Laura Fages, coordinadora de Joves d’Esquerra Verda del Camp de Tarragona.
Fa uns dies, a diverses ciutats de l’Estat vam assistit a diferent manifestacions en contra del TTiP-CETA-TISA, però sabem de veritat en que ens poden afectar aquests tractats de lliure comerç?
Parlant des d’ una visió jove sobre el TTiP i els altres tractats, la problemàtica partiria de tres grans blocs: L’educació, el treball i la salubritat.
Pel que fa a l’ educació podríem dir que aquests tractats la transformen en un negoci , procedint a una privatització encoberta dels serveis públics. Per exemple, segregant els alumnes segons la seva presumpta capacitat. De fet cataloguen aquest serveis com a serveis comercialitzables i privatitzables. Un exemple, per a mi molt rellevant, es la capacitat de les universitats estrangeres per a denunciar les universitats publiques pels seus preus “baixos”.
Històricament, tots els tractats de lliure comerç d’ aquests tipus han tingut repercussions negatives en els drets laborals i socials dels treballadors, atès que el principi de no discriminació suposa que s’ apliquen els acords que més beneficien als inversors d’ un estat, fent aquest extensiu a altres inversors d’ altres estats. Els efectes son evidents tenint en compte les desigualtats en matèria laboral dels estats, per exemple Estats Units no ha signat 70 dels tractats de la OIT, entre ells el de la negociació col·lectiva, llibertat sindical o treball infantil. I la seva política laboral prioritza el dret individual sobre el dret col·lectiu, al mateix temps, alguns estats d’aquell país prohibeixen els acords entre sindicats i empresa.
Per tant, podem veure clarament el risc a perdre drets laborals i socials, i la impossibilitat de legislar per a recuperar-los ja que les empreses podrien recórrer als tribunals arbitrals; que estaran regulats pel dret privat i no dependran dels propis estats sinó del interessos de les multinacionals.
En definitiva, l’únic que aquets tractats ens aportarien seria mes precarietat laboral i una pèrdua més elevada dels drets tant laboral com socials.
El tercer gran risc son els drets mediambientals i de salubritat publica. Si tenim en compte que les normes ambientals han estat considerades com les majors barreres al comerç pels grans lobbys comercials i industrials, el TTiP es la gran eina per a reduir-les. Per això han posat en la diana el principi de precaució que garanteix que els productes introduïts al mercat siguin segurs.
Igual que en el punt de drets laborals, la gran diferencia en drets del consumidors i mediambientals entre els Estats Units i la Unió Europea fa que la por a la degradació en la seguretat alimentaria que Europa exigeix no sigui una hipòtesi, sinó una realitat.
Un del exemples clars en salubritat publica es el tema de les granges i la neteja d’ aquestes, les normes europees practica el model “de la finca al plat”, es a dir, control en totes les fases de producció. Fan que les granges tinguin uns mínims on els animals han d’estar en un només es valora el producte final i les normes son mes flexibles. Allí es legal la utilització de productes químics nocius per a les persones sobre els animals i l’ús d’ hormones per accelerar el creixement.
En definitiva aquests temes i altres dels que podríem afegir, com ara la igualtat de gènere, la propietat intel·lectual i l’obscurantisme amb que es porten les negociacions fan que diguem NO AL TTiP-CETA-TISA.
Equip de redacció
