Inma Rodríguez, davant el seu cartell electoral virtual. Foto: Tots21
El científic britànic James Lovelock es va fer conegut als anys 80 per haver formulat la Hipòtesi Gaia. En ella afirmava que la terra funciona com un ésser que s’autoregula, de manera que quan decideixi que l’ésser humà li és una pesada molèstia ambiental, se’n desprendrà d’ell sense cap dramatisme.
Les eleccions del 14-F funcionen com una mena d’Hipòtesi Gaià, una força de la natura que ha decidit que l’home és prescindible i ha arribat el moment de la dona. El Partit Popular ha situat en el front de batalla una dona, Inma Rodríguez, com a cap de llista per primer cop a la circumscripció de Tarragona. De tarannà tranquil -The Quiet Woman, titularia John Ford si hagués fet una pel.lícula d’ella i sobretot si hagués nascut 70 anys més tard- s’ha presentat avui en societat a l’hotel Tarraco Park, el mateix que va ser centre neuràlgic, ara fa deu anys, de l’equip de rodatge de la pel.lícula tarragonina més famosa, Fill de Caín, de Jesús Monllaó, a qui no veig dirigint la candidata.
Acompanyada pel cap de campanya i regidor a Tarragona, José Luis Martín, i també d’Ana Beltrán, vicesecretària d’Organització del PP, Inma Rodríguez ha descobert la primera tanca publicitària de la campanya, una tanca virtual sota el lema ‘Una Catalunya millor’ i el hashtag yesweCAT, de resonàncies Obama-demòcrates, segurament una extravagància més d’Alejandro Fernández, el cap de cartell de Barcelona, que ve seguit també d’una tarragonina, Lorena Roldán. No li podran dir als populars que no aposten per Tarragona.
Amb un to pausat insòlit en la política actual, Inma Rodríguez ha mostrat un kalashnikov amb guants de seda, llençant el missatge central ‘d’optimisme rotund, perquè una Catalunya millor és possible’. En un context demoscòpic a l’alça, els populars es presenten ‘convençuts que Catalunya té remei malgrat el disori independentista’. Fruit dels independentistes, ‘Catalunya està desolada, amb les empreses fugint i amb una Tarragona patint en els sectors turístic i hosteler’, com subratllava Ana Beltrán en la seva intervenció prèvia. Catalunya ‘no està sotmesa a una maledicció bíblica’ amb uns independentistes sotmetent la societat al xantatge, deia la candidata. ‘Nosaltres també som catalans, estem cansats de la divisió, del deteriorament institucional, de la decadència econòmica, del nacionalisme excloent i que siguem considerats colons’.
La gestió de la pandèmia i el procés han abocat a la crisi econòmica, una triple crisi on Tarragona presenta xifres d’atur properes al 20%, amb el motor de l’economia, el sector serveis, gripat. Aquí ha pogut treure la candidata el seu curriculum vitae i recordar la seva etapa com a regidora de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, quan ‘vam deixar les coses millor de com eren, amb un augment del 70% en la partida pressupostària de l’àrea de Turisme’. I ha etzibat la cunya que tan molesta als Comuns quan ha acusat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de practicar la ‘turismofòbia’.
Quines solucions ofereix el PP per a Tarragona? Un pla de xoc per al turisme, un pla de rescat per enguany, que a tot l’Estat sumaria 50.000 milions d’euros, i despolititzar al gestió turística a Catalunya. Citant sovint Alejandro, Inma Rodríguez abundava en la idea de tenir ‘fermesa i confiança en les institucions i la llei, i no donant suport a ERC, com farà Salvador Illa’. El candidat socialista ha estat tillat com ‘el pitjor ministre d’Europa’, responsable ‘de la pèssima gestió de la pandèmia’. En aquesta tesitura, els populars són ‘l’única alternativa constitucionalista que farà del Parlament un lloc de regeneració democràtica, lliure de populismes i per acabar amb l’infern fiscal i el paradís dels ocupes’.
La seva precedessora a prendre la paraula, Ana Beltrán, ha defensat una baixada d’impostos amb la creació d’ocupació com a objectiu principal. L’acte havia començat amb el president del partit a Tarragona, Francesc Caballero, recordant les més de mil defuncions hagudes per la pandèmia a les comarques de Tarragona des de l’inici de la mateixa. ‘Ahí queda eso’, que diria José María García.
Jaume Garcia
Equip de redacció
