Embalatge de residus en una planta de tractament. Foto: Cedida
La Unió Europea ha establert que l’any 2020 els estats membres han d’assolir un objectiu de reciclatge del 50%. Actualment la recollida selectiva a Catalunya és el 42%, això vol dir que hi ha molta feina a fer perquè, tenint en compte que no tot el que diposita als contenidors s’ha dipositat correctament en aquell contenidor, hauríem d’assolir l’any 2020 un 60% de recollida selectiva per complir amb un 50% de reciclatge.
La correcta separació de la fracció orgànica és la clau de volta de la millora de tot el sistema. Separar bé des de casa i des dels restaurans, hotels, càmpings o supermercats sense barrejar el menjar amb altres articles ens donarà l’opció de clara millora. I a nivell de municipis, la recollida porta a porta s’ha demostrat decisiva per incrementar el reciclatge. En aquest reportatge us ho exliquem, amb els exemples de Riudecanyes i Riudecols.
La xifra del 50% de reciclatge augmenta 5 punts cada 5 anys, així que, al 2025, s’haurà d’haver arribat almenys a un 55%, al 2030, a un 60% i al 2035 un 65%. Així mateix, ha fixat que al 2035 no es podran destinar a abocador més d’un 10% dels residus municipals. Es tracta d’uns objectius ambiciosos però que s’han de complir perquè, si no, hi haurà sancions que, en darrer terme, hauran de sufragar els municipis. Per assolir aquests objectius cal que al 2020 la recollida selectiva assoleixi el 60%.
Incrementar la recollida selectiva a les capitals de comarca i als municipis de més de 50.000 habitants, que és on hi ha el gruix dels residus, és a dir, on es generen més tones de residus municipals, donaria clarament una empenta important els resultats de “reciclatge”.
A Catalunya, el 52% de la població es concentra en el 2% dels municipis. O el que és el mateix, les 20 ciutats catalanes més grans tenen una població associada de gairebé quatre milions de persones, mentre que 484 municipis es reparteixen només uns 200.000 habitants.
Dades de recollida dels 25 principals municipis de Catalunya. A Tarragona, menys Cambrils, la resta de ciutats resenten xifres força negatives. Foto: Cedida
Tarragona i Reus, lluny dels objectius
Les cinc ciutats amb més població de Catalunya tenen la recollida selectiva neta següent: Barcelona, 29,8 %; l’Hospitalet de Llobregat, 23,23 %; Terrassa, 28,73%; Badalona, 26,47 %; i Sabadell, 32,08 %. Però a Tarragona és només del 33% i a Reus, del 29%. És a dir, les dues principals ciutats de la demarcació queden lluny dels objectius.
Al municipi de Tarragona es van generar 65.521,37 tones l’any 2017, d’aquestes unes 3.387,10 tones van ser fracció orgànica recollida selectivament; fent un càlcul segons la proporció de la bossa tipus el resultat és que hi ha un potencial recollida de fracció orgànica d’unes 24.000 tones. “Aquí és on hi ha més marge de millora”. “A la comarca del Tarragonès i a la demarcació de Tarragona el potencial de millora de la recollida selectiva de fracció orgànica també és important, és quatre vegades la xifra de recollida actual, subratllen fonts de l’Agència de Residus.
L’Agència recorda que la gestió dels residus municipals és competència dels ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats i consorcis. Per tant, tots sumem i entre tots s’han d’assolir les xifres europees.
Repartiment per tipus de residus a Catalunya. Foto: Cedida
Per millorar la recollida selectiva cal tenir en compte molt particularment aquests punts:
Fracció orgànica (FORM)
La fracció orgànica representa en pes gairebé un 40% dels residus municipals, la major part del que llencem. El paper representa un 11,7% dels residus municipals, i els envasos, per bé que ocupen volum, representen el 10,3% dels residus que, de mitjana, es generen en una llar qualsevol. Aquesta fracció té un potencial de creixement notable. A 2018 la recollida selectiva de la FORM s’ha situat en les 415.000 tones, experimentant un creixement del 7,5% respecte a 2017.
“Aconseguir incrementar aquest número de tones ajudaria a incrementar la mitjana de recollida selectiva de Catalunya i donada la influència de les ciutats i dels municipis urbans en els resultats de la recollida de Catalunya seria important que incrementés també especialment en aquests nuclis”, afirmen.
Hi ha un fet que és absolutament cert: “No assolirem els objectius de país si no augmentem la recollida d’aquesta fracció. Els municipis que han obtingut bons resultats és perquè fan una bona recollida de la fracció orgànica”, destaca l’Agència.
Plans elaborats pels ens locals, dissenyats específicament per als “grans productors de residus”
Als càmpings, als menjadors d’hospitals, als restaurants de menjar ràpid, en aquests llocs, per dir-ne alguns, es generen grans quantitats de tones de residus que en molts casos no se separen. Com a exemple, a Catalunya més del 50% dels residus d’envasos de vidre provenen de bars i restaurants.
“Cal que els municipis elaborin plans específics per als grans productors, amb els quals cal treballar particularment la recollida de la fracció orgànica. I fer-ho amb un tipus de comunicació de proximitat, és a dir, anant a trobar el “pincha”, o les persones de la cuina que s’encarreguen de la recollida de residus”.
Residus aprofitables
L’Agència de Residus de Catalunya constata que hi ha una dada molt reveladora que mostra el següent: en una llar qualsevol el 84% dels residus municipals són aprofitables, reciclables i entren en l’àmbit de les fraccions verd, groc, blau i marró. Mentre que només el 16% és fracció resta. És a dir, si separem bé els residus comprovarem que la fracció resta és pràcticament res, en pes i volum. Tindrem pols d’escombrar, bolquers si en aquella família se’n consumeixen, i no gaire coses més. La realitat és que si ens fixem en les illes de contenidors dels carrers sovint hi ha molts contenidors de resta i pocs de les fraccions reciclables. Si es reciclés més es podria invertir la relació de contenidors.
A Catalunya hi ha diversitat de sistemes de recollida, des del porta a porta –amb gran eficiència- fins a sistemes de contenidors intel·ligents que identifiquen l’usuari. És clau identificar l’usuari ja que comporta sistemes de pagament més just (pagament per generació).
El porta a porta, el cas de Riudecols
A finals de 2018 hi havia 174 municipis amb la implantació total d’aquest model, 20 amb la implantació parcial, 34 municipis que se sumaran properament a aquest model, 5 que combinen el porta a porta amb el pagament per generació.
L’any 2018 s’ha produït a Catalunya el major increment, fins ara mai vist, de municipis que han implantat aquest sistema. Un total de 62 municipis s’han incorporat al llarg de l’any a la llista de municipis porta a porta. També és important la xifra del nombre d’habitants que disposaven del servei: 487.481 habitants (a prop de 500.000 persones).
A les comarques de Tarragona, un cas paradigmàtic d’efectivitat del porta a porta és el de Riudecols; aquest municipi del Baix Cam va implantar el porta a porta l’1 de gener de 2018. Ha passat del 35,61% l’any 2017 (de recollida selectiva bruta) al 73,33% al 2018. A banda, Riudecanyes és qui millor selecciona la brossa de tota la regió.
Les dades de 2017 a les comarques de Tarragona
L’any 2017, en el conjunt del Camp de Tarragona –Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès–, la recollida selectiva neta –que comptabilitza els residus que separa la ciutadania un cop descomptats els impropis, o materials dipositats on no pertoca– s’ha incrementat un 1,31%. D’aquesta manera, arriba al 29,09%, mentre que al 2016 va ser d’un 27,78%. El percentatge no supera, però, el 32%, que és la mitjana de recollida selectiva neta de Catalunya, i encara existeix molt de marge de millora tenint en compte els objectius que ha establert Europa per als propers anys. L’any 2020 els Estats membres han d’haver arribat, com a mínim, a un 50% de reciclatge sobre els residus municipals generats.
A la demarcació de les Terres de l’Ebre –Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta–, segons les dades del balanç presentat, s’ha arribat a un 33,53% de recollida selectiva neta, millorant lleugerament respecte al 2016, quan es va obtenir un 33,29%. En aquest cas, les Terres de l’Ebre obtenen una nota de separació de deixalles superior a la mitjana catalana.
Generació de residus
Al 2017 es van generar al Camp de Tarragona 362.087 tones de residus municipals, un 2,83% més respecte al 2016, quan s’havien generat 352.111 tones. Amb tot, la generació per càpita es va situar en 1,62 kg/hab./dia, per sobre de la mitjana de tot Catalunya, que és d’1,40 kg/hab./dia (o 509,43 kg/hab./any). Aquesta generació per sobre de la mitjana és causada, en part, a la influència turística en algunes de les zones d’aquesta demarcació.
A les Terres de l’Ebre es van produir 89.267 t de residus municipals. Aquesta xifra també va augmentar un 1,4% respecte l’any 2016, que havia estat de 88.033 t. La generació per càpita és actualment d’1,36 kg/hab./dia, inferior a la mitjana de Catalunya.
Al Camp de Tarragona, la comarca que genera menys residus per càpita és el Priorat –1,25 kg/hab./dia o, el que és el mateix, 456,34 kg/hab./any– i quatre comarques –el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp i la Conca de Barberà– superen la generació mitjana de Catalunya.
Equip de redacció
