.

Les coses han canviat tant en aquest país que si fa uns mesos el menú diari amb el que dinàvem era el sobiranisme, ara ja no és tan així. O ho és i no ho és. Altres partits s’han introduït amb força. A Barcelona, Ada Colau ha desallotjat l’alcalde Trias, com els bancs havien fet fins ara amb la gent. La revolta dels afectats per la hipoteca ha triomfat.

Jaume Garcia és director de Tarragona21

Jaume Garcia és director de Tarragona21

A Tarragona, el mar de fons que s’intuïa ha estat molt més sorollós de l’inicialment previst. Ja s’apuntava en alguna enquesta i s’ha confirmat: el desgast de la classe política tradicional i especialment del qui mana s’ha girat contra els tres grans, PSC, CiU i PP, però amb diferències. El PSC duia un gran avantatge i l’ha mantingut, tot i perdre tres regidors. Vist en perspectiva, Ballesteros conserva el glamour dins un PSC que ha desaparegut en molt llocs, començant per Barcelona.

CiU ha passat de ser la segona força a ser la cinquena. Esdevé una formació residual. Increïble per als que hem viscut l’etapa triomfal de Joan Miquel Nadal. Abelló diu que de les derrotes se n’aprèn. En condicions normals, passar de set regidors (un mal resultat fa quatre anys) a ser gairebé insignificant demana una dimissió. Als plens, Abelló serà el cinquè a parlar.

Per què ha passat aquesta catàstrofe? Per la cruel guerra interna desfermada al partit amb l’arribada d’Abelló, que el ciutadà ha visualitzat. Se sap, almenys des de l’època de la UCD, que la gent no tolera les guerres intestines.

El PP, que s’ho faci mirar. La marca li ha pesat de manera terrible. Els inacabables casos de corrupció i les incomprensibles retallades -Rajoy com a aliat de Merkel- han estat intolerables. A l’altre costat de l’espectre nacional, ERC aconsegueix el millor resultat a Tarragona amb una irrupció brutal que la situa en tercer lloc, amb res més i res menys que quatre regidors. La CUP, una formació radical i que viu en els ambients de l’extraparlamentarisme, ha entrat amb múscul: dos regidors. El sobiranisme té un punt de potència que mai s’havia vist al consistori.

Érem quatre en els temps de la calma i ara serem set en els temps de la maror. Però com diria Jaume Sisa, “només ens faltes tu”. Ara Tarragona no ha entrat a l’Ajuntament perquè ha demostrat una màxima: li faltava definició ideològica o li faltava un líder molt potent. Perquè aquestes eleccions, on la ciutadania ha tret un punt extraordinari de ràbia, han estat les de les ideologies, ‘el dia de la ira’.

A l’alcalde li queda ara practicar el que ha fet amb suma habilitat durant aquest mandat: navegar sense entrebancs encara que no albiri un pacte de legislatura. No es veu, no. Però això ja serà una altra història.

Jaume Garcia és director de Tarragona21