El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra. Foto: Territori
El Departament de Polítiques Digitals i Territori ha completat la revisió del planejament urbanístic del litoral català i ha frenat, afirma, 46.800 nous habitatges, el 44% dels 106.000 previstos fins ara. De la mateixa manera, la revisió ha comportat reduir a la meitat la superfície de nova ocupació de sòl. El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha assegurat que el Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar -aprovat ara inicialment-, així com la continuació del Pla de protecció de la Costa Brava per a la resta del país, “garanteixen un litoral de qualitat amb l’objectiu d’assolir un model urbà sostenible i competitiu a llarg termini”.
Les dades dels municipis del Camp de Tarragona
El PDU entre Malgrat i Alcanar ha analitzat 334 àmbits concrets de 30 dels 41 municipis entre Malgrat de Mar i Alcanar que abasta el pla director. Un cop revisats s’ha decidit mantenir 97 sectors tal com estan al planejament municipal, modificar alguns dels paràmetres de 132 sectors i desclassificar directament 105 sectors més, impedint-ne la construcció. SI ens fixem només en aquest darrer apartat i el trasplantem als municipis del Camp de Tarragona, veiem que el PDU es carrega d’un plomall 23.230 habitatges sobre plànol al territori en diferents modalitats de planejament (majoritàriament sòl urbanitzable no delimitat). El més afectat és el Vendrell, que perd 7.834 habitatges, seguit de Mont-roig del Camp (6.864) i Creixell (3.536).
El llistat es completa amb Cambrils (2.910); Torredembarra (847); Salou (459); Roda de Berà (303) Altafulla (291) i Vinyols i els Arcs (186). La majoria també veuen modificats i reduïts alguns dels planejaments, com és el cas de Cunit i Vila-seca, per la qual cosa el nombre global d’habitatges frenats seria finalment superior als 23.230.
Pel que fa a Tarragona, que viu un cas especial després de l’anul·lació del Pla General i es maneja per mitjà de normes urbanístiques, el PDU no imposa cap restricció a les peces de planejament analitzades.
Objectius del PDU
L’objectiu del PDU és afavorir una ordenació sostenible amb menys consum de sòl, fomentant pobles i ciutats més compactes i amb varietat d’usos, afavorint la connectivitat i reduint les emissions de CO2.
Així, es vol contribuir a descarbonitzar la mobilitat, evitant perpetuar un model d’urbanitzacions allunyades dels nuclis principals que comporta desplaçaments innecessaris en vehicle privat. La reducció dels habitatges que es podran construir, que majoritàriament es destinarien a segones residències i al turisme, estalviarà l’emissió a l’atmosfera “de gairebé dos milions de tones de CO2 cada any”, segons els càlculs de l’executiu.
La Comissió de territori de Catalunya ha aprovat el PDU inicialment aquest dimecres. És el mateix instrument urbanístic que es va fer servir per a la Costa Brava i l’Alt Pirineu, que ara es fa extensiu a la resta del litoral català. D’aquest nou PDU queda exclòs l’Àmbit Metropolità de Barcelona, que té competències urbanístiques pròpies.
El pla estarà ara sotmès a un període d’exposició pública de 45 dies, durant els quals es podran presentar al·legacions. Després hi haurà un mes d’audiència als ajuntaments afectats perquè puguin participar novament en la redacció del document. L’aprovació definitiva es preveu a principis del 2023.
Modernització de planejament
L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant des de llavors ha recollit aquests nous criteris.
Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius, un procés sovint llarg i dificultós per als municipis. A títol d’exemple, dels 41 municipis que abasta aquest PDU, n’hi ha 30 (el 73%) que no estan adaptats al planejament territorial modern. I d’aquests, 19 tampoc s’han adaptat a la Llei d’urbanisme del 2002. Sovint, doncs, els àmbits on el planejament municipal en vigor encara permetria construir són fruit de criteris antics que no s’adiuen amb els canvis socials experimentats des de la seva aprovació.
Redacció / ACN
Equip de redacció
