La ciutadania es va expressar de manera democràtica a les urnes el passat dia 27 de setembre. I ho va fer plasmant una clara fotografia del que s’ha propiciat durant aquests darrers anys: la divisió del poble de Catalunya. La nostra societat ha quedat partida en gairebé dues meitats, no del tot iguals. I el que ha guanyat és la equidistància, la separació. D’aquí a poc temps es constituirà el Parlament de Catalunya i, si les posicions persisteixen -que sembla ser que així serà- i si la divisió s’accentua, aquesta institució es pot moure en una important inacció en la nova legislatura si aquesta situació perdura.
Anna Solé és militant d’UDC
Durant gairebé quatre dècades hem estat capaços de construir Catalunya com un bloc compacte, com un sol poble, que ha sabut consolidar els drets col·lectius d’una societat ben cohesionada. Tanta feina feta i tan ben cimentada servirà de poc si els plantejaments d’uns i dels altres acaben elevant la tensió en la societat a límits de conseqüències imprevisibles. Ara més que mai hem d’apel·lar a la raó, hem d’apel·lar al restabliment de la societat cohesionada que hem estat, la que ha posat als ulls del món a Catalunya com a país integrador, com a país d’acollida, com a país garantidor de drets.
Hem de poder trobar la manera de refer ponts, de buscar instruments que propiciïn el diàleg, de pensar la millor forma perquè tots i cadascun dels catalans i les catalanes ens puguem expressar lliurament respecte al país que volem. Hem de poder trobar aquelles fórmules que ens treguin de l’estancament al que ens ha abocat una situació con aquesta.
Quan la distància és tan summament gran entre uns i altres, quan les posicions s’extremen i es passa simplement a la ignorància, el que s’instal·la és un mur que pot arribar a ser infranquejable. Pel camí podem deixar moltes coses, podem deixar de ser i fer el país que volem per a nosaltres i per les futures generacions.
Anna Solé és militant d’UDC
Equip de redacció
