TARRAGONA 21

Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona. Foto Montse Riera

Benvolguts preveres concelebrants i diaques, religiosos i religioses, laiques amb missió pastoral, ermitanes, fidels laics i laiques de l’arxidiòcesi de Tarragona. Molt estimats tots en el Senyor. A l’inici del meu escrit setmanal, que he titulat «Gràcies de cor» i que trobareu en el Full Dominical, començo així: «Estimats, amb certa tristor però també amb joia i esperança per aquesta nova etapa arxidiocesana, comparteixo amb tots vosaltres la meva darrera carta dominical […].

En arribar com a arquebisbe de Tarragona farà prop de quinze anys, em vaig proposar escriure cada setmana una glossa, un escrit per difondre l’evangeli, transmetre el Magisteri de l’Església i fer-me ressò, en la mesura del possible, de fets significatius de la nostra arxidiòcesi. Espero que us hagin servit per a créixer en l’amor a Jesucrist, a l’Església i als germans.» Això és el que voldria per a tots vosaltres, que continuéssiu creixent en l’amor a Jesucrist, a la seva Església i als germans.

En la primera lectura hem escoltat que va venir un vent impetuós que va omplir tota la casa. El vent de l’Esperit no es veu però té una força transformadora en els primers seguidors de Jesús, ja que transforma en llum les seves tenebres, el tancament en obertura, el dolor en joia, l’angoixa en esperança i la por en valentia.

Ara bé, nosaltres, com a seguidors del mateix Crist vint segles després, també experimentem les febleses de les nostres limitacions, el dolor produït per la incomprensió, la por a donar testimoni de la nostra fe davant de la societat, i tanquem les portes del nostre cor perquè en el fons potser hem dubtat d’aquesta força transformadora de l’Esperit Sant que habita dins nostre i que fa noves totes les coses. Estimats germans, realment creiem que portem la torxa de la flama de l’Esperit de Déu en els nostres cors?

En la lectura del Fets dels Apòstols, veiem com la primera comunitat cristiana es trobava reunida, perquè l’Església és convocació i congregació, i veiem com l’Esperit Sant baixa en forma de llengües de foc i els fa parlar un llenguatge que tothom entén, que s’adapta a totes les cultures i nacions, que no exclou ningú, perquè l’Esperit Sant ens fa ser generadors de relacions en la caritat i en la humanitat de Crist.

Hem de tenir un amor molt gran a l’Esperit Sant, el Gran Desconegut, con deia sant Josepmaria. L’Esperit Sant ens fa un regal important: expressar en les nostres relacions quotidianes l’amor de la Santíssima Trinitat, que és sempre diàleg continu i relació de persones en la caritat, que ens fa mirar-nos als ulls, acollir-nos amb les nostres diferències i dir-nos «t’estimo» i així poder ser missioners i apòstols de l’evangeli en els nostres ambients.

El Salm que hem cantat és també molt adient per a aquesta eucaristia. Jo us demano perdó pel mal que hagi pogut fer, que segurament és més del que penso, però prego al Senyor amb les paraules d’aquest Salm: «No em reprenguis, Senyor, tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor. Compadeix-te de mi, Senyor.»

En l’exhortació apostòlica dirigida al joves, el papa Francesc diu a tots els joves —i també a tots nosaltres— aquesta gran veritat: «Déu és amor» i per tant «Déu t’estima, no ho dubtis mai» i pots «llançar-te amb seguretat en els braços del teu Pare diví». I a continuació el Papa diu: «La memòria de Déu Pare no és un disc dur que registra i arxiva totes les nostres dades; la seva memòria és un cor tendre de compassió, que s’alegra d’esborrar definitivament qualsevol rastre del nostre mal.» Quina alegria tenir Déu com a Pare que ens estima, ens perdona i ens llança a viure feliços, plens d’esperança, joiosos de ser fills de Déu. Tots estem en mans de Déu i no podem estar en millors mans.

També us he escrit que és gairebé impossible fer un balanç de tants anys d’episcopat, però vull fer-vos saber que per a mi el més important ha estat tenir cura de vosaltres i seguir les directrius dels Papes sota el mandat dels quals he exercit el meu episcopat: sant Joan Pau II, Benet XVI i ara el papa Francesc. He tractat en primer lloc d’evangelitzar, després celebrar els sagraments i, com a conseqüència, vetllar per la caritat, i especialment pels més pobres i necessitats. No ho he fet sol, m’hi heu ajudat tots vosaltres a través de les nombroses delegacions, secretariats, associacions, confraries i iniciatives eclesials amb què compta la nostra arxidiòcesi. Us agraeixo de cor a tots el vostre temps, esforç i lliurament. No defalliu, hi ha molt per fer, però estic segur que sereu generosos al costat del nou arquebisbe Joan.

He procurat, com tot cristià, treballar amb entusiasme pel Regne, i sempre sota la guia del Papa, que representa el Bon Pastor que és Jesucrist. Tots sabem que l’Església no travessa un moment fàcil, que certament no serà el primer de la seva història, però això no ha de fer-nos perdre l’esperança.

És poc habitual que un Papa, si les circumstàncies personals li ho exigeixen, deixi d’ocupar el seu lloc, com va passar amb Benet XVI; en canvi és molt habitual, i està canònicament legislada, la successió episcopal en vida. Qualsevol bisbe és successor dels Apòstols i aquest és el seu títol més gran. A partir de la setmana vinent, amb l’ordenació del nou arquebisbe electe, Mons. Joan Planellas Barnosell, s’inicia una nou període a l’arxidiòcesi. Animo a tots els fidels de l’Església a Tarragona a rebre’l amb els braços oberts, a pregar per ell i ajudar-lo en tot allò que necessiti. Jo també pregaré per ell en els anys de vida que em quedin, i també pregaré per tots vosaltres, per les vostres famílies i les vostres institucions.

La nostra esperança és el Senyor, però tenim també una Mare al cel, que Jesús ens va donar abans de morir a la creu. Ella és també la nostra esperança. Mantingueu i augmenteu l’amor a Maria en tantes esglésies i ermites a ella dedicades. Ara us encomano especialment a la Mare de Déu del Claustre, advocació mariana principal d’aquesta Catedral i protectora del Capítol catedralici.

Us repeteixo allò que us vaig dir en la meva carta del passat 4 de maig: us tindré ben presents en la meva pregària i en el meu cor, i malgrat residir fora de l’arxidiòcesi, estaré sempre a la vostra disposició. Que Déu us beneeixi i us guardi.

Jaume Pujol

 

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies