.

Els professionals sanitaris, en les èpoques d’epidèmia de grip, si no es vacunen, tenen una probabilitat molt més alta d'emmalaltir.

Els ciutadans espanyols viuen ara de mitjana uns 82,4 anys, 1,6 menys que l’any 2019.

La pandèmia de la COVID-19 va fer que l’esperança de vida en néixer caigués el 2020 en la majoria dels estats membres de la UE. Espanya és el país que lidera la llista dels descensos registrats més importants amb 1,6 anys menys en comparació amb el 2019. Amb aquesta caiguda Espanya deixa de ser l’estat de la UE amb l’esperança de vida més alta i queda en segona posició, amb una esperança de 82,4 anys, al mateix nivell que Itàlia i Suècia i per darrere de Malta, que ocupa la primera posició. Entre els països més afectats segueixen a Espanya, Bulgària (-1,5), seguida de Lituània, Polònia i Romania (tots -1,4).

Les estadístiques oficials mostren que l’esperança de vida ha augmentat, de mitjana, més de dos anys per dècada des dels anys seixanta. Tot i això, les últimes dades revelen que per primera vegada durant l’última dècada l’esperança de vida s’ha estancat en els darrers anys en diversos estats membres de la UE, i ara ha baixat per la pandèmia.

A més, les dades mostren que els homes han estat els més afectats a la majoria dels estats membres de la UE amb els majors descensos de l’esperança de vida registrats a Bulgària (-1,7 anys), Letònia i Polònia (tots dos -1,5 anys), així com a Espanya i Romania (tots dos -1,4 anys). Tot ser un dels estats on més ha caigut l’esperança de vida dels homes a Europa, en el cas d’Espanya ,l’afectació de les dones ha estat més forta (-1,6 anys) a diferència del que passa en altres estats europeus.

ACN