TARRAGONA 21

Javier Villamayor, fotografiat la setmana passada a Tarragona.Foto: Tarragona21

Napoleó només exigia una cosa als seus generals: que tinguessin sort. L’ha tinguda Tarragona 2018? Javier Villamayor, comissionat dels Jocs Mediterranis, ha atès Tarragona21 per repassar el bo i el que ha fallat dels Jocs. En els deu dies intensos que hem viscut i a mesura que s’anaven superant els fulls del calendari, i més quan han acabat, ha existit una sensació que s’ha estat profundament injust no només amb l’organització, sinó amb la imatge que s’estava projectant de Tarragona.

Els Jocs Mediterranis han estat un èxit, un fracàs, o totes dues coses?

Han estat un èxit des del punt de vista de la seva materialització i han estat un èxit en algunes facetes importantíssimes. Anècdotes menors han donat la sensació que en algun moment estàvem vivint un desastre organitzatiu, que no ha estat tal. Hi ha diversos paràmetres que ens diuen que aquesta experiència ha estat molt bona, positiva i el resultat és d’èxit.

En què han estat un èxit?

En primer lloc, en l’Anella Mediterrània. Els comitès olímpics, que eren els nostres usuaris, ens han posat una nota elevadíssima a les instal·lacions hoteleres, comparades amb anteriors edicions dels Jocs. Transport, allotjament i manutencions han estat d’alt nivell i així ho han reconegut. En segon lloc cal destacar el factor humà, amb els 3.000 voluntaris, amb les forces de seguretat, d’emergència, de Proteció Civil, tot l’staff que ha fet possible els Jocs; es mereixen una matrícula d’honor. A més a més, les seus s’han implicat a fons. En quart lloc hi ha un element molt important: no hi ha hagut cap incidència més enllà del que pot haver passat 700 vegads en altres esdeveniments; és a dir, no hi ha hagut perill en la seguretat que et fes aparèixer davant els mitjans de comunicació com un focus greu d’inseguretat.

Un atemptat, per exemple

Per exemple. S’ha fet una feina preventiva molt important. Diria que en termes globals hem d’estar molt orgullosos del que hem fet com a territori. Estem molt agraïts a les seus. La visió global no ha de tacar aquelles quatre o cinc coses que alguns mitjans s’han entestat a destacar com si fossin enormes fracassos. Estem molt orgullosos de tots els que han fet possibles els Jocs. Hem d’estar molt orgullosos com a territori. Sens dubte hi haurà coses que caldrà analitzar i millorar per a futures edicions dels Jocs. Han estat uns Jocs exitosos perquè s’han desenvolupat en un context molt difícil, s’han pogut fer i existeix un llegat d’infraestructures per a Tarragona, un llegat humà, de voluntariat, espectacular, i una imatge que en cap cas és negativa. Ens n’adonarem amb el pas del temps.

Hi ha hagut una campanya mediàtica de la premsa independentista barcelonina contra els Jocs?

No ens hem pogut escapar de la conjuntura política en què viu Catalunya, un moment on hi ha una divisió política evident i una part de la ciutadania que s’havia d’haver involucrat amb els Jocs no ho ha fet, o nosaltres no ho hem sabut fer. Una part de la ciutadania no ha fet seus els Jocs i cal analitzar quines raons hi ha, si per les dates en què s’han celebrat, per la coincidència amb el Mundial futbol, per les dates laborables,… Una part de la ciutadania no ha despertat fins a la fase final de les competicions.

Em quedo amb la imatge d’algunes competicions, com la natació, el triatló, l’atletisme, les finals d’handbol i waterpolo, vòlei, etc. Som una ciutat de 130.000 habitants que li dóna un testimoni a una d’1,2 milions d’habitants, com és Oran, la segona ciutat d’Argèlia.

No m’ha contestat la pregunta

Crec que els periodistes són professionals. Vull creure que no hi ha hagut campanyes teledirigides per a malmetre la imatge d’un esdeveniment o d’una ciutat, vull creure-ho i crec que amb el temps, els que ho han criticat reconeixeran que hi ha hagut coses que s’han fet bé.

No s’ha implicat prou a la ciutadania de Tarragona?

Per això deia que hem de ser molt humils i autocrítics a l’hora de valorar cada un dels aspectes dels Jocs. Cal destacar el nivell d’implicació ciutadana assolit amb el programa de voluntariat o en el programa educatiu. Tenim gairebé 8.000 voluntaris enregistrats i 3.000 d’ells, treballant activament. O el projecte educatiu, amb 10.000 escolars. Són tant ciutadania com els que no van voler participar en els Jocs. Quantes escoles han organitzat activitats? No formen part de la ciutat, aquests col·lectius? Clubs esportius han pres part en activitats i han posat a disposició les seves insta·lacions. Plantegem-nos per què tothom no ha fet el que estava en les seves mans fer.

