Jaume Folch, biòleg de la URV: ‘La regressió de les platges anirà a més si no regenerem el fons marí’

🔊 Escoltar la notícia

Anotin aquest nom i aquest col.lectiu: Jaume Folch i Tecnatox -Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili. En l’era de la sostenibilitat i l’economia circular, quan la sensibilitat de les poblacions està fent virar l’acció dels governs, quan tot un director de la companyia BASF -Carles Navarro- sosté davant els seus accionistes que cal primar el medi ambient per davant dels beneficis empresarials, resulta que ens havíem deixat un espai per protegir i resulta que és un indret fonamental a l’economia de les comarques de Tarragona: el mar.

Tecnatox ha estat escollit per fer una tasca de diagnosi del litoral tarragoní i juntament amb el Port de Tarragona, per intentar la recuperació de la flora i la fauna submarina. Jaume Folch, biòleg impulsor del projecte, alerta: ‘En 20 anys no hem fet res per evitar la regressió de les espècies marines en 200 quilòmetres de litoral tarragoní’. I això està provocant la pèrdua de sorra a les platges.

El litoral no és només la platja, és també el fons marí, però com que no el veiem estem tardant més a preocupar-nos-en per ell: ‘I el desconeixem àmpliament. No sabem gairebé res del que hi ha al fons marí de les costes de Tarragona’. Diagnosticar-lo, inventariar-lo i aixecar-ne la cartografia és el punt de partida que està desenvolupant Tecnatox, per fer propostes i especialment alertar les autoritats del malament que estem actuant, i proposant solucions factibles. No fan plantejaments radicals, sinó possibilistes: ‘Hem de ser capaços d’oferir alternatives que siguin viables i que permetin que l’economia de la zona costera es pugui seguir desenvolupant’, afirma.

El diagnòstic del que es coneix fins ara de la nostra costa és per posar-se les mans al cap: ‘Tot s’està fent malament, hem maltractat espècies marines de flora, coneguda com a gespa marina, i sobretot la posidònia, que són ideals per afermar la sorra i evitar la regressió, i en canvi, cada any patim llevantades i tempestes com el Glòria, degut al canvi climàtic que nosaltres mateixos provoquem, i aleshores hem de regenerar la sorra, agafar-la d’un altre lloc i repoblar-la, el que suposa enterrar les espècies que tenim aquí. És la pitjor solució’.

És l’acció de l’home la que està acabant amb la sorra de les platges, principal font de riquesa turística de la Costa Daurada, però no només una acció per contaminació, sinó per una conjunció d’accions: ‘Quan en una cala petita hi ha 50 embarcacions que llencen l’àncora, aquesta s’emporta les espècies marines, les arrastra i acaba amb elles. En llocs com les Illes Balears, s’ha controlat, i aquí no’, posa com a destacat exemple.

Aquestes espècies marines com la posidònia o la gespa marina ‘oxigenen l’aigua, la fan saludable, mantenen la sorra amb les seves arrels i eviten que es desplaci. En carregar-nos-les, perdem les platges’, subratlla Folch. ‘Al municipi de Tarragona no tenim posidònia, però sí a Torredembarra i entre L’Hospitalet de l’Infant i L’Ametlla de Mar. La posidònia és un filtre natual de l’aigua, incorpora les primeres fases de la vida marina, mitiga la força de les onades i té fixada la sorra allà on es troba. Per això la platja de Torredembarra s’ha desgastat menys que la de Tarragona, perquè encara té posidònia’.

Un altre factor negatiu són les construccions humanes massa a prop de la costa. ‘Som en un cicle viciós que cal tallar’, subratlla el biòleg, que malda que a Tarragona ‘no es fa gestió integrada ni s’ha creat cap espai on es reprodueixin aquestes espècies. Com pots dependre econòmicament d’un espai on no hi fas cap inversió per protegir-lo i a més fas el possible per liquidar-lo?’, es pregunta emfàticament.

Cal actuar ‘regulant un espai que té un interès econòmic’. ‘Fem moltes activitats en molt poc espai: pesquem, anem amb vaixells recreatius, nadem,… quan el confinament ha acabat, ens ho hem polit tot’. Concretant solucions, Folch demana que ‘determinats espais tinguin una protecció, on no es pugui fer de tot, cal protegir, regular usos i que algunes activitats no es puguin fer, com pescar o tirar l’àncora, que es pot substituir per l’ús de boies ecològiques. Cal també usar biòtops, regenerar espais del fons marí’. I aquest conjunt d’accions es pot tirar endavant ‘sense gastar diners, simplement regulant les activitats. És molt fàcil regenerar gespa marina, que és una espècie molt agraïda, a Eïvissa s’està fent amb posidònia’.

Hi ha exemples positius a la nostra zona, com el de l’Ajuntament d’Altafulla, que ha obert un debat sobre si cal reposar la sorra i aposta per conservar les dunes, que fan la seva aportació de sorra de manera natural. Si cada estiu has d’intervenir fent aportacions de sorra és que alguna cosa falla. Quan aportes sorra ho agreuges més, i el problema anirà a més cada any’.

Del confinament hem après dues coses: ‘Quan hem sortit en massa, hem vist que el nostre comportament és incompatible amb les espècies. Hem agafat l’arpó i ho hem caçat tot’. Cal espais com la Masia Blanca de Tarragona, on des de fa dues dècades està prohibit pescar i nedar perquè les espècies s’hi puguin reproduir. ‘No dic que s’hagi de fer un confinament, però ens cal alguna Masia Blanca’. El confinament també ha servit per comprovar que ‘el mar té una tremenda capacitat de regenerar-se. Si hi poses biòtops als pocs anys apareixen espècies rares, moreres, coralls,… Cal una mesura intermitja, i protegir algunes parts de la costa’.

Jaume Garcia