Francesc Gambús, fotografiat a la URV. Foto: Tarragona21
L’eurodiputat català Francesc Gambús, únic membre català a la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, ha estat recentment a Tarragona convidat per Europe Direct per parlar d’economia circular, un eix transformador que està començant a implantar-se a l’Europa unida i que busca fixar solucions al canvi climàtic des d’una perspectiva àmplia i transversal. Gambús ha concedit una entrevista a Tarragona21.
Què és l’economia circular?
És un canvi de model productiu i de consum. No és la part verda de l’economia sinó que va molt més enllà, té un efecte transversal, afecta a polítiques industrials, de recerca, d’innovació, laborals i d’educació. Potser esta arribant els dies que les conselleries, ministeris i regidories de Medi Ambient passin a millor vida perquè tot el relacionat amb la sostenibilitat ha d’anar per sobre.
És una política troncal a la Unió Europea?
Completament. És una vicepresidència la que se n’ocupa. Hem d’anar per aquest camí. Al final es tracta de mantenir viu un triangle genuïnament europeu: l’estat del benestar, que està en situació de risc i que només es pot garantir amb l’economia; a la vegada necessitem que el creixement econòmic que ens dóna llocs de treball i ens paga l’estat del benestar sigui sostenible.
Com estem a Catalunya quant a economia circular?
L’economia circular no és un invent de Brussel·les que va de dalt a baix. És un procés que ve de baix a dalt, començant pel pacte d’alcaldes contra el canvi climàtic, que encaixa en l’economia circular, i seguint per estretègies d’ecodisseny o d’altres.
A nivell català som pioners a l’estat espanyol i som a la vanguàrdia a nivell europeu. Estem fent els deures.
La Comissió Europea parlava de posar en marxa polítiques de suport a l’economia circular, posant a disposició 19.000 milions d’euros per al finançament d’accions. Què està fet ara la Unió Europea?
La Unió Europea lidera el món en lluita contra el canvi climàtic. Si hem arribat a tenir un acord de París, que aplega tots els grans emissors, és gràcies a la Unió Europea. N’hauríem d’estar molt orgullosos. Els acords de París han estat una qüestió de lideratge europeu i ideològicament transversal, i no s’ha qüetionat.
Es tracta de reduir un 40 per cent les emissions de CO2 fins a l’any 2030, que ha de ser un 60 per cent l’any 20140 i del 80 per cent l’any 2050.
Es va en aquesta línia?
Sí. Estem fent les reformes normatives per posar-ne les condicions.
També Espanya?
També. És cert que tenim dades que indiquen que han augmentat més les emissions, d’acord, però no es qüestiona políticament la línia a seguir. El govern espanyol no és el govern Trump, es troba dins el consens europeu.
‘Al juny de 2018 tindrem un paquet de directives importants sobre residus’. Foto: Tarragona21
Parlem d’emissions, però en el canvi cultural que hem de fer tots ens afecta molt la mala separació dels residus que fem a casa. També l’economia circular afecta la investigació, la innovació, la indústria. Quins camps està tocant la Unió Europea?
El Parlament Europeu va acabar el mes de gener la tramitació de la reforma de les quatre directives del paquet de residus (que afecta a abocadors, residus, envasos i aparells elèctrics i electrònics) i les negociacions podrien acabar ara. Al juny de 2018 tindrem tot un paquet de directives important relacionades amb els residus.
Hi haurà canvis importants que afectaran els ciutadans a casa seva
La infanteria de l’economia circular som nosaltres a casa nostra. Una part de compromís d’unes generacions que hem de fer un exercici de concienciació, però tenim unes generacions de 40 anys cap avall, sobretot de 18 anys cap avall, que ens han d’ajudar molt. A casa meva tinc uns comisaris petits que ens indiquen si ens equivoquem. Ja vénen ensenyats i se senten empoderats per a dir-nos, al adults: ‘Pare, t’has equivocat, perquè la llauna no va aquí’. Els nens i nenes ho tenen molt interioritzat.
Tot i això, l’Agència de Residus de Catalunya reitera que encara hi ha molta feina a fer. S’apunten solucions com sancionar els que no fan bé la separació, o premiar els que ho fan bé. També es parla de fer la recollida de la brossa porta a porta, com als pobles
Sens dubte que hi ha molta feina a fer, però hem de ser optimistes: a mesura que hi ha un canvi generacional hi ha molta feina de concienciació que ja ve donada. Quan reps la informació als sis anys ja no cal que t’ho recordin. Ara bé, es tracta d’accelerar-ho i no esperar el recanvi generacional.
A Brussel·les, això no és nou. Tota la vida ho han fet així sense ser conscients que estaven fent la política de residus del segle XXI. A finals dels anys 90 ja feien la recolida de la brossa porta a porta. I el vidre el separen per colors. Com que es tracta d’un canvi de cultura molt radical ens sembla que serà impossible que s’apliqui en una gran ciutat. Comencen a caminar, a fer-ho amb municipis petits.
Què es pensa fer a l’hora d’incentivar empreses i industrials per entrar en el camp de l’ecodisseny?
Hi ha dues vies, una és aplicar polítiques de fiscalitat a tots aquells que desenvolupin projectes d’innovació. L’altra és més factual: quan l’empresa té elements de competitivitat que la fan millor que la competència per aplicar mètodes circulars, sigui perquè té un estalvi en la compra de matèria primera o energètic, o perquè acaba sent proveïdor d’un residu. Aleshores tot serà pur mercat. Es tracta d’ajudar les empreses que tinguin més sensibilitat a trobar les condicions per poder començar a caminar. La resta anirà venint. Moltes empreses ja se n’han adonat i estan començant a buscar vies circulars, que són vies d’estalvi.
El món de la connectivitat, internet, les xarxes socials, però també les politiques de gènere i contra la violència masclista formen polítiques troncals a les societats avançades. També ho serà l’economia circular?
Una de les grans virtuts de l’economia circular és que permet un relat on es pot connectar móns que en el passat ens semblaven antitètics: connectar ecologia amb política industrial. L’economia circular demostra que es pot fer una política industrial que ajudi a la sostenibilitat del planeta.
Però les empeses i els governs s’han hagut de posar les piles per la pressió social de les darreres dècades
Evidentment. Hi ha pressió social perquè la mateixa empresa s’adona que és més competitiva: no és contradictori tenir creixement industrial i disposar d’un planeta més net. A Tarragona hi ha indústries del plàstic que estan treballant a fons l’esquema circular.
L’economia circular no només són polítiques industrials, sinó que permet un relat que fa que sectors refractaris hi vegin una oportunitat de fer negoci.
El consumidor valora el respecte al medi ambient, el reciclatge?
Aquí tenim camp per córrer. Quan vas a compar una rentadora, mires el preu, no l’etiqueta ambiental. Ens falta fer feina, encara. Si la rentadora s’espatlla en pocs anys, no ho afavorim. Lluitem contra l’obsolescència programada. Ja és normativa europea acabar amb l’obsolescència programada. És el paradigma del produir, consumir i llençar. La tecnologia ens permet avui en dia fer productes perdurables en el temps.
J. Garcia
Equip de redacció