Com qui?

Una part de la representació política de l’Ajuntament de Tarragona. O no hem estat capaços de fer-los sumar al carro o no han volgut fer-ho. El Govern municipal ha donat suport als Jocs, junt amb Ciutadans, i altres forces han intentat que no es fessin els Jocs o els han criticat, la CUP i ERC.

La imatge de l’estadi a la cerimònia inaugural, amb molts seients buits, va marcar l’impacte mediàtic dels Jocs. Tant costava omplir-lo?

Vam confiar que els 3.000 atletes s’ubicarien a  les seves localitats i es va fer una previsió d’assistència de delegacions internacionals i de comitès olímpics que no es va assolir. Garebé 7.000 espectadors van comprar entrada, però ens va faltar omplir-los en un seguit de cirumstàncies, com que els atletes no s’hi estessin les dues hores de l’espectacle i una part de les delegacions internacionals no va fer ús de les seves localitats.

Però això podia ser previsible: que els atletes no hi anessin per preparar les competicions

Confiàvem que hi fossin. I és clar que no podíem regalar les entrades de la inauguració quan gairebé 7.000 persones les havien pagat.

Per què els Jocs no han tingut un director de comunicació?

Hem de partir de la realitat. Una és el pressupost amb què comptàvem, que ha estat tant escàs que comparat amb altres edicions és menys de la meitat. Almeria 2005 comptava amb 400 persones al llarg dels Jocs i nosaltres teníem 35 persones d’staff més gent subcontractada. Malgrat els pocs recursos que teníem els hem organitzat i amb una qualificació alta. Quan un prioritza instal·lacions esportives es ressenteix el pressupost operatiu i dins d’ell,  no hem sacrificat pas temes de seguretat, control d’accessos, material per als esportistes, ni allotjament, però sí en comunicació.

S’arriscaven així a tenir un problema de comunicació, com va acabar passant

Intentàvem prioritzar tenint en compte que havíem de fer més amb menys, obligant a la gent que hi treballava a donar el 500 per cent.

La comunicació és sempre una arma estratègica

Vam signar tres convenis amb RTVE, TV3 i la Xarxa de Comunicació Local-TAC12. La resposta ha estat molt positiva. TVE li ha donat una cobertura increïble. Mai havíem tingut una plataforma de televisio com els Jocs. En l’estructura sí ens ha faltat alguna figura a l’staff.

Hem tingut deu dies d’impacte estatal i internacional com mai havia passat a Tarragona, però en canvi no hem vist promocio turística de Tarragona en l’Anella Mediterrània ni els altres instal·lacions.

El Patronat de Turisme ha tingut un paper actiu en la difusió dels Jocs, en ‘family trips’, en promocions a Barcelona, on han lliurat folletons i hi han acostat la nostra mascota. Crec que el Patronat de Turisme, especialment en el camp televisiu -hem tingut Masterchef i un programa ‘Torres en la cocina’ des de Tarragona- s’ha ocupat moltíssim de difondre Tarragona, aprofitant els programes de televisió per fer una bona promocio de la ciutat. Turisme ha sabut aprofitar les oportunitats, però és cert que no hi ha hagut un estand, però en els diferents punts de la ciutat es coneixien els Jocs i s’han format prescriptors. Si no s’ha fet més, és una lliçó que també haurem d’aprendre.

‘Tornaria a ser comissionat dels Jocs. Ha estat una experiència espectacular’. Foto: Tarragona21

Només es podien comprar entrades en tres seus de Tarragona, la resta era per internet. A les seus no hi havia venda física

Vam confiar en una companyia de prestigi espectacular – Ticketmaster- i és cert que la penetració d’internet en alguns grups de població no és tan important. Això és evident a les seus.

Als pobles hi ha molta get gran que no entra a internet. Això ho saben tots els alcaldes

Clar. Un projecte com aquest t’ensenya moltes coses de cara al futur. Tarragona celebrarà nous esdeveniments esportius, no d’aquesta grandària, però en vindran, com el campionat del món d’handbol femení de 20121. Tot això ho hem après.

L’handbol, justament, va punxar en aquests Jocs

Tenia una fórmula concreta i només a la fase final presentava un bon aspecte. El nivell esportiu és un dels punts forts dels Jocs, el del voluntariat, el d’instal·lacions esportives, a excepció de l’incident del bàsquet. Fixi’s en la potència de la imatge d’una competició de bàsquet 3×3 davant de les muralles de Tarragona… Segur que s’han comès errors, que se subsanaran en futures edicions de competicions esportives.

