Equipaments esportius: I ara, què?

🔊 Escoltar la notícia

Amb els Jocs Mediterranis acabats, tot i que el programa cultural continuarà vigent fins a finals d’any, la pregunta és òbvia: I ara què? Més enllà de debats polítics encesos, la qüestió cal centrar-la en com es gestionaran les instal·lacions que conformen l’Anella Olímpica, en la qual conviuen el Pavelló de la Generalitat amb tot un seguit d’equipaments propietat de l’ajuntament (la piscina ha estat finançada pel govern central però ha passat a titularitat municipal). Hi ha consens sobre la necessitat d’establir una figura jurídica que garanteixi una explotació en mans públiques. Però com sempre, el diable està en els detalls. I en aquest punt les incògnites giren al voltant sobre quin paper podria tenir la Fundació 2018 en el postpart dels Jocs.

Tot el conjunt esportiu de primer nivell competitiu que serà el llegat més tangible ha començat a generar expectatives. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va anunciar durant la roda de premsa de balanç duta a terme el diumenge poc abans de l’acte de cloenda que Tarragona seria subseu del Campionat mundial d’handbol femení que tindrà com a seu principal Castelló l’any 2021. També va deixar clar que algunes federacions ja s’havien interessat a conèixer les disponibilitats dels nous equipaments de cara a organitzar-ne competicions de calat.

Establert com a punt de partida que la qualitat de les infraestructures situen Tarragona a l’alçada de la resta de capitals de província estatals per primer cop en dècades, la pregunta sorgeix a l’hora de qui i com les gestionarà. “De moment se’n farà càrrec el Patronat Municipal d’Esports”, explicava el batlle, afegint que la intenció és començar-ne a parlar amb la Generalitat (“durant sis mesos no hem tingut interlocució perquè no hi havia govern”) a partir d’aquest mes de setembre. El resultat hauria de ser “una gestió conjunta del pavelló i de l’Anella, de cara a treure’n el màxim rendiment per poder equilibrar números. Amb una gestió mínimament ben feta és assumible”. En aquest sentit es mostrava obert a “una societat mixta, fundació o qualsevol altra proposta. Amb una gestió mínimament ben feta és assumible” econòmicament la seva explotació.

Aquest és precisament el titular (‘El dèficit anual que generarien les noves instal·lacions de l’Anella Olímpica s’estima en 91.000 euros’) que va deixar la roda de premsa de presentació de l’informe sobre quin hauria de ser el model de gestió de les instal·lacions elaborat per un grup d’experts, a petició de l’Ajuntament i de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat. Llavors, el comissionat delegat per als Jocs, Javier Villamayor, va apuntar la possibilitat de canviar els estatuts de la Fundació 2018 perquè aquesta pogués passar a fer-se càrrec de la gestió futura. La idea, en tot cas, ha estat rebutjada aquest dimarts per l’oposició municipal, durant la convocatòria als mitjans d’ERC i PDeCAT per fer la seva valoració dels Jocs.

El republicà Pau Ricomà, ha recordat que “els estatuts de la Fundació diu que s’ha d’acabar” amb la jubilació de Tarracvs, ha reclamat la seva dissolució “abans de les properes municipals” i ha remarcat que “ens oposarem a que els estatuts es canviïn. No volem que d’aquí anys encara ens surtin factures dels Jocs”. I a tall d’avís a navegants ha tancat les portes a una nova reedició de cants de sirena com els de Santa Gadea. “Som partidaris d’una proposta pública per la gestió d’aquest espai” que tingui el Patronat d’Esports com a guiatge en el terreny estricament esportiu i una empresa municipal a càrrec de l’aprofitament comercial en forma de concessions administratives. Una primera proposta “que està oberta a tot” i a l’entrada de la Generalitat o d’altres institucions. “Però no volem que les coses es facin amb opacitat”.

Per la seva banda, el portaveu del PDeCAT, Dídac Nadal, era meridianament clar quan se li preguntava aquest mateix matí sobre la possibilitat que l’ens de gestió fossi una Fundació 2018 ‘refundada’. “No és aquest el propòsit. Haurem de reinventar algunes coses. La gestió de l’Anella- explicava- ha de passar sempre per una gestió pública. No pot passar per una reconversió de la Fundació” de la qual ha dit esperar “amatent” el resultat de l’Auditoria exigible legalment amb motiu de la seva dissolució. “La Diputació, la Generalitat i l’Ajuntament hauran de buscar alguna estructura orgànica que els converteixi en els autèntics gestors, però sempre liderada des del consistori”. Una explotació que hauria de ser prou “intel·ligent” per “no acumular dèficits i oberta a la ciutadania”.

En aquest sentit nadal ha considerat que no caldria la presència “de cap empresa privada” encara que ha obert la porta a “concessions administratives, un model que ja es practica a d’altres llocs. Ara bé, mai s’hauria de donar les claus de tot a una concessió privada”.

J.S.