Jesús Gellida és membre de Procés Constituent a Tarragona
Ja les tenim aquí, el 27 de setembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Un Parlament que haurà de posicionar-se clarament respecte a la qüestió nacional però també respecte la qüestió social. Unes eleccions que no seran unes autonòmiques més ja que mouran tot el tauler polític català però també el de l’Estat espanyol.
En aquest context dues lògiques intenten imposar-se respecte al caràcter dels comicis del 27S.
Eleccions amb caràcter plebiscitari. Es parla d’un plebiscit, entès com un si o un no a la independència. Una lògica que vol fer creure que aquestes eleccions són el referèndum que no s’ha pogut fer. Aquesta lògica, imposada per Mas i Convergència sota xantatge de no convocar el 27S vol amagar el debat sobre quin model de país volem. La estratègia de primer la independència i després ja veurem és deixar en mans de les elits la definició i estructuració del nou país a través d’un procés constituent controlat des de d’alt. Un procés constituent que realment ja l’està articulant la dreta catalana des de fa 5 anys. Suport a les darreres reformes laborals, privatitzacions, retallades contínues en sanitat, educació i serveis socials són l’ADN de les polítiques neoliberals del govern català actual.
Eleccions amb caràcter constituent. La lògica és la d’articular un majoria favorable a l’obertura d’un procés constituent no subordinat a res ni a ningú per definir entre totes i des de baix quina Catalunya volem, acabant decidint en un referèndum vinculant sobre la independència. Una proposta estratègica que obri la possibilitat d’ampliar l’espai per fer efectiu el dret a l’autodeterminació del poble català i que alhora sigui favorable als interessos de les classes populars i treballadores de Catalunya.
Dins d’aquestes lògiques dues candidatures destaquen sobre les altres: Junts Pel Sí i Catalunya Sí Que Es Pot.
La llista unitària independentista de Junts pel Si (1) encapçalada per Raül Romeva (ex-ICV) seguida de Carme Forcadell i Muriel Casals (ex-dirigents de l’ANC i d’Omnium Cultural respectivament) té una curiosa “particularitat” i és que si és la llista més votada i pot formar govern el proper president serà l’Artur Mas. Una estratègia de maquillatge molt ben articulada on s’amaguen l’actual president de la Generalitat, Convergència i les seves polítiques neoliberals i que compta amb un ampli suport dels mitjans de comunicació catalans. En aquest sentit destacar que el president Mas s’ha sortit amb la seva i ha aconseguit una llista unitària amb ERC i el suport de les entitats independentistes. La subalternitat d’ERC acompanyant el govern de Mas en lo decisiu en els darrers anys i ara formant part de la llista del president no fa més que legitimar les polítiques antisocials dutes a terme fins ara pel govern de la Generalitat. Unes polítiques que són la concreció pràctica de l’articulació d’un procés constituent favorable als interessos d’una minoria privilegiada que s’enriqueix a costa de l’empobriment continu de les classes populars. Des de que Mas governa (2010) ha augmentat l’atur, la precarietat i la desigualtat degut a les polítiques austericides aplicades pels seus governs. Sense oblidar tots els casos de corrupció tan propers a Convergència, ni la repressió al 15M i a tot moviment de contestació social contra les retallades.
Respecte a Catalunya Si Que Es Pot s’intenta articular una candidatura amplia de confluència que entrellaci la reivindicació social i nacional. Una candidatura que en el seu manifest defensa un procés constituent propi i no subordinat (2) i la realització d’un referèndum per a decidir quina relació volem mantenir amb l’Estat espanyol. Així mateix aquesta candidatura vol fer front a la situació d’emergència social, pobresa i desigualtat a través de la implementació d’un pla de xoc per rescatar a la ciutadania que esta patint la crisi (3). Una candidatura que ha de treballar per a que hi hagi una verdadera confluència ciutadana i no tan sols una coalició de partits, és per això que el treball des de la base i col·laborant activament amb la mobilització ciutadana són imprescindibles per articular realment una alternativa de govern.
Finalment la candidatura de la CUP-Crida Constituent la qual considera les eleccions com a plebiscitàries i constituents pot jugar un paper molt important segons el seu posicionament a partir del 28S. A partir d’aquesta data caldrà veure si és factible la unitat de les forces d’esquerres i rupturistes que estiguin a favor d’un pla de rescat ciutadà i de l’obertura unilateral d’un procés constituent català, com a acte de desobediència i de trencament amb l’estat, que permeti definir quina Catalunya volem per així fer realment efectiu el dret a l’autodeterminació del poble català.
Jesús Gellida és politòleg
Equip de redacció
