‘Europa serà el que vosaltres desitgeu que sigui’

🔊 Escoltar la notícia

És possible que una de les imatges que més van captivar una generació de demòcrates espanyols sigui considerada d’una altra època? A l’entrada del Seminari de Tarragona llueix aquests dies una espectacular foto on apareixen en primera fila els presidents Felipe González i Adolfo Suárez, el que fou ministre d’Exteriors Fernando Morán i el qui arribaria a ser comissari europeu Enrique Marín. Són els que van aconseguir l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea l’u de gener de 1986, una de les grans fites d’aquest país al segle XX.

La foto ha estat avui confrontada amb l’actual generació de joves universitaris de la URV, que han seguit massivament la jornada dedicada a commemorar els 30 anys d’aquella data, sigui per imperatiu acadèmic o per interès real. Són crítics, com els demanaven els ponents, però no fins al punt de menysprear la UE, però són molt més exigents de com ho eren els espanyols fa 30 anys. “Aleshores, el cent per cent de l’arc parlamentari va votar unànimement a favor de l’ingrés d’Espanya a Europa. I això no era normal. No és normal. Veníem de la dictadura”, ha recordat Fernando Guirao, professor de la UPF i comissari de l’exposició, coordinada, junt amb el debat posterior, per l’oficina tarragonina d’Europa Direct, de la mà de Marta Domènech. El normal és el passa ara, amb partits polítics que qüestionen Europa.

Amb motiu de la inauguració de l’exposició ha tingut lloc un debat sota el títol “Ara fa 30 anys: cap a on anem?”, amb la participació de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; el mencionat Fernando Guirao, i Joaquim Millán, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.

Què preocupa d’Europa als joves universitaris tarragonins? Per les preguntes que han formulat als ponents són “el baix nivell d’inversió en educació”, el paper que jugarà Donald Trump a l’escena internacional, o l’aposta -“insuficient”- per les energies renovables.

I als europeus, què els preocupa? Ferran Tarradellas destacava que segons el darrer Eurobaròmetre, els cinc principals motius són “la immigració, la situació econòmica, l’atur, l’estat de les finances públiques (l’estat del benstar) i el terrorisme”. Els grans reptes passen també pel Brexit, pel populisme, especialment d’extrema dreta, el canvi climàtic i l’envelliment de la població.

La  munió de dades sobre les guerres viscudes  Europa als segles XIX i XX que ha exposat Tarradellas deixen clara una conclusió, que és justament el que buscaven els fundadors de la UE: “Des que existeix la Europa unida no hi ha guerres”. La profunda crisi del darrers anys ha donat ales als radicalismes, que s’han instal·lat en alguns governs, com succeeix amb els d’Hongria i Polonia, i amb amenaces d’arribar al poder en diversos països, com França. Però mai havia estat així; fins 2013, quan Croàcia va ser el darrer a entrar a la UE, “tot país que deixava enrere una dictadura demana entrar a Europa per assegurar-ne la democràcia”.

Joaquim Millán ha posat l’accent, en la seva intervenció, en l’interès que mostren els joves vers Europa, tot i que la distància informativa segueix sent elevada. No arriba el que es fa a Brussel·les. Europa “s’associa massa a economia i no a les persones” i ha llençat un repte: “Europa serà el que vosaltres volgueu que sigui”.

L’exposició que es pot veure al Seminari no és només un recorregut sentimental de primer ordre, és la plasmació de com tota una generació d’espanyols i de catalans va creure en una idea de llibertat i hi van posar els cinc sentits perquè no volien que tornés la dictadura. Però no només això, va suposar l’increment de l’esperança de vida i la incorporació de la dona al mercat del treball. Del canvi espectacular que ha viscut Espanya en queden els errors: “No ha augmentat el nivell eductiu i sí les desigualtats. I això és una bomba de rellotgeria”, concloïa el comissari de la mostra.

J. Garcia