TARRAGONA 21

Gemma Castillejo. Foto: Enrique Canovaca

Gemma Castillejo

Les mesures que fins ara es prenien per intentar prevenir la celiaquia, com el consum del gluten entre els 4 i els 6 primers mesos de vida o la influència de la lactància materna, no sembla que siguin efectius. Aquesta és la conclusió de l’estudi a nivell europeu, ‘Prevent CD’, coordinat per la gastroenteròloga del Grup de Recerca en Pediatria i Nutrició de l’Hospital de Sant Joan, Gemma Castillejo. En una nova etapa científica per conèixer l’origen de la malaltia, Castillejo considera important que el celíac porti una dieta “equilibrada” i de “proximitat”, fugint dels productes envasats que poden estar contaminats. A continuació, conversem amb la doctora per tal de conèixer la malaltia celíaca, la seva incidència, símptomes, conseqüències i línies d’investigació.

Què és la celiaquia?

Cal diferenciar els diversos trastorns relacionats amb el gluten. Per una banda, existeix la malaltia celíaca, on el sistema immunitari actua contra cèl·lules del propi cos, en aquest cas, situades al budell prim, i provoca atrofia intestinal. Per altra banda, hi ha la al·lèrgia al gluten, com qualsevol altra al·lèrgia a un aliment. Els símptomes són diferents, amb asma, lesions de pell o problemes digestius. En tercer lloc, hi ha una intolerància al gluten no celíaca, que compta amb símptomes digestius, però també extradigestius, com mal de cap, cansament o dolors muscular. Aquí no hi ha lesió de budell, seria similar a la intolerància a la lactosa. En qualsevol cas, la celiaquia es la que pot provocar més problemes a llarg termini.

On es troba el gluten?

Al blat, sègol, ordi i civada, així com tots els aliments elaborats amb aquest cereal. Tens d’altres cereals, però, com la quinoa, l’arròs o el blat de moro que es poden consumir sense cap problema. Si fas una dieta natural, amb productes propers i poc envasats pots menjar sense problemes. Però si portes una dieta més elaborada, comprant moltes coses envasades i del supermercat, t’hauràs de fixar molt en les etiquetes perquè els productes poden estar contaminats. Un plantejament clau per al celíac és fer una dieta equilibrada i de proximitat.

Quins són els símptomes més comuns de la malaltia?

Doncs diarrea, vòmits, nàusees, distensió abdominal, dolor abdominal, flatulència, estrenyiment, pèrdua de pes o malnutrició, en l’àmbit dels símptomes digestius. Pel que fa als extradigestius, aquests són fatiga crònica, osteoporosi, anèmia per manca de ferro, retardament puberal o amenorrea.

Quines són les principals complicacions de la celiaquia si no es tracta correctament?

La complicació més temuda és un limfoma intestinal. Per sort, són casos molt extrems i poc freqüents. D’altres complicacions més comunes són l’osteoporosi, l’anèmia per manca de ferro o el fet de trobar-te cansat en general. També passa que tens més opcions de desenvolupar una altra malaltia autoimmune, la més freqüent de les quals és la del tiroides. Sobretot, cal fixar-se en el fet de no estar al 100% de les teves possibilitats.

Parli de la incidència de la malaltia.

La pateix al voltant de l’1% de la població, és a dir, de cada 100 persones, sabem que una és celíaca. Aquest percentatge arriba fins el 2 o el 3% en el cas del nord d’Europa.

Com es troba la prevenció de la celiaquia després del seu estudi?

Malament. Hi havia dos estudis, que es van publicar al New England Journal of Medicine, que intentaven demostrar una sèrie de paràmetres per prevenir la malaltia. Una investigació italiana donava el gluten als 6 i als 12 mesos i no ha comprovat cap diferència significativa. El nostre estudi sensibilitzava als nens a partir dels 4 mesos, per aconseguir que l’infant reconegués el gluten com un amic i no reaccionés més endavant. Entre els nens que han pres gluten i els que han tingut un placebo, no hi hagut diferències.

Què va fallar en els estudis anteriors que parlaven de la introducció del gluten en aquestes edats per prevenir la malaltia?

Els estudis previs no estaven específicament dissenyats per a la celiaquia. Als Estats Units en van realitzar un, però amb població que tenia risc de patir diabetis. La celiaquia i la diabetis són dues malalties autoimmunes, que comparteixen moltes coses però no tot. Semblava que entre els 4 i els 6 mesos s’obria una franja per introduir el gluten als nens i hi havia menys casos a la llarga. D’altra banda, a Suècia es va fer un estudi retrospectiu, a diferència del nostre que és prospectiu. En aquest cas es va comprovar que hi havia un pic del 3% de nens amb celiaquia amb 12 anys i van anar endarrere per veure què va passar. Van comprovar que la introducció del gluten a la dieta s’havia retardat. Una altra qüestió que hem vist al nostre estudi és que la lactància materna no juga cap paper important. S’havia dit que donar pit de manera perllongada, introduint el gluten, prevenia la celiaquia.

