TOTS 21

Jean-Marc Segarra, a les portes de l’institut, aquesta tarda. Foto: Anna Ferràs / ACN

Té nom francès, és nascut a prop de Brussel·es, llicenciat en Filologia Anglosaxona, domina sis idiomes, entre ells, el neerlandès, és nét d’exilat republicà i parlà amb un accent tortosí inconfusible.

Jean-Marc Segarra, 52 anys, casat amb una siuranenca, s’ha convertit en menys de 24 hores i abans que comenci el referèndum en un dels herois del moviment independentista a Tarragona. En dos dies ha aconseguit foragitar la Policia Nacional de l’Institut Martí i Franquès només amb arguments. Perquè Jean-Marc té un do, la paraula.

Va substituir fa dos anys Joan Giné Masdeu com a director de l’institut, l’exprofessor de l’escola Elisabeth de Salou i poeta falsetà. Jean-Marc ha fet de traductor per la Creu Roja d’immigrants il·legals i exerceix la professió que més l’apassiona, la de professor. Des de 2005 és militant d’ERC a Tarragona i va formar part de llistes electorals a les municipals. És considerat un home de consens dins el partit. De formació humanista, considera que raonant es pot aconseguir-ho gairebé tot.

La nit de divendres va aturar un policia de paisà que a les portes de l’institut va demanar-li que tanqués el centre. Jean-Marc s’hi va negar: s’hi feien classes de nocturn, com sempre. L’argument: «Vostè no porta una ordre judicial». Aquest dissabte a la tarda, ja no era un policia de paisà qui s’hi ha presentat, sinó 21 policies, «alguns amb mala llet i molts mals modals». Li han demanat «les paperetes i els cubells de plàstic», en referència a les urnes. Ell s’ha negat en rodó que practiquessin un registre fent la mateixa pregunta: «»Porten una ordre judicial?». La resposta ha estat negativa i aleshores, els ha convidat a marxar.

S’ha iniciat així un frec a frec i Jean-Marc ha decidit trucar als Mossos per denunciar-los, «la meva policia», els ha dit. «La policia som nosaltres, que estem per damunt dels Mossos», els han respost. Davant l’estranya situació que es podia crear, els policies, veient que efectivament Jean-Marc demana pels Mossos, han abandonat l’institut. Però abans, ha aconseguit que un d’ells, qui semblava portar la veu cantant, li facilités el número de placa. Desenes de persones esperaven expectants fora del tancat perimetral de l’institut. En sortir tots junts hi ha hagut qui s’ha pensat que Jean-Marc anava detingut.

«»Temor sempre en tens, aquesta gent no va de broma», relatava a Tarragona21, «però jo no he fet res il·legal. En aquell moment no penses que et poden detenir». Jean-Marc sol reaccionar amb suma calma en moments de tensió com els viscuts avui.

El seu avi va ser de la Creu Roja durant la Guerra Civil. Militant d’ERC, com ho seria després el seu nét, va haver d’exilar-se a França i després a Bèlgica, que és on va néixer. Quan tenia 11 anys la família tornaria als seus orígens, a les Terres de l’Ebre (el seu pare és de Jesús) i temps després es traslladaria a Tarragona a estudiar la carrera i on la història d’aquest país li reservaria un paper que ell no havia buscat.

J. Garcia