Toni Giró utilitza en el seu treball l’escultura, la instal·lació, el vídeo i les sèries de fotografies o de dibuixos. Imatge: Cedida
La secció d’Art del Centre de Lectura de Reus inaugura aquest divendres 25 de febrer, a les 20.00, l’exposició ‘Res és possible, tot es mou’, de Toni Giró. La mostra es podrà visitar a la sala Fortuny de l’entitat fins al 27 de març.
Toni Giró (Barcelona, 1966) és un artista multimèdia. Utilitza en el seu treball l’escultura, la instal·lació, el vídeo i les sèries de fotografies o de dibuixos, amb què expressa amb humor i ironia una subtil aprehensió del que és real. Empra jocs de paraules i artificis visuals portats al paroxisme literal, mostrant les paradoxes i contradiccions del sistema polític i social.
‘Res és possible, tot es mou’ conté un conjunt de treballs interrelacionats que es despleguen com a instal·lació. El seu moment generador va ser el projecte MONU#mentalismes, en el marc del programa ‘En Residència’, desenvolupat per Toni Giró amb alumnes de 4t d’ESO d’un institut de Barcelona. L’artista hi va constatar la realitat expressada per Robert Musil: “No hi ha res més invisible que un monument”. Efectivament, per aquells adolescents, les presències monumentals a l’espai públic eren invisibles i indiferents, mers bibelots sords i muts en la seva quotidianitat. Aquest va ser el punt departida d’un treball consistent a connectar de manera crítica i performativa la transitorietat de l’etapa adolescent i la voluntat de permanència de la deriva monumentalista.
Amb el temps, aquest eix temàtic s’ha anat articulant amb altres preocupacions de Toni Giró. Segons explica: “Tanmateix, seguint Boris Groys, tinc la sensació que el meu treball ha anat prenent el present com a lloc d’escriptura permanent tant del passat com del futur. Embolicar-se a treballar en peces escultòriques i en sèries de dibuixos, i desplegar-les com un conjunt d’interrelacions transitables, em permet prolongar la reflexió, generar temps mort i convidar a una demora en la cerca de sentits en els temps de crisi permanent que vivim”.
La frase que dona títol a aquesta exposició (‘Res és possible, tot es mou’) correspon a Peter Pal Pelbart. Aquest filòsof hongarès, en alguns textos fonamentals sobre el temps, la malaltia i la biopolítica, dibuixa un interval on coincideixen el “res és possible” amb el “tot es mou”. Pelbart defineix la crisi no com un resultat, sinó com la condició de possibilitat perquè quelcom succeeixi i s’inauguri.
Així, aquests postmonuments funcionen com una arqueologia prospectiva de futur; provenen del passat i es despleguen horitzontalment; esdevenen restes trossejades per il·lustrar que la linealitat del temps històric es contraposa amb el temps geològic. La crisi climàtica coma fenomen d’origen antròpic ha introduït una variable que irromp en la nostra vida i en l’horitzó escatològic de la història humana.
Redacció
Equip de redacció