Els investigadors teniu clar l’origen de la malaltia?

Sabem molta cosa del seu desenvolupament, però no allò més important: què ho desencadena. Es parla d’infeccions víriques i bacterianes, que si el nen té més de tres brots infecciosos per sota dels divuit mesos, té més opcions de desenvolupar la malaltia. Hi ha estudis que diuen que sí altres que no, com el nostre, on ho hem vist cap relació d’aquest tipus. Sabem que hi ha persones que debuten a la celiaquia als 40 anys. És estrany, en aquest sentit… potser sí que hi ha alguna empremta o marcador que et fa desenvolupar la celiaquia més endavant.

Pot ser un marcador genètic?

Un 40% de les respostes a la celiaquia les trobem en la genètica, però ens falta molt per saber perquè unes persones amb els mateixos gens desenvolupen la malaltia i d’altres no. Fins i tot, existeix un 30% de bessons univitealins, que són idèntics, que no concorden en la malaltia. Un germà o germana el té però l’altre no.

També hi poden influir factors socials i ambientals?

Segur que sí. Et posaré un exemple. Una part de Karèlia va deixar de pertànyer a Dinamarca per passar a Rússia, després de la Segona Guerra Mundial. Molta població, però, d’una i altra banda dels països, està emparentada i pot tenir els mateixos gens, amb una diferència, que la part danesa és més rica que la russa. Els estudis fets, però, indiquen que a la zona danesa hi ha més del doble de celíacs que a la russa i això només ho expliques en base a qüestions mediambientals. Es parla de la hipòtesi de la higiene dels aliments, de com un entorn tan net fa que el sistema immune no pugui reaccionar davant coses habituals, com els gèrmens, les bactèries o els paràsits, i sí reaccioni contra l’ambient que es troba. Això passa molt a les malalties al·lèrgiques.

És a dir, que el nen ha de jugar i embrutar-se una miqueta.

S’ha vist que els nens amb menys al·lèrgia són els que viuen al camp, en una granja, tocant terra i porqueries. Els nens de ciutat, en canvi, pateixen més al·lèrgies.

Quina és l’edat mitjana de l’aparició de la celiaquia?

El primer pic es dóna entre l’any i mig i els 3 anys. Al nostre estudi ens ha sorprès que els nens debutessin tan aviat. Després hi ha un altre pic a l’adolescència, i un altre més suau, al voltant dels 25 i 35 anys.

Quina és la tasca del metge quan la malaltia apareix en edats tan tempranes?

És molt important fer un seguiment mèdic de la malaltia per dos motius. En primer terme, per controlar que s’estigui fent bé la dieta. Hi poden haver errors sistemàtics sense detectar. Per exemple, fa poc em vaig trobar amb una pacient que arrebossava la carn amb farina normal i després sense gluten. També hi poden haver errades si la persona menja en una empresa i aquesta ho fa malament. En segon terme, els estudis asseguren que un seguiment per part del metge i el nutricionista fa que a la llarga el complement de la dieta sigui millor. És més fàcil de seguir, i a més, tens algú que et pot “renyar” si no ho fas. Els pacients amb seguiment mèdic compleixen millor la dieta.

Noteu diferència entre els que tenen celiaquia des de petits i a aquells que han d’afrontar la malaltia de més grans?

És molt més fàcil seguir la dieta si has viscut tota la vida sense gluten. Una època complicada és l’adolescència. Canviar-li la dieta a algú en aquesta edat és complicat, a ningú li agrada que li diguin que és estrany per menjar diferent. En realitat, però, són persones normals que fan una dieta diferent. Pel que fa a l’edat adulta, costa conscienciar en aquells casos que no tenen molts símptomes. Si la dieta no li comporta gaires millores, encara que li diguis que pel seu futur és molt millor, per prevenir complicacions, costa que la gent ho entengui. Perquè haig de fer una dieta complexa?

Una altra qüestió associada a la celiaquia és l’econòmica. Comprar productes sense gluten pot ser car.

En el cas dels nens sí és important que mengin una dieta equilibrada i això inclou galetes o cereals, però els adults poden fer una dieta sense gluten pràcticament sense fer una despesa extra. Pots menjar fruita, verdura, carn o peix, com si una persona vegetariana es treu els cereals i ho compensa menjant llegums o altres tipus de cereals sense gluten. Si es veritat, però, que segons el que mengis pot ser car, especialment, si has de comprar pasta o cereals.

Reusdigital / Grup de Diaris Digitals de Catalunya

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies