L’entitat GEPEC-Ecologistes de Catalunya denuncia les noves línies de molt alta tensió (MAT) que es projecten per evacuar energia renovable trinxarien més de 1.300 quilòmetres de territori rural i espais naturals a Catalunya, unes infraestructures que suposarien desforestar prop del 4.000 hectàrees, la superfície de 8.000 camps de futbol. Després de les MAT de Forestalia i GreenCapital, des de l’agost passat s’han publicat una desena de projectes al BOE, la majoria per portar l’energia des dels clústers eòlics d’Aragó fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’alternativa, insisteixen, és un model en què s’implantin les centrals energètiques en el sòl degradat que ja existeix al país, fins a 29.000 hectàrees, segons GEPEC-EdC.
l degoteig de projectes de xarxes de transport d’energia en territori rural no s’atura i, des de l’agost s’han presentat i publicat al BOE, una desena de projectes de línies d’evacuació entre Aragó i Catalunya, una a l’Empordà. GEPEC-EdC denuncia que el principal problema és que la producció de l’energia renovable es projecta molt lluny de les àrees de més consum i, per tant, cal transportar l’energia, creuant de punta a punta el país i tornant a castigar els territoris rurals, sobretot les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el sud de Ponent.
Si s’autoritzen, les MAT projectades trinxaran 1.300 quilòmetres de territori i suposarien desforestar prop de 4.000 hectàrees, superfície equivalent a 8.000 camps de futbol. Quim Guasch, tècnic de defensa ambiental de GEPEC-EdC, ha advertit que la línia de Forestalia, d’Aragó a Begues, tindrà 280 quilòmetres, però necessita una franja de seguretat on caldrà talar i desforestar 860 hectàrees, mesura contra el risc d’incendi. “Es pot extrapolar aquesta xifra a la resta de projectes que hi ha sobre la taula, i els 1.300 quilòmetres de línies d’alta tensió. L’impacte és molt significatiu”, ha dit.
L’alternativa, insisteixen, és un model en què s’implantin les renovables en el sòl degradat que ja existeix al país. GEPEC-EdC assegura que evitaria “la pèrdua de biodiversitat” en aquest procés de descarbonització “urgent i prioritari” que necessita el planeta. “Cal apropar l’energia als llocs de consum, sense línies de molta alta tensió, aprofitant 29.000 hectàrees que tenim a Catalunya de sòl industrial, urbà, antròpic o artificial”, ha detallat Guasch.
Es tracta, a més, d’aprofitar sostres, polígons industrials, àrees periurbanes, infraestructures i servituds, com autopistes i carreteres, on hi ha “moltes hectàrees” on poder instal·lar centrals de renovables. Encara que el recurs eòlic no sigui el mateix que en altres zones rurals, l’entitat insisteix que el recurs solar és igual a Barcelona que al Montsià o a l’Alt Camp, on ara estan projectant la majoria de parcs solar fotovoltaics. “Creiem que es podria complir amb l’objectiu de consum de renovables de l’horitzó 2030”, ha defensat Joaquim Estellé, membre de la junta de GEPEC-EdC.
Per executar aquesta proposta, Estellé recorda que Catalunya necessita un pla i un càlcul de necessitats i de possibilitats de producció que no s’ha fet i no acompanya cap dels dos últims decrets d’emergència climàtica. La transició, com ha remarcat Estellé, també implica incentivar “el decreixement del consum” i impulsar un model eficient. Des de GEPEC-EdC, recorden que el mateix decret de la Generalitat reconeix que allunyar els centres de producció dels del consum suposa una pèrdua del 15% de l’energia produïda a causa de l’escalfament (efecte Joule).
Impacte als espais agraris i naturals i a la biodiversitat
Si els projectes s’acaben executant, GEPEC-EdC alerta que afectarien directament sis espais naturals protegits, trenta àrees protegides per la Xarxa Natura 2000 i integrades al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). També travessen 14 connectors terrestres de l’avifauna protegida -algunes en perill d’extinció com l’àguila cuabarrada i la daurada, la Ganga o el Sisó-, dividint els hàbitats, les migracions i la interrelació de les poblacions de moltes altres espècies animals.
Frau de llei i suplantació de REE
L’entitat ecologista denuncia que el model de transició energètica de Catalunya continua obeint als interessos de les grans multinacionals, que volen passar de liderar l’extracció de combustibles fòssils a liderar la revolució verda” sense respectar els espais naturals i la biodiversitat. Acusen les promotores de cometre “un frau de llei” quan fragmenten molts petits projectes que “responen a un o dos macroprojectes”. “Fragmentats en sèries de diferents MAT, subestacions i centrals pot semblar que no són un macropoejcte, però la realitat és una altra”, ha denunciat Joan Pons, consultor jurídic ambiental d’INSTA. Pons ha recordat que la Llei d’avaluació ambiental prohibeix fraccionar els projectes per minimitzar l’impacte ambiental, però les grans promotores no ho estarien complint.
També acusen de “sobredimensionar” les línies d’evacuació per suplantar la funció de Red Eléctrica Española (REE). Els projectes publicats tenen més capacitat d’evacuació que la producció de les centrals energètiques a les quals estan vinculades. “És fàcil deduir que pretenen interconnectar diferents centrals i subestacions i fins i tot interconnectar subestacions i línies existents”, ha assegurat el consultor d’INSTA. “No deixa de ser un projecte de línies de transport d’energia i Forestalia, per exemple, vol substituir la funció de REE”, ha defensat.
La llei ho permet sempre i quan REE hagi delegat a les empreses aquesta funció i que les promotores, en els seus estatuts i objecte social, tinguin clarament definida aquesta funció. “Ara mateix no està demostrat per part d’aquestes empreses”, ha recordat. Pons també ha assenyalat que els Plans estatals de transport de l’energia no preveuen cap d’aquestes línies. “Costa entendre com el Ministeri i REE les faran encaixar”, ha conclòs.
Més temps per als afectats i ajuntaments
Finalment, des de GEPEC-EdC exigeixen que cal ampliar els períodes d’informació pública dels projectes perquè 30 dies hàbils perquè són insuficients per a la ciutadania i els ajuntaments revisin expedients de milers de pàgines i gigues d’informació que les consultores de les promotores han estat treballant durant anys. També retreuen que les empreses no estiguin obligades a justificar l’encaix del projecte amb els planejaments urbanístics territorials i municipals i que siguin les administracions locals que hagin d’al·legar si això no passa.
Anna Ferràs
Equip de redacció