El director esportiu dels Jocs, Víctor Sánchez, ha estat desaparegut mediàticament aquests darrers anys fins que va esclatar la crisi d’imatge. Per què?

El director esportiu és responsable de tot l’operatiu i estava a la sala de màquines, fins que va haver de comparèixer. L’inici dels Jocs, amb 600 persones més de les previstes, ens va tensionar i ens obligà a reaccionar ràpidament. Ell estava on havia d’estar. Després va comparèixer davant la premsa diversos dies.

Què ens queda de Tarragona 2018?

El factor humà dels voluntaris, la imatge de ciutat, l’aprenentatge col·lectiu, ser capaços d’organitzar un esdeveniment carregats d’estrés i amb molts pocs mitjans. Ens queda l’experiència de molts tarragonins que han pres part des dels dispositius de seguretat, Protecció Civil, neteja, transport urbà -que ha funcionat molt be-. I cal explicar-ho.

Hi ha hagut desplaçament de 120 autocars diaris, 1.200 atletes, estàvem  en alerta 4 i no hi ha hagut atemptats ni amenaces de bomba ni res semblant. Els dol el que els han dit veient tot això?

I moltes delegacions han destacat la qualitat de la piscina, el Palau d’Esports, la TAP, l’estadi d’atletisme, la vela, el triatló. Moltíssima gent ens ho ha fet arribar. També cal preguntar-los a ells, als esportistes i a les delegacions.

Què faran els voluntaris a partir d’ara?

El primer que farem serà organitzar-los l’homenatge que es mereixen, amb la construcció d’un memorial a l’avinguda de l’Anella Mediterrània, que recordi els noms de tots. En segon lloc, volem mantenir-los actius: n’hi ha que ens demanen ser voluntaris als Jocs d’Oran, en 2021. A Tarragona hem tingut voluntaris de 25 països. Aquests dies hem vist una notícia d’unes atletes italianes que van guanyar l’or a Tarragona 2018 i que es mostraven contra el racisme. Crec que hem donat una imatge de tolerància, de civisme, de valors,… El públic s’ha portat molt bé, no s’ha xiulat cap himne ni a cap representant. Hem donat una gran imatge dels valors que ens mouen.

Les atletes italianes han donat un misatge antiracista que s’ha fet viral des de Tarragona

Ha estat molt positiu que les crides en el sentit que l’esport fos protagonista triomfessin, que totes les delegacions tinguessin representació -com Kosovo-. Hi ha hagut gent interessada a intoxicar; els kosovars han pogut venir i competir, a diferència del que s’havia dit. No hem tingut cap incident amb cap delegació. Hem tingut el príncep de Mònaco, el director adjunt del Comitè Internacional,…

Què els va dir el príncep de Mònaco?

La valoració que va fer de la Vila Mediterrània a la representant monegasca de tennis taula va ser espectacular.

Ve ara la fase del retorn nacional i internacional dels Jocs

Cal fer una bona estratègia de promoció nacional i internacional en turisme esportiu, estratègia que correspon liderar a les seus, amb l’acompanyament de la Generalitat, que està per la tasca.

Quan es reobrirà l’Anella Mediterrània al públic?

Quan acabi el desmuntatge. És imminent. Obrirà cada dia, caps de setmana inclosos. Farem la construcció de les instal·lacions del futbol base, algun xiringuito i la zona de barques -al llac artificial-.

Campclar, Bonavista i fins i tot Torreforta han canviat amb l’Anella

S’ha revaloritzat tota la zona, s’ha solucionat urbanísticament una enorme parcel·la deixada de la mà de Déu, un pati del darrere de la ciutat molt gris i ara fa goig veure’l.

Ara és el centre de la ciutat el que es desplaça a Campclar

Hem de buscar excuses perquè la gent del centre i de Llevant s’acosti a Ponent i ho faci de la mà de l’esport perquè les instal·lacions són formidables.

Quina nota li posaria als Jocs?

És massa pressumptuós fer-ho. Em quedo amb la satisfacció mostrada el president del Comitè Internacional dels Joc Mediterranis, Aman Addadi, amb el treball dels voluntaris, de l’staff i la satisfacció enorme de les delegacions. I tenim una bona notícia: ja es troba a Irlanda el petit Jou (que va ser atropellat per un vehicle de l’organització del Jocs).

Si ara li diguessin, amb el que ha viscut, si vol ser comissionat dels Jocs, què respondria?

Respondria que per suposat que sí, és una experiència espectacular.

Jaume Garcia

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies