.

L’equip de ‘Llars de llum’. Foto: Port

El pròxim divendres, 29 de juliol a les 20:00h, El Teatret del Serrallo serà l’escenari de l’estrena del documental sota el títol ‘Llars de Llum’. Es tracta d’un documental de 50 minuts,, dissenyat per 4 joves estudiants de Periodisme a la URV. El grup fa un recorregut pel passat, el present i el futur dels fars de la província de Tarragona, fars que es troben sota la responsabilitat del Port de Tarragona.

A l’audiovisual es descobreix l’evolució de la professió de faroner, i els canvis que ha produït l’automatització al sector. Els joves periodistes han volgut comptar amb diversos testimonis de persones expertes en seguretat marítima, responsables dels patronats de turisme i dels museus del territori, el president del Port, Josep Maria Cruset i, òbviament, pels protagonistes de la història dels fars, els faroners del Port de Tarragona, Juanjo Heredero, Carlos Moral i amb l’exfaroner Jose Maria Moral.

La peça dibuixa el trànsit que va existir per passar de la mà humana a la tecnologització i, respon a les preguntes que els joves es van fer quan es van capbussar en el desenvolupament del documental. Va ser un camí llis i desfogat? Va haver-hi alternatives? Quin paper tenen els faroners actualment? Què passarà amb els fars en un futur immediat?

Un dels objectius del documental és donar a conèixer els fars i l’ofici de faroner perquè no caigui en l’oblit i tothom sigui conscient de la seva importància. ‘No volíem que quedés entre les parets de la universitat, que fos més enllà d’un projecte acadèmic i puguem impulsar el reconeixement d’aquest patrimoni marítim històric del nostre territori., assenyalen els creadors de ‘Llars de Llum’.

Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raül Rodríguez són els directors, productors i responsables del documental ‘Llars de Llum’, una producció en la qual el Port de Tarragona ha donat suport per tal de fer visible una professió que dona llum a la foscor.

L’essència de ‘Llars de Llum’

‘Llars de Llum’ no només és un Treball de Fi de Grau, com expliquen els seus protagonistes. ‘S’ha convertit en un repte personal convertint-se en un membre més del grup. Se l’ha cuidat, se l’ha respectat i, a dia d’avui podem dir que l’orgull que sentim en veure aquesta creació és immens’. Així defineixen els quatre joves periodistes el seu primer documental.

Preparació i producció de tot el material

Al principi, la idea de ‘Llars de Llum’ va ser fruit de la casualitat (i de l’algoritme de Google) perquè ‘tot cercant temàtiques per al nostre documental vam trobar una imatge del Far de la Banya, com a edifici emblemàtic de la costa tarragonina, i sense cap mena de dubte ens hi vam endinsar. Ens van sorgir moltes incògnites al voltant de l’ofici de faroner en l’actualitat i com s’havien adaptat les tasques amb les noves tecnologies i l’automatització, i vam pensar que era una realitat poc visibilitzada.’

L’equip va començar amb la preproducció, preparació d’entrevistes, contacte amb els entrevistats i tancament d’agendes el darrer trimestre de l’any 2021. El gruix de les gravacions les van dur a terme al mes de gener, a més d’algunes entrevistes que van lligar més endavant als mesos de març i abril; i, aproximadament van estar des de mitjans de febrer fins a principis de juny amb el procés d’edició. Per tant, podríem dir que ha estat una feina de 9 mesos, des que a l’octubre va sorgir la idea fins a la presentació final del pròxim 29 de juliol al Teatret del Serrallo.

Difusió DO del territori

L’equip de ‘Llars de Llum’ tenen aparaulada una segona projecció, a la tardor, al Museu de la Mar de l’Ebre a la Ràpita. A més, es mostren disposats i oberts a propostes/oportunitats per a futures presentacions. Al mateix temps, ‘Ens agradaria emetre-ho en algun mitjà local per tal de poder-lo presentar a certàmens com ara el Premi Mañé i Flaquer de Periodisme’, apunta l’equip.

Un títol potent i amb sonoritat per tal de destacar com, avui dia, encara hi ha dos faroners a la nostra costa tarragonina que hi viuen als fars de Salou i La Ràpita. ‘I al final, els fars no deixen de ser cases de llum, que funcionen com a guia i reconforten als navegants que es troben a la mar’.

Redacció