El tram que connecta la Rambla Nova amb la plaça Imperial Tarraco ha quedat a l’imaginari dels independentistes com el quilòmetre zero de la repressió a la ciutat arran de la càrrega policial de l’1-O. La candidatura de la CUP a les eleccions del 21-D va escollir aquest indret com a punt de partida de la seva aventura cap a uns comicis “il·legítims”, i aquest dijous ha servit també d’escenari per a la presentació en societat de la llista que, pensant igual en aquest cas, no són el mateix. Junts per Catalunya ha fet el primer pas cap a les urnes, amb Eusebi Campdepadrós com a cap de colla i Teresa Vallès de número dos al territori. Ambdós han respost als dubtes inicials que va generar la seva inclusió a una proposta electoral que no havia estat la seva però que, amb el pas del temps, s’ha tornat homogènia en la defensa d’un mateix eslògan: “És un honor formar part de la llista del president”.
Batet: “Llista de màxima transversalitat”
L’artífex oficial de la llista ve de Brussel·les però té origen oficiós en el número tres del tiquet electoral. L’alcalde de Valls, Albert Batet, en contacte directe amb Carles Puigdemont i primer membre genuïnament PDeCAT de la candidatura, desvetllava el que tothom ja s’ensumava: “Estem aquí perquè és en aquest lloc on el dia 1-O es va veure com hi havia un estat espanyol governant pel PP, però amb el suport del Partit Socialista i de Ciutadans, que era capaç de pegar als ciutadans de Tarragona, de la província i d’arreu del país que només volien defensar la democràcia i les urnes”.
Batet definia la seva llista com “de màxima unitat, de màxima transversalitat” i formada per persones “que vénen d’aspectes tan diferents des del punt de vista ideològic, de formacions polítiques diferents, de la societat civil, de l’Assemblea, d’Òmnium, del món intel·lectual i de l’empresa”. Totes elles “fan renúncies personals per sumar-se a una candidatura destinada a combatre el 155 imposat per Rajoy i tenen clar que si guanya Puigdemont, guanyarà el futur”.
Teresa Pallarès: “És la llista de la militància per Catalunya”
“Jo no era independentista”, etzibava Pallarès sense necessitat que cap periodista preguntés res abans de rememorar el seu passat a les Antípodes. “Vaig ser militant del PSC fins a l’any 2012. Vaig ocupar càrrecs de responsabilitat des de l’administració, local, l’autonòmica i fins i tot la subdelegació del Govern de l’Estat espanyol aquí a Tarragona. Cinc anys després -afegia- encara estem remenant els mateixos projectes, i el mateix menyspreu, que ara arriba a les persones que han estat defensant aquest país per complir el mandat de la gent”. Pallarès s’integra dins d’un projecte format per persones que “que no volem que hi hagi gent a la presó per les seves idees” i que lluita “perquè torni el president Puigdemont”. “És la llista de la militància per Catalunya”, deixava anar la reusenca.
Campdepadrós: “Aquestes eleccions van de restaurar la legalitat i normalitat institucional”
L’advocat nascut a Montblanc que lidera l’equip recalcava al seu torn la “gent molt diversa, procedent de moltes tradicions polítiques”, que formen part de la candidatura, així com “molts alcaldes arrelats al territori i amb coneixement de la problemàtica existent”. “No vaig tenir cap dubte en acceptar” ser el número 1 a la demarcació quan “el president Puigdemont em va trucar. Això no és res més per mi que la continuïtat política que venia duent a terme des de l’àmbit cívic de cara a aconseguir un estat independent”.
Campdepadrós resumia l’argumentari programàtic de Junts per Catalunya en “restaurar la legalitat i la normalitat institucional. De retornar el president Puigdemont al lloc on li pertoca, i a tot el govern il·legítimament destituït pel 155. Va de derrotar al 155 i a tots els partits que li han donat suport: a la dreta del PP; a la ultradreta de Ciutadans i dels no sé ben bé que són ja del PSC que han arreplegat les misèries econòmiques d’unió Democràtica i les misèries morals de Societat Incivil Catalana”. És a dir, tots aquells “que celebren la tornada a una normalitat que és la de les prohibicions i de les presons”. I en aquest punt, Campdepadrós feia “una pregunta a aquests partits. La de si acataran, ells que ens demanen tants acataments al 155 i a la Constitució, els resultats d’aquestes eleccions i la revalidació democràtica del que va votar la ciutadania l’1-O. Aquí mateix, sota el cop de les porres, van votar que volien una república independent”.
“Efectivament era militant d’ERC fins fa poc”
Campdepadrós no ha tingut cap inconvenient en explicar als periodistes el moviment sobtat de fitxa que va suposar veure’l integrat a ERC un dia i a la llista del president cessat poc després. “Efectivament era militant fins no fa res d’ERC” assenyalava. “M’hi vaig fer perquè en aquell moment era el partit que apostava decididament pel camí de la independència, el que a mi més em motivava. Fins i tot -afegia- vaig ser cap de llista per les europees aquí a Tarragona”.
“I em vaig presentar -en referència a les eleccions internes de candidats de cara al 21-D de fa poc menys d’un mes- per tal de col·laborar a la llista d’ERC a la comarcal d’aquí. Va resultar escollida legítimament una altra persona i vaig creure que ni jo era útil pel projecte ni, si ho deixes de ser, tampoc era útil per a mi”. És en aquest punt quan decideix abandonar la militància i “sense realment tenir una relació directa amb això, va venir de forma totalment inesperada la proposta del president Puigdemont. I com diu un amic, meu: “Eusebi, si truca el president, ni que no et vegi, t’aixeques, et poses dret, et quadres, i dius a disposar”.
J.S.
Equip de redacció
