August, amb la seva esposa Lívia, als jardins de la Vil·la Prima Porta, propietat d'ella
La història d’una perfecta impostura, una magna producció política i propagandística d’un geni de l’administració pública que va aconseguir els dos grans objectius de la seva vida: convertir-se en l’home més poderós de Roma, i per tant, del món conegut, i establir un llarg període de pau i prosperitat econòmica al seu imperi. Aquest va ser el llegat del primer emperador romà, Gai Octavi Turinus, conegut com a August.
Sempre li va dir República a un regnat que ja no en tenia res, de republicà, justament perquè amb la seva figura s’inauguraria el que només temps després es coneixeria com l’Imperi Romà. Un August físicament desgraciat, malaltís -patia d’asma, sofria de pedres al ronyó, tenia icterícia, era coix,…-, una nul·litat com a guerrer, però que va esdevenir un mestre de l’art de la política i de l’art de la supervivència, també la física. Ningú no l’esperava com a emperador i per a sorpresa de poderosos i gentils, el testament de Juli Cèsar, el seu tiet-avi, el va assenyalar a ell.
Magí Seritjol, narrador de l'obra, en una escena al Senat romà
‘La màscara d’August’
Tarragona va estrenar la nit de divendres la producció escènica ‘La màscara d’August’, peça central de l’edició d’enguany de Tarraco Viva. Seguint la línia estructural de les recreacions escèniques dels darrers anys, l’obra esdevé un repàs a la vida del protagonista, relatat per un ‘speaker’ situat en el propi escenari -Magí Seritjol, director del festival i un home amb un saber enciclopèdic sobre Roma- i amb una escenografia molt cuidada, monumental -com correspon a Roma- i moderna -amb plafons que marquen l’argument i que es poden introduir o enretirar d’escena a voluntat.
‘La Màscara d’August’ repassa la història fascinant de l’emperador més gran de Roma, el fundador de la dinastia julio-clàudia, l’ascens vertiginós del jove fill d’una neboda de Cèsar -d’aquí li vindrà la glòria- que essent adolescent guanyarà la guerra civil que esclatarà després de l’assassinat de Cèsar, s’envoltarà de dos personatges clau -Agripa, el seu gran general, conqueridor de territoris i apaivagador de revoltes a les fronteres- i de Mecenes, l’home que li fabricarà un espectacular aparell ideològic i propagandístic. Tres adolescents conqueriran la Mediterrània; el Senat reconeixerà la seva victòria militar clau i el nomenarà ‘princeps’ August en una jugada teatral d’aquest tot just quan anunciava la seva renúncia.
El jove Gai Octavi, esdevenint August al Senat
El fons ideològic d’August -el que es fa dir continuador de la República sense ser-ho, el creador de la ‘Pax augusta’, el fundador d’una nova era de prosperitat- tindrà la seva màxima expressió en una construcció propagandística de primera magnitud, l’Ara Pacis d’August, l’altar (‘Ara’) de la Pau, la reproducció de la qual es pot veure al Palau de Fires i form part de l’escenificació teatral. En els seus impressionants baixos relleus s’expressa el poder i la glòria d’August.
Esplendor
La profunda reforma de l’administració romana, el desplegament espectacular de construcció d’obra civil a tot l’Imperi -de què se’n beneficiarà Tarraco, en el seu moment de màxim esplendor-, la creació d’un ministeri -Annonna- que es dedicarà a facilitar gra, oli i vi gratuïtament als ciutadans romans farà engrandir l’Imperi i donar-li una estabilitat i un creixement econòmic que Europa no tornaria a veure fins 1.700 anys després.
L'emperador, al seu despatx
I el seu final dramàtic: una derrota humiliant a la Germània l’any 9 d.C. que el farà aturar-se al Rin i al Danubi i que recordarà fins la seva mort, l’any 14. Desprès de dècades de glòria, esplendor i pau civil, tot es desfà, començant pel camp de batalla i continuant per la família. August havia aixecat un impressionant mausoleu per a ell i la seva família, i ho fa de jove donada la seva precarietat -tindrà “una mala salut de ferro” que el farà resistir fins als 76 anys-. Però August haurà d’enterrar-hi abans bona part de la seva família, inclosos els néts, i també veurà morir aquells que ell volia que el succeissin, com el propi Agripa.
Processsó d'autoritats i família imperial a l'Ara Pacis, escena que es recull als seus baix relleus
Només el sobreviurà Lívia, la seva fidelíssima i conspiradora esposa, segons la descriu Robert Graves a la famosa novel·la ‘Jo, Claudi’, que conduirà amb parsimònia les seves cendres a l’interior del Mausoleu monumental que es farà construir prop de l’Ara Pacis. Res no sortirà com havia previst amb tanta delicadesa. Un intrús, anomenat Tiberi, el succeirà al tron imperial. Un final trist per al més grans dels emperadors.
Seguiu la programació de Tarraco Viva en aquest enllaç.
J. Garcia
