.

.

TOTS 21

Jaume Pujol, accedint a la Catedral durant la beatificació de Marià Mullerat. Foto: Tarragona21

El doctor Jaume Pujol ha acabat el seu mandat com a arquebisbe de Tarragona i primat de les Espanyes després de 15 anys d’exercici, on va sorprendre positivament. En procedir de l’Opus Dei van créixer les suspicàcies entre els sectors progressistes de l’església, però el seu llegat deixa moltes més llums que ombres, aquestes centrades en la seva incomprensible reacció inicial als casos de pederàstia coneguts a Tarragona, reacció de la qual va empenedir-se removent rectors, i unes polèmiques manifestacions sobre l’homosexualitat que també va haver d’aclarir.

Pujol va renunciar en acomplir-se el passat 8 de febrer els 75 anys d’edat, tal com va avançar Tarragona21. El Dret Canònic obliga a la renúncia en arribar als 75 anys, però el Papa pot decidir mantenir-lo en el càrrec.

La beatificació viscuda per primera vegada a la història a la Catedral de Tarragona, celebrada el passat 23 de març, posava el colofó de manera digna al seu adéu i la Santa Seu permetia també que celebrés la darrera Setmana Santa amb els seus fidels. Pels volts de la beatificació, els sectors més lligats a l’església tarragonina consideraven «imminent» el recanvi.

Arquebisbe de Tarragona des de 2004, va sorprendre que no fos un bisbe l’escollit sinó un professor i investigador, i asessor de la Conferència Episcopal Espanyola. El que havia estat nombrat prevere en 1973 per una figura mítica de la transició com fou Vicente Enrique y Tarancón, va agafar amb el pas canviat l’entorn religiós i de fe de Tarragona, que no se l’esperava.

Persones que l’han tractat directament diuen d’ell que s’ha caracteritzat per «apropar-se a l’església de base i a la societat». El seu caràcter afable l’ha apropat a la gent. Ha estat decisiva la seva aportació en la intervenció sobre el patrimoni de l’Arquebisbat, amb la reforma de la Catedral, les excavacions arqueològiques al seu subsol o l’impuls donat a l’Arxiu Arxidiocesà, col·locant gent de confiança amb un llenguatge de fe i cultura.

Durant el seu mandat Tarragona va viure l’Any Jubilar de Sant Fructós, que entre 2008 i 2009 va portar 50.000 persones a la ciutat, i la massiva i també polèmica beatificació de 522 màrtirs de la guerra civil celebrada en 2013, que va reunir desenes de milers de persones al Complex Educatiu de Tarragona. L’exemple del martiri per la fe sempre ha estat realçat per l’arquebisbe.

Situar dones en llocs clau

Altrament, li va donar un gir copernicà al Seminari fent una aposta arriscada per la seva apertura ciutadana i per la cultura, convertirnt-lo en un referent cultural de la ciutat. «Va ser una obra directa d’ell», afirmen els que l’han tractat. Procedí també a la digitalització de l’Arxiu i va saber «sumar intel·ligències». En aquest sentit, va situar dones en llocs clau, fet que sorpendria procedint d’un entorn conservador com era el seu: Maria Jiménez esdevé directora del Seminari, mentre que de secretaria general de l’Arquebisbat situa Rosalia Gras. En el cas de Gras el nomenament és molt notable: es tractava de la primera vegada en la història que una dona entrava a formar part de l’òrgan de Govern de l’Arquebisbat. El nomenament es va fer en 2009, junt amb d’altres càrrecs destacats.

Altrament, Manel Fuentes, una figura cabdal en la cultura i la historiografia religiosa -i civil- de la diòcesi i que ja era director de l’Arxiu, va ser nomenat canonge del capítol de la Catedral. Actualment forma part del Consell Episcopal. D’altra banda, suma a la seva tasca una altra personalitat, mossèn Joaquim Fortuny, vicari general i que dissabte l’acompanyava en la roda de premsa de comiat. Pujol eleva Fortuny, que era l’ecònom del Consell Episcopal, a vicari general i a canonge de la Catedral. És a totes llums el seu braç dret i substitueix Miquel Barberà, un personatge clau que després de quatre dècades al Consell passà a ser degà de la Catedral.

També nomenaria Mossèn Jordi Figueras com a vicari episcopal de Tarragona a més d’altres vicaris territorials (mossèn Josep Bofarull, vicari episcopal de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès, i mossèn Francesc Giménez, vicari episcopal del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, l’Urgell i les Garrigues).

D’altra banda, al Museu Bíblic aposta per Andreu Muñoz, a qui crida a servir. Fe i cultura eren les seves banderes, envoltant-se de ments preclares.

Però també ha volgut obrir-se a la societat, donant molt pes al servei de mitjans de comunicació de l’Arquebisbat, on Santi Grimau n’és el responsable.

Jaume Garcia