TARRAGONA 21

Jaume Garcia i Mayo Lorda, editors de T21

Tarragona21 (T21) fa deu anys de vida. Arrenquem la celebració de l’aniversari amb un canvi d’imatge, buscant un model més rigorós. És el moment de recordar a tots i a totes els que han passat per la nostra Redacció, un ampli ventall de joves i grans veterans que han deixat empremta a casa nostra. Impossible citar-los a tots. Vagi aquest recordatori per a ells.

No hagués estat possible aquest projecte sense els nostres lectors i anunciants, aquells i aquelles que han cregut en el Tarragona21. Anunciants com l’Ajuntament de Tarragona i tots els ajuntaments del Tarragonès i Baix Camp, no menys importants per ser més petits. Agrair també el suport rebut de les institucions com el Port de Tarragona, la Diputació de Tarragona, la URV, el Consell Comarcal del Tarragonès, Aparcaments Municipals de Tarragona, AEQT, EMSERFUMT, EMATSA, Fundació Auditori Josep Carreras, l’Agència de Residus de Catalunya, Consorci d’Aigües de Tarragona i el nostre estimat Nàstic. Agrair els esforços d’empreses de la nostra regió, com Repsol, BASF, Dow, Messer, Asesa, Afepasa, Covestro, Carburos Metálicos, FCC, Club Tennis Tarragona o SOREA / AGBAR. Tampoc els podem citar a tots. Un record a les grans i petites empreses del nostre teixit empresarial de la regió.

Un projecte que va néixer amb una línia editorial concreta i que ha canviat substancialment, fent-se més plural i obert. Per això ha estat capdal la tasca dels editors, nosaltres mateixos, la Mayo Lorda i el Jaume Garcia. De la mateixa manera, ens hem obert als municipis del Tarragonès i del Baix Camp. Ja no som només el diari digital de Tarragona ciutat. Escoltem aquells pobles que són bandejats informativament. En la línia del rigor que busquem, des de fa dos anys, l’audiència de T21 està auditada per l’empresa OJD, que és el referent professional i independent més fiable que medeix les audiències dels mitjans de comunicació més importants del país.

Sant Agustí va introduir al món del pensament tardomperial el concepte del lliure albir (‘libre albedrío’) per donar resposta a l’enigma irresoluble que suposava l’existència del mal en un món creat per Déu. Si l’Altíssim és totpoderós i tot bondant, com pot existir el mal? Agustí respongué: per la llibertat que té l’home en prendre les seves decisions.

Quan el juliol de 2009 un grup de periodistes llençàvem el Tarragona21, abraçàvem un entorn nou cridat a revolucionar les comunicacions i el concepte mateix d’informació. Encara no es parlava de la fi del poder -Moisés Naím-, Facebook acabava de néixer com a fenomen global i no existien ni Instagram ni WhatsApp. Era evident, però, que la premsa de paper estava tocada de mort. Els experts preveien la seva defunció i cridaven a reformular el model comunicatiu a partir de fenòmens multimèdia.

La llibertat, el lliure albir d’Agustí, ens ha portat, deu anys després, a ser cogovernats per les ‘fake news’, a veure com la manipulació informativa a distància determina victòries electorals capdals -Donald Trump, referèndum del Brèxit- i amplifica el poder i l’eficàcia de les mentides, un fenomen que abans de la revolució digital no existia sinó a les dictadures o a l’Amèrica del Macarthisme. Sorprenentment, la llibertat gairebé absoluta que el món digital proposava de la mà d’un concepte proper a l’anarquisme vessat pels gurús de les xarxes socials ens ha convertit en éssers permanentment vigilats.

Lenin estari encantat de radiografiar aquest nou paradigma digital. La fase superior del capitalisme seria per a ell el que l’intel·lectual israelià Yuval Noah Harari denuncia com a nou control social: algunes de les ments més brillants del món porten anys investigant com piratejar el cervell humà perquè punxem en anuncis o enllaços. «Hitler no podia construir un missatge a mida per a cada una de les debilitats de cada cervell. Ara sí és possible», afirma. Tant és així que «les persones més fàcils de manipular seran les que creuen en el lliure albir. Tenir fe en ell, ara, és perillós».

Foucault ens va alertar de la institucionalització de la repressió vers els heterodoxos. La presó, el manicomi, l’escola i fins i tot la medicina com a subjectes de control social gràcies al seu prestigi. Ara el control és subtil, sense cadenes físiques ni fàrmacs. La informació està arribant a uns nivells d’intoxicació propis d’altres èpoques. El mitjà és el missatge, deia McLuhan. Ara, el click és el missatge. I el massatge.

Deu anys han donat per a molt, sí. No sabem com serà el nostre castigat món la propera dècada, però potser ho podem intituir. Per exemple, intuïm que el click no esdevindrà el massatge; intuïm que a T21 seguirem apostant per una informació rigorosa, contrastada, allunyada del sensacionalisme fàcil. Ens comprometem a no convertir-nos en El Caso digital mentre siguem sent nosaltres els que guiem aquesta nau, mentre poguem gaudir del lliure albir que els gurús de les xarxes ens han promès. No en els hem cregut, però farem veure que sí.

Jaume Garcia i Mayo Lorda, editors de T21

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies