucions catalanes, us puc assegurar que ens tindreu al davant perquè serà un atemptat contra la democràcia”, i ha demanat al PSOE i al PSC que es sumin al clam pel dret a decidir. Una petició que els socialistes descarten, insistint en la defensa de la unitat d’Espanya i de la seva proposta de reforma federal de la Constitució. Sobre aquest tema, encara que Podemos i el PSOE  xoquin en la concepció plurinacional de l’Estat i en la defensa del dret a decidir, poden arribar a entendre’s al Congrés en matèria social, començant per articular majories parlamentàries per derogar la reforma laboral, la llei mordassa i revertir les retallades.

La moció de censura fallida ha evidenciat que la governabilitat de l’Estat espanyol és fràgil, que el dret a decidir de Catalunya s’ha situat en un lloc preeminent de l’agenda política, que hi ha un desgel en les relacions entre Podemos i PSOE, i que, després del 20D, no es va treballar prou per bastir una alternativa de govern al PP, basada en un acord programàtic per la justícia social.