TOTS 21

Francesc Díaz, vicerector de Recerca de la URV. Foto: URV

Tarragona es postula per ser el ‘Silicon Valley’ de l’hidrogen verd. Comandat per la Universitat Rovira i Virgili, un grup d’empreses dels polígons químics, més representants d’institucions locals i agents socials breguen perquè des de Tarragona i les sevs comarques es planti una llavor que sigui fins i tot exemplar a Catalunya. La URV és la promotora de la idea, anomenada Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, en el context de l’arribada d’un gran paquet d’ajudes de la UE en materia de sostenibilitat i digitalització. Francesc Díaz, vicerector de Recerca i Planificació Cientifica de la URV, és un dels cervells que comanda aquesta nau i ha concedit una entrevista a +Oxigen.

L’hidrogen verd és el futur?

La transició energètica pivotarà molt sobre l’hidrogen verd. Actualment, al Camp de Tarragona es produeix hidrogen, això no és notícia, fins a 7 o 8 tones l’hora, però és un hidrogen gris. L’oxigen, el treiem fàcilment de l’atmosfera, però l’hidrogen, no. Convencionalment, s’obté del metà, que té carboni i hidrogen. Acabes formant molècules d’hidrogen i de CO2, i emetent el CO2 creem l’efecte hivernacle. Es genera així l’hidrogen brut. L’hidrogen gris s’usa en processos de refinat per extreure el sofre que tenen els hidrocarburs, com els del petroli.

I l’alternativa és…

Les nuclears tenen el problema de seguretat i de no saber què fer amb la ubicació dels residus. I les energies eòlica i fotovotaica tenen el problema de la continuïtat en el subministrament. Lis falta un acumulador d’energia que li atorgui fermesa. Doncs bé, l’hidrogen ha vingut per donar fermesa a les renovables, de manera que quan no tinguis electricitat perquè és de nit o no bufa el vent, puguis agafar-la de l’hidrogen verd.

Com es fa el procés?

Amb l’electròlisi, és a dir, aplicant electricitat, se separen les molècules d’hidrogen i oxigen que hi ha a l’aigua. L’hidrogen es guarda i posteriorment es fa el procés a l’inrevés, a  partir d’una membrana electrolítica que separi oxigen i hidrogen, es forma aigua i es genera electricitat. És la pila d’hidrogen d’alguns cotxes, encara pocs. Amb les bateries acabarem contaminant quan n’hi hagi moltes acumulades es vertaders. L’hidrogen és net. Així solventarem el problema de l’efecte hivernacle.

I amb això apareix la Universitat Rovira i Virgili liderant un projecte territorial ambiciós per desenvolupar hidrogen verd. D’on ha vingut ara el tema de l’hidrogen verd?

El que ha passat és que després de l’accident nuclear de Fukuyima, al Japó, es va concloure que era un problema la gestió de l’energia nuclear situada en una zona sísmica, mai seria segura. La canceller alemanya, posteriorment, va anunciar els tancaments nuclears a Alemanya.

Com substituir-les? Amb l’hidrogen. La part conceptual de com fer-ho ja es coneixia, i fa quatre anys, es decideix anar per aquí, que sigui un vector energètic perquè les energies eòlica i fotovoltaica no tinguin problemes de continuïtat en el subministrament. Pots usar sempre aquesta energia i a més no contamina l’atmosfera. El Japó té tota la tecnologia desenvolupada en hidrogen i ja disposa de cotxes rodant pels carrers. A Europa, es decidí fer la transició cap a l’hidrogen ‘tan aviat com sigui possible’ i el passat 8 de juliol, la Comissió va aprovar un document essencial perquè la Unió Europea aposti per l’hidrogen verd com a vector.

I la determinació de la Comissió Europea ha arribat a Tarragona

La URV diagnostica que som al sud de Catalunya, tenim polígons petroquímics, reactors nuclears, plantes de cicle combinat. I si li diem al polígon petroquímic que utilitzi hidrogen verd? O al port de Tarragona que posi més plaques fotovoltaiques? El model s’ha de canviar abans de l’any 2050 i s’ha de fer paulatinament, pas a pas des de ja. El polígon no farà el canvi d’avui per demà. I en això, estem promovent una plataforma on tots plegats fem aquest camí

I les centrals nuclears que tenim a Tarragona, quin futur ens espera?

Tenim tres reactors en funcionament i en deu anys se’ls acabarà la vida útil. Què farem aleshores? Tenim uns municipis de la zona que no hem d’oblidar L’hidrogen hi pot jugar un paper. Ja que disposarem de subvencions i crèdits europeus, anem a dinamitzar el territori amb la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. Hem dissenyat un quadre amb totes les activitats a desenvolupar al territori amb hidrogen verd i ho hem enviat a la Generalitat. Ens han identificat com a zona candidata a ser Vall catalana de l’hidrogen.

L’hidrogen és un model de producció i consum descentralitzat de l’energia. Si depens de l’aigua, ja no depens de les centrals nuclears i de les tèrmiques

És un model de nova gestió de l’energia, sense guetos territorials allunyats de la tecnologia. Volem un model energètic distribuït en el territori amb la producció a prop del consum.. No volem repetir el model segons el qual tot el que sigui perillós i faci olor, es col·loqui al sud de Catalunya. Volem digitalització, tecnologia i energies netes.

Quin és el proper pas?

Lliurar al Ministeri per a la Transició Energètica les propostes. A Espanya li pertoquen 140.000 milions d’euros per a la recuperació, la sostenibilitat i digitalització. Més endavant decidiran quant destinen a l’hidrogen i més tard, les empreses concursaran. Nosaltres volem ser una Vall de l’hidrogen. És un projecte de territori que farà, que Repsol o la DOW usin hidrogen verd, que l’Ajuntament de Tarragona faci servir hidrogen als seus autobusos o que al port de Tarragona s’obri una hidrolinera en comptes d’una benzinera. Properament acabarem tenint hidrolineres.

Caldrà desenvolupar projectes eòlics i fotovoltaics per què l’energia per la hidròlisi ha de ser de fonts renovables.

Jaume Garcia