.

FOTO - Jaume Solé PurcallaM’he adonat que hi ha molta gent que no es pren seriosament el seu vot, m’explico:

Aquestes passades eleccions al Congrés i al Senat molta gent ha votat unes sigles o un líder sense investigar quin és l’equip humà que els acompanya en aquesta empresa, que és ni més ni menys que la de governar un país. Molts cops he escoltat allò de “un President del Govern hauria de parlar anglès” i en part, crec que tenen raó, però alhora no entenc perquè aquests mateixos acaben votant una llista política que està plagada de candidats amb poca formació acadèmica i nul·la experiència al front d’una administració pública.

Estic parlant per exemple del diputat de Podemos Tenerife que es defineix a si mateix com “un pibe de barrio que solo estudió FP”, o el senador per Lanzarote que fou detingut per tràfic de drogues i és paleta de professió (res en contra dels paletes, jo mateix treballo en aquest ofici sigui dit de pas). Però els que porten anys repetint que “a Espanya hi ha joves molt preparats a l’atur i molts polítics poc vius governant el país” són els mateixos que han votat a aquesta gent, al meu parer, poc preparada per al càrrec que hauran de desenvolupar.

És cert que el poble es sobirà i que la democràcia permet que qualsevol individu, independentment del seu nivell d’estudis, religió o poder adquisitiu pugui arribar a ser President del Govern si així ho decideix lliurement la ciutadania. A pesar d’això, crec en la meritocràcia i considero que la política a les altes esferes comporta una enorme responsabilitat i que per tant, els ciutadans haurien d’emetre el seu vot pensant no sols amb unes sigles o un líder, sinó votant als més preparats per al càrrec que hauran de desenvolupar els propers quatre anys. Llistes obertes? Podria ser una opció molt factible a tenir en compte si es disposa de la informació adequada i sempre i quan no s’acabin imposant altres factors per davant de la meritocràcia o l’honestedat.
I és per aquest motiu que em preocupa la deriva demagògica de la política a Espanya, que acaba fent de la ocurrència el seu dia a dia i així sincerament, no es pot governar un país.

 

 

Jaume Solé Purcalla

Politòleg i President de Noves Generacions de Tarragona